I85PREP
⌘ K
Valencian Community PAU Latin II study materials
Valencian Community PAU Latin II study resources

Valencian Community PAU Latin II practice questions

One question at a time. Build your Valencian Community PAU Latin II understanding.

First 50 of 199 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.

Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.

Question 1Traducció i comprensió de textos llatins

En la traducció d'un text llatí, quin valor del cas ablatiu apareix en l'oració «Caesar equitatu praemisso in Galliam contendit»?

  1. Ablatiu absolut, equivalent a una oració subordinada circumstancial Correct answer.
  2. Ablatiu de companyia amb la preposició cum expressa
  3. Ablatiu de mitjà amb la preposició a o ab
  4. Ablatiu de lloc on amb in i abans d'un topònim menor

Explanation

El sintagma equitatu praemisso està format per un participi i un nom en ablatiu sense preposició ni verb finit, fet que constitueix un ablatiu absolut. En la traducció valenciana es resol habitualment amb una oració subordinada circumstancial, per exemple «havent enviat primer la cavalleria».

Question 2Traducció i comprensió de textos llatins

Quina funció sintàctica exercix «puero» en l'oració «Puer puero librum dedit»?

  1. Subjecte en nominatiu
  2. Complement directe en acusatiu
  3. Complement agent en ablatiu
  4. Complement indirecte en datiu Correct answer.

Explanation

La desinència -o de puero en la segona declinació indica datiu singular. El verb do, dare regeix datiu per a la persona que rep l'objecte, mentres que librum en acusatiu és el complement directe.

Question 3Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el tema de perfet del verb «mittere» i quina forma de perfet se'n deriva?

  1. mis-, d'on provenen misi i missus Correct answer.
  2. mitte-, d'on provenen mittebam i mittendus
  3. miss-, d'on provenen missurus i mittendus
  4. mitt-, d'on provenen mitti i mittens

Explanation

El tema de perfet s'obté del supí o de la primera persona del perfet: misi, missum dona l'arrel mis-/miss-. Sobre eixa base es formen el perfet misi i el participi de perfet passiu missus, que servix per a construir la veu passiva i els temps compostos.

Question 4Traducció i comprensió de textos llatins

Quina traducció reflectix millor el valor de «cum» en «Cum Caesar venisset, milites arma ceperunt»?

  1. «Quan Cèsar hagué arribat, els soldats prengueren les armes» Correct answer.
  2. «Després que Cèsar arribe, els soldats prendran les armes»
  3. «Encara que Cèsar havia arribat, els soldats prengueren les armes»
  4. «Com que Cèsar arribava, els soldats prenien les armes»

Explanation

Cum amb subjuntiu plusquamperfet (venisset) expressa una circumstància temporal anterior a l'acció principal, que va en perfet (ceperunt). La traducció ha de mantindre eixa anterioritat amb un plusquamperfet o equivalent en valencià.

Question 5Traducció i comprensió de textos llatins

En l'oració «Roma a militibus capta est», quin element indica l'agent i per què?

  1. «militibus», perquè tot ablatiu sense preposició és agent en passiva
  2. «a militibus», perquè en la veu passiva l'agent s'expressa amb a o ab i ablatiu Correct answer.
  3. «capta est», perquè el participi concertat indica qui realitza l'acció
  4. «Roma», perquè el nominatiu del subjecte assumix la funció d'agent

Explanation

En la conjugació passiva, la persona o cosa que realitza l'acció s'expressa amb la preposició a o ab seguida d'ablatiu quan és un ésser animat. Ací a militibus indica els soldats com a agents de l'acció de capturar.

Question 6Traducció i comprensió de textos llatins

Quina anàlisi morfològica correspon a la forma «audirentur»?

  1. 3a persona plural de l'imperfet d'indicatiu passiu d'audire
  2. 3a persona plural del futur imperfect d'indicatiu passiu d'audire
  3. 3a persona plural del present d'indicatiu passiu d'audire
  4. 3a persona plural de l'imperfet de subjuntiu passiu d'audire Correct answer.

