Traducció d'un passatge amb cum circumstancial, ablatiu absolut i relatiu mal segmentat
En la prova simulada de traducció (30 minuts, diccionari lliure, 40 punts), l'alumne ha de traduir al català aquest passatge breu: «His rebus cognitis, cum iam advesperasceret et milites fessi essent, imperator castra ponere constituit; hostes tamen, qui trans flumen erant, nihil moverunt.» El professorat ha detectat tres errors recurrents en els fulls de correcció: (1) l'alumne tradueix «cum iam advesperasceret» com una simple coordenada temporal («quan...»), (2) converteix «his rebus cognitis» en una oració passiva amb subjecte exprés, (3) fa dependre «nihil moverunt» del relatiu «qui». A més, dubta si «fessi» concorda amb «milites» o amb «imperator», i si «trans flumen» pot traduir-se per «a l'altra banda del riu» o cal mantenir el valor acusatiu de moviment. Cal justificar cada decisió amb la morfologia i la sintaxi, no amb la intuïció.
1. Explica per què «cum iam advesperasceret» no equival a un simple «quan» i quin valor has de donar-hi en la traducció. Indica quins trets morfològics justifiquen la decisió.
Read the worked answer
«Cum iam advesperasceret» és una subordinada circumstancial amb cum + imperfet de subjuntiu. El subjuntiu no és ornamental: marca que l'oració no s'afirma com una simple dada objectiva, sinó que es presenta com a marc o causa de la principal. Amb «iam» hi ha progrés temporal («ja es feia fosc»). Per tant, la traducció «quan ja es feia fosc» és acceptable com a temporal, però si el context explica la decisió de l'imperator (posar el campament perquè es fa fosc), el català demana «com que ja es feia fosc» o «atès que...». El que no és acceptable és coordinar la subordinada com si fos una frase independent, perquè això elimina la dependència. El test decisiu: si suprimim la subordinada, la principal continua tenint sentit? Si sí, el valor és circumstancial; si la principal depèn lògicament d'ella, s'accentua el valor causal. En cap cas no es pot traduir per una causal pura sense matís temporal: cum + imperfet subjuntiu sol donar un valor temporal-causal, no una causalitat absoluta.
2. Analitza «his rebus cognitis» i la concordança de «fessi» en «milites fessi essent»: quina funció sintàctica té cada element i com es resol la concordança?
Read the worked answer
«His rebus cognitis» és un ablatiu absolut: el participi perfet passiu «cognitis» concerta amb «rebus» i no hi ha verb finit, de manera que equival a «després que es van conèixer aquestes coses» o «un cop conegudes aquestes coses». L'alumne llegeix malament perquè busca un subjecte expressiu i tradueix «aquestes coses foren conegudes», cosa que trenca la subordinació i converteix un ablatiu absolut en oració principal. Quant a «fessi», és nominatiu plural masculí del participi perfet de «fessus, -a, -um»; formalment podria concordar amb «milites» i amb «imperator», però la sintaxi resol: el subjecte de «essent» dins la subordinada amb cum és «milites», i «fessi» hi concorda. Si concordés amb «imperator», la subordinada canviaria de subjecte sense cap marca. A més, «et... essent» coordina dues circumstàncies referides als soldats (el vespre i el cansament), cosa coherent amb la decisió de fer campament.
3. Revisa la dependència de «nihil moverunt» i valora si l'oració de relatiu «qui trans flumen erant» pot ser l'origen d'un error de traducció. Proposa la segmentació correcta i justifica el valor de «trans flumen».
Read the worked answer
«Nihil moverunt» no pot dependre de «qui». La seqüència és «hostes tamen... nihil moverunt»: «hostes» és el subjecte de «moverunt», i «qui trans flumen erant» és una oració de relatiu que explica on eren els hostes. Si es fa dependre «nihil moverunt» de «qui», s'obté un relatiu amb dues predicacions i es converteix la principal en subordinada, cosa que deixa la frase sense oració principal. Segmentació correcta: [hostes tamen, qui trans flumen erant,] [nihil moverunt]. «Trans flumen» amb «erant» no expressa moviment sinó situació («eren a l'altra banda del riu»); el valor de moviment només apareix amb verbs com «transire». Per tant, «a l'altra banda del riu» és correcte i no cal forçar «cap a l'altra banda», que exigiria un verb de moviment. La prova de commutació és útil: podem eliminar el relatiu i escriure «hostes trans flumen erant; tamen nihil moverunt», i el sentit es manté.