Valencian Community PAU Latin II study materials
Valencian Community PAU Latin II study resources

Traducció d’un passatge amb ablatiu absolut i gerundi validatiu

Valencian Community PAU Latin II · Put your knowledge to work in context.

All case studies

Traducció d’un passatge amb ablatiu absolut i gerundi validatiu

En la prova de traducció reps aquest passatge sense glossari adjunt i amb 45 minuts per a la versió i dues preguntes de comprensió. El text és: «Postquam consul ad provinciam venit, legati, qui ex finitimis civitatibus missi erant, pacem petierunt. His auditis, consul, tribunis convocatis, frumentum quod in agris erat militibus distribuendum curavit, ne eos hiems inopia opprimeret. Quod ubi plebs Romana cognovit, magna voce clamavit consulem, tamquam hostis, non civis, egisse.» Pots consultar una llista de valències: peto + ac., distribuo + dat., opprimo + abl. La teua versió ha de respectar l’ordre causal dels fets i no pot deixar cap subordinada sense resoldre. Un company tradueix «His auditis» per «aquestes coses sentides» i deixa «distribuendum» com a participi concertat amb «frumentum». La puntuació és la de l’original i no es pot canviar.

1. Identifica l’estructura de «His auditis... opprimeret» i explica per què «distribuendum» no pot ser un simple participi concertat amb «frumentum» en aquest context. Després dona’n la traducció completa.

Read the worked answer

«His auditis» és un ablatiu absolut: participi de perfecte passiu auditis (abl. pl.) + his (abl. pl. neutre), amb valor temporal-causal: «un cop sentides aquestes coses» / «després de sentir això». El verb principal és curavit, i frumentum... distribuendum forma una construcció de gerundi validatiu amb curo: ‘procurar que es distribuïsca’. La prova és que curavit no significa ací ‘va curar’, sinó ‘va procurar / va fer els tràmits perquè’; el gerundi expressa una obligació o una tasca a complir, no un estat del blat. Si fóra un participi concertat, traduiríem ‘el blat que havia de ser distribuït’, però llavors curavit quedaria sense complement propi i la finalitat ne... opprimeret penjaria d’un verb massa feble. Traducció: «Després que el cònsol va arribar a la província, els llegats, que havien estat enviats de les ciutats veïnes, van demanar la pau. Un cop sentides aquestes coses, el cònsol, convocats els tribuns, va procurar que es distribuïra als soldats el blat que hi havia als camps, perquè la fam hivernal no els oprimira».

2. Explica per què «tribunis convocatis» és un ablatiu absolut i no un datiu. Quines proves morfològiques i sintàctiques ho mostren?

Read the worked answer

Tribunis pot ser datiu o ablatiu plural de tribunus, i convocatis pot ser datiu o ablatiu plural del participi convocatus. La desambiguació no ve de la forma aïllada, sinó de la sintaxi: convocatis concerta en cas i nombre amb tribunis, i el conjunt no depén de cap verb que exigisca datiu. Curavit regeix frumentum... distribuendum, no un datiu de persona; per tant, el bloc tribunis convocatis funciona com a constituent autònom, equivalent a una subordinada temporal: «convocats els tribuns» / «després de convocar els tribuns». Si fóra datiu, caldria un verb com imperavit o mandavit que el justificara, i no n’hi ha. A més, l’ablatiu absolut encaixa amb la seqüència narrativa: primer se senten els llegats, després es convoca els tribuns i finalment es pren la decisió sobre el blat.

3. Què podem inferir de la reacció de la plebs romana i per què el text diu «tamquam hostis, non civis»? Basa la resposta en el lèxic i en l’oposició hostis/civis.

Read the worked answer

La plebs no reacciona contra la mesura en si, sinó contra la manera com el cònsol l’ha presa: ha disposat del blat de la província per als soldats sense consultar ni proveir la ciutat. El verb clamavit + acusatiu i infinitiu (consulem... egisse) introdueix una declaració de la multitud: «va cridar que el cònsol havia obrat...». L’oposició hostis / civis és clau: hostis designa l’enemic exterior, mentre que civis és el conciutadà que actua dins la comunitat i en benefici seu. En dir que ha obrat «com un enemic, no com un ciutadà», la plebs no el titlla literalment d’estranger, sinó que denuncia una prioritat política: els interessos de l’exèrcit i de la província per davant de l’abastiment de Roma. Tamquam introdueix aquesta comparació valorativa, no una identificació real.