Explanation

La terminació -rentur combina la marca -re- de l'imperfet de subjuntiu amb la desinència passiva -ntur de tercera persona plural. Per tant, audirentur significa «que foren oïts» i pertany a la quarta conjugació.

Question 7Traducció i comprensió de textos llatins

Quin tipus d'oració subordinada constituïx «ut omnia bene eveniant» en «Opto ut omnia bene eveniant»?

  1. Completiva amb quod i indicatiu, equivalent a una declaració de fet
  2. Final amb ut i subjuntiu, que expressa la intenció de l'acció principal
  3. Completiva de voluntat amb ut i subjuntiu, dependent d'un verb de desig Correct answer.
  4. Consecutiva amb ut i subjuntiu, introduïda per un antecedent de la principal

Explanation

El verb opto expressa desig i introduïx una completiva de voluntat amb ut i subjuntiu. La subordinada funciona com a complement directe del verb principal i no indica una finalitat externa ni una conseqüència.

Question 8Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el significat correcte de la preposició «ob» amb acusatiu en un text historiogràfic llatí?

  1. «Davant de», indicant posició física
  2. «A causa de», indicant la causa o el motiu Correct answer.
  3. «Cap a», indicant direcció de moviment
  4. «Durant», indicant extensió de temps

Explanation

La preposició ob regeix acusatiu i expressa causa o motiu, com en ob virtutem («a causa de la virtut»). És freqüent en la prosa historiogràfica per a justificar una acció.

Question 9Traducció i comprensió de textos llatins

En «Hostes, ubi nostros appropinquare senserunt, terga verterunt», quin valor té «ubi»?

  1. Conjunció causal que introduïx una subordinada amb subjuntiu
  2. Adverbi de lloc relatiu equivalent a «on» amb antecedent exprés
  3. Conjunció concessiva equivalent a «encara que»
  4. Conjunció temporal que introduïx una subordinada amb indicatiu Correct answer.

Explanation

Ubi introduïx una oració temporal i, quan indica un fet realitzat, va amb indicatiu, com ací senserunt. Es traduïx per «quan» o «després que» i marca l'ordre dels esdeveniments narrats.

Question 10Traducció i comprensió de textos llatins

Quina funció exercix l'acusatiu «multas horas» en «Milites multas horas pugnaverunt»?

  1. Acusatiu de direcció amb un verb de moviment
  2. Complement directe del verb pugnare
  3. Acusatiu de duració, que indica quant de temps es va prolongar l'acció Correct answer.
  4. Acusatiu de relació que precisa l'àmbit del verb

Explanation

L'acusatiu sense preposició pot expressar l'extensió de temps durant la qual es realitza l'acció. Amb un verb intransitiu com pugnare, multas horas no pot ser complement directe i funciona com a acusatiu de duració.

Question 11Traducció i comprensió de textos llatins

Quina és la traducció correcta de la forma verbal «dixisses»?

  1. «Diries», en condicional simple sense valor de passat
  2. «Vares dir», en perfet d'indicatiu
  3. «Dius», en present d'indicatiu
  4. «Hagueres dit» o «hauries dit», segons el context Correct answer.

Explanation

Dixisses és la segona persona singular del plusquamperfet de subjuntiu actiu de dico. En les oracions condicionals irrealitzades del passat es traduïx habitualment per «hagueres dit» o pel condicional compost «hauries dit».

Question 12Traducció i comprensió de textos llatins

Quin valor té el genitiu en «Amor patriae magnus est»?

  1. Genitiu possessiu, que indica el propietari del subjecte
  2. Genitiu de qualitat, que descriu una característica mesurable
  3. Genitiu objectiu, que indica l'objecte del sentiment amorós Correct answer.
  4. Genitiu partitiu, que indica el tot del qual es pren una part

Explanation

Amb noms que expressen sentiments, el genitiu indica sovint l'objecte cap al qual es dirigix eixe sentiment, com amor patriae («amor a la pàtria»). No indica possessió ni una part d'un tot.

Question 13Traducció i comprensió de textos llatins

Quina particularitat morfològica presenta «domus» respecte de la quarta declinació regular?

