Cas institucional: senatus consultum ultimum, intercessio i estatuts personals davant d'una execució sumària
A la part de civilització (15 punts) es planteja aquest cas: durant un tumultus, el Senat aprova un senatus consultum ultimum; un cònsol fa executar sense judici cinc detinguts, tot i que un tribú de la plebs havia interposat la intercessio. Un dels executats era un llibert; un altre era un italià sense ciutadania romana que havia apel·lat al cònsol; un tercer era un senador. L'alumne ha de valorar la posició jurídica de cada condemnat, el valor de la intercessio i l'abast real del senatus consultum ultimum, distingint entre legalitat estricta, costum constitucional i justificació política. També ha de decidir si el relat permet afirmar que el cònsol va cometre un delicte i quina informació faltaria per tancar el judici. El professorat adverteix que no es tracta de recitar lleis sinó de raonar amb les institucions, i que qualsevol afirmació sobre la provocatio ha d'especificar a qui s'aplica.
1. Valora la intercessio del tribú i l'abast del senatus consultum ultimum: pot el cònsol executar els detinguts sense judici?
Read the worked answer
La intercessio tribunicia és un veto; ignorar-la només es pot justificar si s'accepta la doctrina del senatus consultum ultimum, que no és una llei sinó un decret que insta els magistrats a defendre l'Estat. Formalment, el cònsol té imperium i pot actuar, però l'execució de ciutadans sense judici xoca amb la provocatio ad populum, que limita la coercitio del magistrat dins de Roma. Per tant, la legalitat estricta és discutible: el SCU pot donar cobertura política, no una dispensa legal expressa. La resposta ha de distingir el pla del costum constitucional (el Senat com a àrbitre en situació d'emergència) del pla de la llei (provocatio, intercessio). Dir que «el cònsol va complir la llei» és excessiu; dir que «va cometre un delicte» també ho és sense jutjar el context d'emergència i sense saber si els detinguts havien estat declarats hostes de l'Estat.
2. Analitza la posició del llibert, de l'italià sense ciutadania i del senador: quins drets tenia cadascun i com afecta això a la qualificació de l'acte?
Read the worked answer
El llibert és ciutadà romà, però de dret limitat: no pot accedir a les magistratures i el seu status és el de libertinus. Això no li lleva la provocatio si és ciutadà; per tant, la seva execució sense judici planteja el mateix problema que la dels ingenui. L'italià sense ciutadania romana no té provocatio: la seva apel·lació al cònsol no té el mateix valor jurídic i depèn del dret local o del tractat amb Roma. El senador, en canvi, té un status privilegiat i un procediment propi; la seva execució sumària és la més greu institucionalment, perquè afecta l'ordre senatorial. La conclusió és que el mateix acte del cònsol no té la mateixa qualificació per a tots tres: el dret aplicable depèn de l'estatut personal, i una resposta que els tracti com a iguals falla en el punt central del cas.
3. Quina informació falta per qualificar penalment la conducta del cònsol i com s'ha de presentar la conclusió en un examen?
Read the worked answer
La informació que falta és decisiva: si hi havia una declaració formal d'hostis rei publicae, si els detinguts havien estat condemnats per un tribunal, si el tribú havia actuat abans o després de l'execució, i quin era l'àmbit territorial de l'acte (dins o fora del pomerium). Sense aquestes dades, el relat permet afirmar que hi va haver una execució sumària i un conflicte institucional, però no permet qualificar-la penalment. El criteri de l'examen és separar el que el text diu del que el dret romà exigiria per qualificar el fet: una bona resposta assenyala els buits i proposa quina font o dada els ompliria. Convé formular la conclusió en termes graduals: «és defensable que...», «no es pot sostindre que...», i evitar tant l'absolució com la condemna sense proves.