Taula de gèneres literaris: detectar incompatibilitats entre metre, ambient, institució i època
A la secció de literatura (20 punts), es demana completar una taula de cinc obres amb autor, gènere, metre i segle, i justificar les discrepàncies. Les fitxes són: (A) obra dramàtica en vers, ambient grec, amb un jove enamorat, un esclau astut i un pare sever; (B) poema en hexàmetres sobre la fundació de Roma; (C) sàtira que alterna prosa i vers; (D) discurs judicial sobre extorsió comesa per un governador provincial; (E) tragèdia de tema romà en vers. L'alumne ha assignat a (A) el segle I dC, ha posat el mateix autor a (B) i (C), i ha classificat (E) com a comèdia. El corrector no vol una llista memoritzada, sinó que l'alumne identifiqui quines combinacions de gènere, metre, ambient i època són internament incompatibles, quines són plausibles i quines queden obertes a més d'una atribució possible.
1. Identifica les incompatibilitats internes de les fitxes (A), (C) i (E) i explica per què ho són, sense limitar-te a dir que l'atribució és falsa.
Read the worked answer
La fitxa (A) és la més problemàtica: ambient grec, jove enamorat, esclau astut i pare sever són trets de la pal·liata, gènere que va florir als segles III-II aC. Datada al segle I dC, només seria possible com a reestrena o adaptació, no com a composició nova; la combinació és incompatible si es parla d'obra original. La fitxa (C) -sàtira en prosa i vers- correspon a la sàtira menipea, que no s'escriu en hexàmetres regulars com la sàtira d'Horaci o Juvenal; per tant, atribuir-la a un autor de sàtira hexamètrica és un error de gènere. La fitxa (E) és una tragèdia de tema romà, és a dir, una praetexta: classificar-la de comèdia és un error de gènere, no de detall. El mètode és creuar els trets interns (ambient, personatges, metre, institució) amb les convencions del gènere, i reservar la paraula «error» per a les incompatibilitats, no per a les simples incerteses.
2. Avalua la plausibilitat de (B) i (D) i decideix si la coincidència d'autor entre (B) i (C) es pot deduir de la taula.
Read the worked answer
(B) és un poema èpic en hexàmetres sobre la fundació de Roma: el gènere i el metre encaixen, i hi ha més d'una època possible, perquè el tema fundacional admet tractaments diferents al llarg de la literatura llatina. (D) és un discurs judicial per extorsió: el gènere és l'oratòria judicial, i el tema encaixa amb el procediment de repetundis; el que decideix no és el nom de l'autor sinó el tipus de causa, el tribunal i el destinatari. La coincidència d'autor entre (B) i (C) no es pot deduir de la taula: un autor pot conrear diversos gèneres, però la mateixa mà no es demostra per la proximitat de les fitxes. Caldria una dada externa (transmissió, citació, dedicatòria) per sostenir-ho. Per tant, la taula s'ha de completar marcant com a «obertes» les caselles on el gènere admet més d'un autor i reservant la qualificació d'error per a les incompatibilitats de metre, ambient o institució.
3. Quina dada interna de la fitxa (D) permetria distingir entre un discurs real i un exercici retòric, i per què cap tret aïllat no és concloent?
Read the worked answer
La presència de noms propis, la referència a un tribunal concret, la menció d'una llei o d'una quantitat reclamada i l'absència de fórmules escolars són indicis que poden orientar cap a un discurs real. Però cap d'aquests trets no és concloent, perquè els exercicis retòrics imiten els models i sovint inclouen noms i xifres versemblants. La distinció exigiria la transmissió del text, el context del manuscrit i la comparació amb discursos reconeguts. La bona resposta no consisteix a triar una opció sinó a ordenar els indicis per força probatòria: els trets interns donen plausibilitat; les dades externes donen certesa. Aquesta jerarquia és el que l'examen valora en una qüestió de gènere i atribució.