  1. No té ablatiu i suplix eixe cas amb una preposició
  2. És un nom indeclinable que manté sempre la forma domus
  3. Pot declinar-se també per la segona declinació en alguns casos i sovint va sense preposició Correct answer.
  4. Pertany a la tercera declinació perquè el genitiu acaba en -is

Explanation

Domus presenta formes de quarta declinació, però també admet variants de segona (domi, domo) i s'usa sovint sense preposició per a expressar lloc on o direcció. És un dels noms amb declinació mixta que convé reconéixer en la traducció.

Question 14Traducció i comprensió de textos llatins

En «Tanta erat militum virtus ut hostes fugerent», quin valor té «ut»?

  1. Temporal, equivalent a «quan» o «mentres»
  2. Consecutiu, introduït pel correlatiu tanta en la principal Correct answer.
  3. Final, perquè indica el propòsit dels soldats
  4. Completiva de voluntat, dependent del verb erat

Explanation

El correlatiu tanta en la principal anticipa una subordinada consecutiva amb ut i subjuntiu. La traducció «era tan gran el valor dels soldats que els enemics fugiren» reflectix eixa relació de conseqüència.

Question 15Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el participi de perfet passiu del verb «ferre» i com s'usa en la traducció?

  1. Latus, que forma la veu passiva i els temps compostos Correct answer.
  2. Fertus, que forma la veu activa del perfet
  3. Ferens, que forma la veu passiva del present
  4. Ferre, que és el participi de futur actiu

Explanation

Ferre és un verb irregular el supí del qual és latum, d'on prové el participi de perfet passiu latus. Amb este participi i el verb esse es construïx la veu passiva de perfet, per exemple latus est («fou portat»).

Question 16Traducció i comprensió de textos llatins

Quina traducció respecta millor la construcció «Romani, quorum dux Caesar erat, fortiter pugnaverunt»?

  1. «Els romans, el cabdill dels quals era Cèsar, lluitaren valerosament» Correct answer.
  2. «Els romans i el seu cabdill Cèsar lluitaren valerosament»
  3. «Els romans, que eren el cabdill de Cèsar, lluitaren valerosament»
  4. «Els romans, perquè Cèsar era cabdill, lluitaren valerosament»

Explanation

El relatiu quorum és un genitiu plural concertat amb Romani i funciona com a possessiu dins de la subordinada. La traducció ha de mantindre la relació de pertinença: Cèsar era el cabdill dels romans.

Question 17Traducció i comprensió de textos llatins

Quin valor té el subjuntiu en «Si venisses, te viderem»?

  1. Real: la condició es presenta com un fet segur
  2. Irreal del passat: la condició no es va complir i la conseqüència tampoc Correct answer.
  3. Obligació: el parlant imposa una condició al destinatari
  4. Potencial del present: la condició és possible en el futur

Explanation

El plusquamperfet de subjuntiu en la pròtasi i en l'apòdosi expressa una condició irrealitzada del passat. En valencià es traduïx amb «si hagueres vingut, t'hauríem vist», mantenint la impossibilitat del fet.

Question 18Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el cas i la funció de «consule» en «Cicerone consule, coniuratio detecta est»?

  1. Datiu de l'interés que indica qui aprofita l'acció
  2. Ablatiu absolut amb valor temporal: «essent cònsol Ciceró» Correct answer.
  3. Vocatiu usat en una crida directa al cònsol
  4. Acusatiu de direcció amb un verb de moviment

Explanation

La construcció Cicerone consule és un ablatiu absolut format per dos substantius sense participi, habitual en les datacions. Indica el moment en què ocorre l'acció principal i es traduïx per «essent cònsol Ciceró» o «durant el consolat de Ciceró».

Question 19Traducció i comprensió de textos llatins

Quina oració conté un datiu possessiu amb el verb esse?

  1. Mihi librum dedit, que significa «em donà un llibre»
  2. A me liber scriptus est, que significa «el llibre fou escrit per mi»
  3. Mihi liber est, que significa «tinc un llibre» Correct answer.
  4. Liber mihi placet, que significa «el llibre m'agrada»

Explanation

El datiu possessiu apareix amb el verb esse i expressa la persona que posseïx alguna cosa: mihi liber est equival a «tinc un llibre». És una construcció freqüent que cal reconéixer per a traduir amb naturalitat.

