PAU Latin II (Balearic Islands / UIB) flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Ablatiu absolut

Construcció formada per un nom o pronom en ablatiu i un participi (o adjectiu) que concorden entre si, sense dependre sintàcticament del verb principal. Es tradueix per una oració subordinada circumstancial: 'capturada la ciutat...'.

Acusatiu amb infinitiu

Estructura pròpia de verbs de dir, pensar o saber (dico, puto, scio) on el subjecte de l'infinitiu va en acusatiu. Exemple: dico Caesarem venire = 'dic que Cèsar ve'.

Cum narratiu

Conjunció cum amb verb en subjuntiu (imperfet o plusquamperfet) que introdueix una oració temporal. L'imperfet indica simultaneïtat i el plusquamperfet, anterioritat respecte al verb principal.

Genitiu partitiu

Genitiu que expressa el tot del qual es pren una part, sovint amb paraules com pars, multum, nemo, quisque. Exemple: pars militum = 'una part dels soldats'. No és possessiu.

Datiu amb verbs compostos

Molts verbs amb prefix (ad-, in-, ob-, prae-) regeixen datiu en lloc d'acusatiu: faveo, noceo, impero, credo, resisto, placeo. Cal memoritzar-ne el règim per traduir correctament.

Gerundiu

Adjectiu verbal en -ndus, -a, -um que expressa obligació passiva o acció a fer. Exemple: Carthago delenda est = 'Cartago ha de ser destruïda'. No s'ha de confondre amb el gerundi.

Tema de perfet

Base lèxica que serveix per formar perfet, plusquamperfet i futur perfet d'indicatiu, i perfet i plusquamperfet de subjuntiu. Es reconeix per la primera persona del perfet (amavi, monui, duxi).

Perfet amb valor de present

Alguns perfets llatins (memini, odi, novi) tenen valor de present en la traducció: 'recordo', 'odio', 'conec'. El plusquamperfet corresponent equival a un imperfet.

Ordre d'anàlisi per traduir

Primer localitzar el verb principal i el seu subjecte; després assignar cada complement al cas que li correspon; finalment resoldre les subordinades. Aquest ordre evita traduir paraula per paraula seguint l'ordre llatí.

Preposicions d'acusatiu i ablatiu

Ad, per, post, propter, trans i contra regeixen acusatiu; ab, ex, de, cum, in (lloc) i sine regeixen ablatiu. In i sub poden regir tots dos segons si expressen direcció o situació.

Conversió del passiu al català

El passiu llatí (dicitur, amatur) sovint es tradueix per una construcció impersonal o reflexa catalana: 'es diu', 's'estima'. Quan hi ha agent, s'introdueix amb 'per' (a/ab + ablatiu).

Partícules de connexió

Enim introdueix causa; autem, contrast feble; tamen, concessió; igitur i ergo, conclusió; nam, explicació; sed i at, adversativa forta. La seva posició sol ser enclítica o posterior a la primera paraula.

Pronoms is, hic, ille

Is, ea, id equival a 'ell/això' o funciona com a antecedent; hic, haec, hoc assenyala proximitat ('aquest'); ille, illa, illud, llunyania o èmfasi ('aquell'). Cal no traduir sempre ipse per 'el mateix'.

Ablatiu de mitjà i instrument

L'ablatiu sense preposició expressa el mitjà o l'instrument amb què es fa una acció: gladio interfectus = 'mort amb l'espasa'. Amb persones, sovint cal la preposició a/ab.

Estil de Cèsar

Prosa narrativa en tercera persona, aparent objectivitat, frases breus, abundància d'ablatius absoluts i discurs indirecte. Els Commentarii justifiquen políticament la seva actuació davant el Senat romà.

Estil de Ciceró

Períodes llargs amb subordinació, interrogacions retòriques, apòstrofs i èmfasi en la indignatio. A les Catilinàries mobilitza el Senat contra Catilina amb una retòrica de perill públic.

Estil de Sal·lusti

Monografia històrica amb arcaismes, infinitius històrics, asímdeton i brevetat abrupta. Inclou discursos i retrats de personatges, i té una intenció moralitzant sobre la decadència de Roma.

Figures retòriques llatines

Anàfora, quiasme, hipèrbaton, asímdeton, polisíndeton, metàfora i metonímia són les més freqüents. Cal identificar-les citant les paraules llatines del text per donar suport a l'anàlisi.

Estructura del comentari PAU

Localització, tema i resum, estructura interna, anàlisi estilística, gènere i funció, i conclusió. Cada afirmació ha d'anar recolzada per una citació del text llatí, no només per paràfrasi.

Virgili i l'Eneida

L'Eneida és l'èpica nacional d'August, en 12 llibres, que enllaça la fundació de Roma amb la fugida d'Enees de Troia. Virgili també escriví Bucòliques i Geòrgiques.

Horaci i els seus temes

Odes, Sàtires, Epodes i Epístoles. Temes centrals: aurea mediocritas, carpe diem, beatus ille i exegi monumentum. És model de la lírica reflexiva i de la sàtira moral.

Ovidi i les Metamorfosis

Poema en 15 llibres sobre transformacions mítiques, font principal de la mitologia europea. Ovidi també escriví Ars amatoria, Amores, Heroides i, ja exiliat, Tristia.

Tàcit i la historiografia

Autor d'Annales, Historiae, Agricola i Germania. Fa una lectura crítica del poder imperial amb un estil dens i sentenciós, hereu de Sal·lusti i de Livi.

Gèneres literaris llatins

Èpica, lírica, elegia, tragèdia, comèdia, historiografia, oratòria, epistolografia, sàtira i novel·la. Cada gènere té autors i models propis: Virgili, Horaci, Ovidi, Sèneca, Plaute, Cèsar, Ciceró, Juvenal, Petroni.

August i el Principat

El 27 aC August concentra imperium i tribunicia potestas i inaugura el Principat. Manté les institucions republicanes però les buida de poder real, i impulsa la literatura com a propaganda.

Cursus honorum

Seqüència de magistratures: qüestor, edil, pretor i cònsol. El censor i el tribú de la plebs queden fora de la seqüència estricta; el dictador nomenat en emergència dura sis mesos.

Províncies hispàniques

Hispània Citerior i Ulterior des del 197 aC; sota l'Imperi, Tarraconensis, Baetica i Lusitania. Les Balears pertanyien a la Tarraconensis, amb colònies com Palma i Pollentia.

Religió romana i sincretisme

El panteó romà s'identifica amb el grec: Júpiter-Zeus, Juno-Hera, Minerva-Atena, Mart-Ares, Venus-Afrodita. El culte domèstic als lares i penates conviu amb el culte imperial des d'August.

Canvis fonètics cap al català

Pèrdua de vocals finals àtones (lupus > llop), sonorització intervocàlica (vita > vida), palatalització de -ct- (factum > fet) i monoftongació (aurum > or). Aquestes regles expliquen molts doblets.

Doblets patrimonial i culte

Una arrel llatina pot donar un mot patrimonial i un cultisme: causa > cosa i causa; directus > dret i directe; strictus > estret i estricte. Cal distingir-los en etimologia.

Sufixos llatins productius

-arius (> -er/-ero), -atio (> -ació/-ación), -bilis (> -ble), -tas/-tatis (> -tat/-dad), -osus (> -ós/-oso). Reconeixe'ls permet deduir el significat d'un mot català o castellà desconegut.

Hostis davant inimicus

Hostis designa l'enemic públic, el que fa la guerra a Roma; inimicus és l'enemic personal. La distinció és política i jurídica, i afecta la traducció de textos històrics i oratoris.