Literatura llatina: autors, obres, períodes i gèneres
Aquesta part pregunta per autors, obres, gèneres i èpoques: aparellaments autor-obra, trets definitoris d'un gènere, evolució dels models grecs a Roma i cronologia bàsica. Les preguntes solen ser curtes i objectives, però exigeixen precisió en els noms i en les dates.
Períodes
- Època arcaica (a partir del 240 aC, amb Livi Andronic): Plaute, Terenci, Cató, Enni, Lucili.
- Època de Cèsar i Ciceró (segle I aC): Cèsar, Ciceró, Sal·lusti, Lucreci, Catul i els neotèrics.
- Època d'August: Virgili, Horaci, Ovidi, Livi, Properci, Tibul; mecenatge de Mecenàs, poesia "docta" i poètica cal·limaquiana (recusatio de l'èpica, tenuitas).
- Època imperial o platejada: Sèneca, Lucà, Persi, Petroni, Plini el Vell, Estaci, Marcial, Quintilià, Tàcit, Juvenal, Suetoni.
- Antiguitat tardana: Apuleu, Ammià Marcel·lí, Agustí, Prudenci.
Gèneres i obres clau
- Èpica: Enni (Annals), Virgili (Eneida), Lucà (Farsàlia), Estaci (Tebaida).
- Poesia didàctica: Lucreci (De rerum natura), Virgili (Geòrgiques), Ovidi (Ars amatoria).
- Elegia i lírica: Catul, Properci, Tibul, Ovidi (Amores, Heroides), Horaci (Odes, Epodes, Carme secular).
- Historiografia: Cèsar (Commentarii), Sal·lusti (Catilina, Jugurta), Livi (Ab urbe condita), Tàcit (Annals, Històries, Germània), Suetoni (Vides dels dotze cèsars).
- Oratòria i retòrica: Ciceró, Quintilià (Institutio oratoria), Rethorica ad Herennium.
- Teatre: Plaute i Terenci (comèdia), Sèneca (tragèdia).
- Novel·la: Petroni (Satyricon), Apuleu (Metamorfosis).
- Sàtira i epigrama: Horaci, Persi, Juvenal; Marcial.
Exemple resolt
Pregunta: "A quin autor i gènere pertany el Bellum Catilinae i quins trets el defineixen?" Resposta raonada: és de Sal·lusti, una monografia històrica escrita cap al 41 aC. No és annalística: tria un sol episodi (la conjuratio Catilinae) i hi insereix digressions i discursos. L'estil es caracteritza per la brevitas, la inconcinnitas, els arcaismes i l'ús de la història amb finalitat moral.
Errors que costen punts
- Confondre Sèneca el retòric (pare) amb Sèneca el filòsof i tràgic (fill).
- Posar les Metamorfosis d'Ovidi en distic elegíac: són en hexàmetre.
- Desplaçar dates clau: August governa del 27 aC al 14 dC.
- Confondre Plaute i Terenci, o atribuir la Germània a un altre historiador que no sigui Tàcit.