Question 20Traducció i comprensió de textos llatins

Quin valor té l'ablatiu en «Maior natu frater meus est»?

  1. Ablatiu de companyia amb cum elidit
  2. Ablatiu de mitjà, que indica l'instrument de l'acció
  3. Ablatiu de relació o respecte, que indica l'àmbit de la comparació Correct answer.
  4. Ablatiu de lloc on amb un topònim

Explanation

L'expressió maior natu significa «més gran per naixement» i usa l'ablatiu natu per a precisar respecte de què es fa la comparació. És un ablatiu de relació, freqüent amb adjectius comparatius i amb expressions de mesura.

Question 21Traducció i comprensió de textos llatins

Quina forma correspon a l'infinitiu de futur actiu de «laudare»?

  1. Laudari, que és l'infinitiu de present passiu
  2. Laudaturum esse, que indica una acció futura respecte del verb principal Correct answer.
  3. Laudatum iri, que és l'infinitiu de futur passiu
  4. Laudare, que és l'infinitiu de present actiu

Explanation

L'infinitiu de futur actiu es forma amb el participi de futur actiu i esse: laudaturum esse. Expressa una acció posterior al verb principal, sobretot en la construcció d'infinitiu concertat.

Question 22Traducció i comprensió de textos llatins

En «Dicunt Caesarem venisse», com es traduïx la construcció d'infinitiu concertat?

  1. «Diuen a Cèsar que vinguera», amb l'acusatiu com a complement indirecte
  2. «Diuen que Cèsar vindrà», amb l'infinitiu com a futur
  3. «Diuen que Cèsar va vindre», amb l'acusatiu com a subjecte de l'infinitiu Correct answer.
  4. «Cèsar diu que va vindre», amb l'acusatiu com a subjecte del verb principal

Explanation

En la construcció d'infinitiu concertat, el subjecte de l'infinitiu va en acusatiu (Caesarem) i l'infinitiu (venisse) expressa el contingut del verb de dicció. Per tant, Caesarem és el subjecte de venisse, no un complement indirecte.

Question 23Traducció i comprensió de textos llatins

Quin tipus de pronom és «se» en «Milites se armant»?

  1. Pronom relatiu que introduïx una subordinada de relatiu
  2. Pronom demostratiu que assenyala una persona llunyana
  3. Pronom personal de primera persona en acusatiu
  4. Pronom reflexiu de tercera persona que remet al subjecte de l'oració Correct answer.

Explanation

El pronom se és reflexiu de tercera persona i en acusatiu remet al subjecte de l'oració, en este cas milites. La traducció «els soldats s'armen» manté la correferència entre el subjecte i el pronom.

Question 24Traducció i comprensió de textos llatins

Quina característica morfològica definix un adjectiu de la tercera declinació com «fortis, forte»?

  1. És indeclinable i no varia amb el nom
  2. Té ablatiu singular en -o i genitiu plural en -orum
  3. Té ablatiu singular en -i i genitiu plural en -ium en la majoria de casos Correct answer.
  4. Es declina només en dos casos: nominatiu i acusatiu

Explanation

Els adjectius de la tercera declinació de dues terminacions com fortis, forte solen tindre ablatiu singular en -i i genitiu plural en -ium. Estes desinències ajuden a distingir-los dels noms de tercera declinació amb ablatiu en -e.

Question 25Traducció i comprensió de textos llatins

Quin valor expressa el mode imperatiu en «Veni, vidi, vici» si es pren la primera forma com a ordre?

  1. Prohibició adreçada a una tercera persona
  2. Ordre directa adreçada a una segona persona singular Correct answer.
  3. Desig irrealitzable del parlant
  4. Dubte del parlant sobre l'acció futura

Explanation

Veni és la segona persona singular de l'imperatiu de present actiu de venire i expressa una ordre directa. Encara que en la frase de Cèsar funciona com a narració, morfològicament és un imperatiu adreçat a un destinatari singular.

