PAU Latin II (Balearic Islands / UIB) study materials
PAU Latin II (Balearic Islands / UIB) study resources

Anàlisi de construccions ambigus: cum narratiu, gerundiu predicatiu i ablatiu de mitjà

PAU Latin II (Balearic Islands / UIB) · Put your knowledge to work in context.

All case studies

Anàlisi de construccions ambigus: cum narratiu, gerundiu predicatiu i ablatiu de mitjà

A l'exercici de morfologia i sintaxi (20 punts, 20 minuts, sense materials), es proposa aquesta frase: «Consul, cum legati ad eum venissent, eos, quorum opera civitas servata erat, praemiis donandos curavit, ne ceteri rem publicam desererent.» L'alumne ha de respondre tres preguntes, però dubta en diversos punts: si «cum... venissent» és temporal o causal; si «donandos» és un gerundiu amb funció predicativa o un simple adjectiu; si «quorum opera» és un ablatiu de mitjà o un genitiu amb «opera» com a subjecte; i si «ne... desererent» és una final o una oració de temor. També ha de decidir si «civitas» pot ser subjecte de «servata erat» tot i que «quorum» depèn de «opera». El corrector exigeix que cada resposta descarti explícitament almenys una alternativa i que citi el tret morfològic o el règim verbal que decideix.

1. Decideix si «cum legati ad eum venissent» és temporal o causal, descarta l'alternativa que no triïs i indica quins trets morfològics ho decideixen.

Read the worked answer

«Cum legati ad eum venissent» és una subordinada amb cum + plusquamperfet de subjuntiu. Cal descartar la lectura temporal simple perquè el cum narratiu amb plusquamperfet subjuntiu situa l'acció com a anterior i sovint hi afegeix un matís causal: «com que els ambaixadors havien vingut...». El criteri no és la traducció sinó la morfologia: el plusquamperfet subjuntiu marca anterioritat respecte de «curavit», i el subjuntiu indica que la subordinada no és una simple constatació. Si el text volgués només temps, podria haver fet servir cum + indicatiu o un ablatiu absolut. La prova: «com que havien vingut» i «després que havien vingut» són totes dues defensables; el que no és defensable és traduir-ho com una coordenada («i els ambaixadors havien vingut»), perquè elimina la relació de dependència. Conclusió: valor temporal-causal, amb domini del causal pel context de recompensa.

2. Analitza «praemiis donandos curavit»: quina funció té el gerundiu i quines anàlisis alternatives s'han de descartar?

Read the worked answer

«Donandos curavit» és una construcció perifràstica amb «curavit»: el gerundiu «donandos» concorda amb «eos» (acusatiu plural) i expressa allò que el cònsol fa fer, no una simple qualitat. La traducció és «va fer que fossin obsequiats amb premis» o «es va encarregar que rebessin premis». Descartem «donandos» com a adjectiu atributiu perquè aleshores caldria un verb copulatiu («erant donandi»); amb «curavit» el gerundiu és predicatiu i forma una unitat de sentit amb el verb. La segona alternativa, un gerundi («donandi») amb funció de genitiu, no encaixa perquè el cas és acusatiu i concorda amb «eos», no amb un nom. El règim de «curo» + gerundiu és el que decideix, i la prova morfològica (acusatiu plural concertat) elimina la lectura adjectival. «Praemiis» és datiu o ablatiu segons el règim de «dono»: aquí és datiu («obsequiar amb premis a algú» admet les dues construccions, i el context no obliga a triar-ne una de sola).

3. Explica la funció de «quorum opera» dins de «civitas servata erat» i la naturalesa de «ne... desererent». Justifica per què el subjecte de «servata erat» no és «quorum».

Read the worked answer

«Quorum opera» és un ablatiu de mitjà: «per obra dels quals» o «gràcies als quals». «Opera» és ablatiu singular, no genitiu: si fos genitiu dependria d'un nom i no del verb «servata erat». El subjecte de «servata erat» és «civitas»; «quorum» depèn de «opera» dins del sintagma ablatiu, i el conjunt funciona com a complement circumstàncial del passiu. La prova de commutació ho confirma: es pot substituir per «per ells» («quorum opera» ≈ «a quibus»), cosa que no funciona amb un genitiu. Quant a «ne... desererent», després de «curavit» no és una oració de temor, perquè caldria un verb com «timuit»; és una final negativa: «perquè els altres no abandonessin la cosa pública». La morfologia verbal (imperfet subjuntiu) és compatible amb totes dues, però el règim del verb principal decideix: «curo» + ut/ne expressa finalitat, no temor.