Cultura, història i civilització romanes en context
Les preguntes de civilització demanen situar institucions, càrrecs, fets i objectes de la vida romana en el seu context, sovint a partir d'un mot del text traduït (consul, pontifex, tribunus plebis, eques). Cal explicar què era el càrrec, qui hi accedia i quina importància política o social tenia.
Institucions i cursus honorum
- Magistratures: cònsol (dos, mandat anual), pretor, censor, edil, qüestor, tribú de la plebs (sacrosant, amb dret de veto) i dictador (nomenat en situació d'emergència, per sis mesos com a màxim).
- Cursus honorum: qüestor, edil o tribú, pretor i cònsol; el censurat és la culminació del prestigi.
- Senat: tres-cents membres en origen, ampliat per Sul·la i Cèsar; la seva auctoritas i els senatus consulta orientaven la política.
- Comitia centuriata (elecció de magistrats majors i declaració de guerra) i comitia tributa (assumptes de la plebs).
- Províncies, imperium i proconsolat com a base del govern territorial.
Fites històriques
- 753 aC, fundació de Roma; 509 aC, inici de la República; 264-146 aC, guerres púniques; 133 aC, els Gracs; 88-31 aC, guerres civils; 44 aC, assassinat de Cèsar; 27 aC, principat d'August; 14 dC, mort d'August; 69 dC, any dels quatre emperadors; 79 dC, erupció del Vesuvi; 117 dC, màxima extensió amb Trajà; 212 dC, Edicte de Caracal·la; 476 dC, fi de l'Imperi d'Occident.
Societat, religió i vida quotidiana
- Familia i paterfamilias; relació patronus-cliens; esclaus i lliberts; ordre eqüestre.
- Religió: pontifex maximus, vestals, auspicis, culte imperial.
- Urbanisme: fòrum, basílica, termes, aqüeducte, insula i domus.
- Exèrcit: legió, cohort, centurió, tropes auxiliars.
Exemple resolt
"Al text, Cèsar apareix com a pontifex maximus. Explica el càrrec." Era el cap del col·legi pontifical, un sacerdoci vitalici elegit pels comicis, amb competència sobre el calendari i els ritus. Cèsar l'obtingué el 63 aC i li serví per ampliar la influència política. Des del 12 aC l'assumeix l'emperador, cosa que uneix poder religiós i poder polític.
Errors que costen punts
- Qualificar la República de democràcia: el vot existia, però el sistema era timocràtic i clientelar.
- Confondre el tribú de la plebs amb el tribú militar.
- Barrejar el primer triumvirat (60-59 aC) amb el segon (43 aC).
- Desplaçar dates clau, com situar el principat d'August el 31 aC en lloc del 27 aC.