Question 26Traducció i comprensió de textos llatins

En la frase «Caesar pontem in flumine fecit», quina funció sintàctica exercix «in flumine» dins del text narratiu?

  1. Atribut del verb «fecit»
  2. Complement circumstancial de lloc, amb preposició i ablatiu Correct answer.
  3. Subjecte pacient de l'oració passiva
  4. Complement directe, amb preposició i acusatiu

Explanation

La preposició «in» amb ablatiu indica estat o situació en un lloc, per tant «in flumine» funciona com a complement circumstancial de lloc. Amb acusatiu expressaria moviment cap a un lloc, valor que ací no correspon perquè el pont es construïx dins del riu.

Question 27Traducció i comprensió de textos llatins

Quina traducció respecta millor el valor del plusquamperfet en «Urbs iam deleverat, cum legati venerunt»?

  1. La ciutat ja havia estat destruïda quan arribaren els llegats Correct answer.
  2. La ciutat es destruïx mentre arribaven els llegats
  3. La ciutat serà destruïda quan arriben els llegats
  4. La ciutat ja és destruïda quan arriben els llegats

Explanation

El plusquamperfet «deleverat» expressa una acció anterior a un altre passat, per això es traduïx amb «havia estat destruïda». La conjunció «cum» amb perfet «venerunt» marca el moment posterior de referència.

Question 28Traducció i comprensió de textos llatins

En «Legiones, quae flumen transierant, castra posuerunt», quin antecedent i quin valor té el relatiu «quae»?

  1. Antecedent «flumen», complement directe
  2. Antecedent «legiones», complement directe
  3. Antecedent «legiones», subjecte de la subordinada Correct answer.
  4. Antecedent «castra», subjecte de la principal

Explanation

El relatiu concorda en gènere i nombre amb l'antecedent «legiones» (femení plural) i assumix la funció de subjecte del verb «transierant». El cas del relatiu no depén de l'antecedent sinó de la seua funció dins de la subordinada.

Question 29Traducció i comprensió de textos llatins

Quina és la traducció correcta de l'ablatiu absolut «His rebus cognitis» en un text de Cèsar?

  1. Per conéixer estes coses
  2. Encara que estes coses es coneguen
  3. Conegudes estes coses Correct answer.
  4. Estes coses són conegudes

Explanation

L'ablatiu absolut es compon d'un participi en ablatiu («cognitis») i un substantiu o pronom també en ablatiu («his rebus»), i es traduïx habitualment per una oració de participi concertat o per «després que». No hi ha cap nexe subordinant explícit.

Question 30Traducció i comprensió de textos llatins

En «Rogavit quid facerem», quin tipus de subordinada constituïx «quid facerem» i per què el verb va en subjuntiu?

  1. Interrogativa indirecta, amb subjuntiu per atracció modal Correct answer.
  2. Final amb «ut» omés
  3. Completiva de «quod», amb subjuntiu obligatori
  4. Relativa explicativa, amb subjuntiu potencial

Explanation

Els verbs de preguntar introduïxen interrogatives indirectes, que en llatí porten el verb en subjuntiu. El mode no expressa ací una possibilitat real sinó que és el propi d'esta subordinació.

Question 31Traducció i comprensió de textos llatins

Quina anàlisi morfològica correspon a la forma «cepissent»?

  1. 3a persona plural plusquamperfet d'indicatiu actiu de «capere»
  2. 3a persona plural perfet de subjuntiu actiu de «capere»
  3. 3a persona plural plusquamperfet de subjuntiu actiu de «capere» Correct answer.
  4. 3a persona plural futur perfet d'indicatiu actiu de «capere»

Explanation

El sufix «-isse-» seguí de les desinències personals és característic del plusquamperfet de subjuntiu, que es forma sobre l'infinitiu de perfet més «-m, -s, -t…». La forma «cepissent» equival a «havien pres» en context de subordinació.

Question 32Traducció i comprensió de textos llatins

En «Tantus erat timor ut nemo maneret», quin és el valor de «ut» i quin element anticipa la subordinada?

  1. Concessiu, anticipat per «nemo»
  2. Completiva, anticipada pel verb «maneret»
  3. Consecutiu, anticipat per «tantus» Correct answer.
  4. Final, anticipat per «tantus»

Explanation

El correlatiu «tantus» anuncia una conseqüència, que s'introduïx amb «ut» més subjuntiu. La subordinada expressa el resultat de la magnitud indicada per «tantus».

Question 33Traducció i comprensió de textos llatins

Quin cas i quina funció té «patri» en «Filius patri semper oboediebat»?

  1. Ablatiu, complement de mitjà
  2. Datiu, complement indirecte del verb «oboedire» Correct answer.
  3. Vocatiu, apel·lació directa
  4. Genitiu, complement del nom

Explanation

El verb «oboedire» regeix datiu, igual que altres verbs de servei o obediència. Per això «patri» és el complement indirecte o règim verbal.

Question 34Traducció i comprensió de textos llatins

En «Milites fortiter pugnaverunt et magnam gloriam adepti sunt», quin valor té «adepti sunt»?

  1. Present d'indicatiu passiu
  2. Perfet d'un verb deponent amb valor actiu Correct answer.
  3. Perfet passiu amb agent expressat
  4. Plusquamperfet d'indicatiu

Explanation

«Adipisci» és un verb deponent: la forma és passiva però el significat és actiu, «aconseguiren». El perfet «adepti sunt» equival, per tant, a un perfet actiu.

Question 35Traducció i comprensió de textos llatins

Quina traducció és correcta per a la construcció «Dicitur Troiam captam esse»?

  1. Troia diu que fou presa
  2. Es diu que Troia prengué
  3. Es diu que Troia serà presa
  4. Es diu que Troia fou presa Correct answer.

Explanation

Es tracta d'una construcció personal amb «dicitur» i una completiva d'infinitiu amb participi concertat: «captam esse» indica anterioritat i valor passiu respecte de «dicitur». La traducció natural és «es diu que Troia fou presa».

Question 36Traducció i comprensió de textos llatins

En «Omnibus civibus liberis esse licet», quin valor té «licet» i quin cas regeix?

  1. Verb personal que regeix acusatiu
  2. Verb impersonal que regeix ablatiu
  3. Verb deponent amb valor passiu
  4. Verb impersonal que regeix datiu, «és permés a» Correct answer.

Explanation

«Licet» és un verb impersonal que significa «és permés» i construïx el seu complement amb datiu, ací «omnibus civibus». El subjecte lògic s'expressa amb una completiva d'infinitiu o un acusatiu amb infinitiu.

Question 37Traducció i comprensió de textos llatins

Quina diferència morfològica presenta el pronom «is, ea, id» respecte de «ille, illa, illud» en la declinació?

  1. «Is» no té plural
  2. «Is» té genitiu singular «eius» i datiu «ei», mentre que «ille» té «illius» i «illi» Correct answer.
  3. «Is» es declina com un adjectiu de la primera i segona declinació sense genitiu especial
  4. «Ille» no té formes de datiu singular

Explanation

Els pronoms anafòrics com «is» presenten genitiu singular en «-ius» i datiu en «-i» per a tots els gèneres, igual que «hic» o «iste». «Ille», en canvi, mostra genitiu «illius» i datiu «illi» amb geminació.

Question 38Traducció i comprensió de textos llatins

En «Hostes, simul ac signum datum est, impetum fecerunt», quin valor té «simul ac»?

  1. Comparatiu, equivalent a «com si»
  2. Temporal, equivalent a «tan prompte com» Correct answer.
  3. Concessiu, equivalent a «encara que»
  4. Causal, equivalent a «perquè»

Explanation

La locució «simul ac» introduïx una subordinada temporal que indica coincidència immediata amb l'acció principal. Es traduïx per «tan prompte com» o «en el moment que».

Question 39Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el significat de la preposició «praeter» amb acusatiu en un text historiogràfic?

  1. «Per mitjà de» en sentit instrumental
  2. «A més de» o «excepte» Correct answer.
  3. «Davant de» o «en presència de»
  4. «Després de» en sentit temporal

Explanation

«Praeter» amb acusatiu indica exclusió o addició, i es traduïx per «excepte» o «a més de» segons el context. No expressa proximitat física ni successió temporal.

Question 40Traducció i comprensió de textos llatins

En «Cum Caesar in Galliam venisset, Helvetii iam profecti erant», quin valor té «cum» i per què?

  1. Temporal de simultaneïtat, amb present de subjuntiu
  2. Concessiu, amb perfet de subjuntiu
  3. Causal, amb plusquamperfet d'indicatiu
  4. Narratiu, amb plusquamperfet de subjuntiu Correct answer.

Explanation

El «cum» narratiu o històric apareix amb subjuntiu i sol traduir-se per «quan» o «havent». Ací el plusquamperfet «venisset» indica anterioritat respecte de «profecti erant», i el mode subjuntiu és el típic d'esta construcció.

Question 41Traducció i comprensió de textos llatins

Quina forma correspon al gerundi en ablatiu de «legere» i quina funció pot tindre?

  1. «Legens», complement de temps
  2. «Lectum», complement de lloc
  3. «Legendo», complement de mitjà o manera Correct answer.
  4. «Legendi», complement de finalitat

Explanation

El gerundi té formes en «-ndi, -ndo, -ndum, -ndo»; l'ablatiu «legendo» pot funcionar com a complement de mitjà, manera o instrument. És una forma verbal substantivada que expressa l'acció en desenvolupament.

Question 42Traducció i comprensió de textos llatins

En «Roma condita est a Romulo», quin valor té «a Romulo» i com es traduïx la frase?

  1. Datiu d'interés, «Roma fou fundada per a Ròmul»
  2. Complement de mitjà, «Roma fou fundada amb Ròmul»
  3. Complement agent, «Roma fou fundada per Ròmul» Correct answer.
  4. Complement de lloc, «Roma fou fundada prop de Ròmul»

Explanation

En les oracions passives, la preposició «a» o «ab» amb ablatiu introduïx l'agent personal que realitza l'acció. La traducció natural és «per Ròmul».

Question 43Traducció i comprensió de textos llatins

Quin tipus de subordinada constituïx «quod urbs capta esset» en «Milites gavisi sunt quod urbs capta esset»?

  1. Final amb «quod» equivalent a «ut»
  2. Causal, amb subjuntiu perquè expressa una causa atribuïda a altri Correct answer.
  3. Completiva de «quod» amb valor de subjecte
  4. Relativa amb antecedent «urbs»

Explanation

«Quod» pot introduir causals; el subjuntiu sol aparéixer quan la causa és presentada com a opinió o afirmació d'un tercer, no com a fet objectiu. Ací la causa és el motiu de l'alegria dels soldats.

Question 44Traducció i comprensió de textos llatins

Quina és la traducció correcta de «Noli timere»?

  1. No tingueres por
  2. No tingues por Correct answer.
  3. Que no tinga por
  4. No tindràs por

Explanation

«Noli» és l'imperatiu de «nolle» i amb infinitiu forma la prohibició, equivalent a «no vulgues» més infinitiu. Es traduïx per un imperatiu negatiu, «no tingues por».

Question 45Traducció i comprensió de textos llatins

En «Quisque suam partem defendit», quin valor té «suam» i a qui es referix?

  1. Demostratiu d'identitat
  2. Pronom personal de tercera persona
  3. Posesiu no reflexiu, referit a un altre que el subjecte
  4. Posesiu reflexiu, referit al subjecte «quisque» Correct answer.

Explanation

«Suus, -a, -um» és el possessiu reflexiu i es referix sempre al subjecte del verb. Ací el subjecte és «quisque», de manera que «suam partem» equival a «la seua pròpia part».

Question 46Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el valor de l'acusatiu «multum» en «Multum laboravit ut patriam servaret»?

  1. Complement directe de «laboravit»
  2. Acusatiu de relació, «pel que fa a molt»
  3. Subjecte de la subordinada final
  4. Acusatiu adverbial de quantitat, «molt» Correct answer.

Explanation

Alguns neutres com «multum», «paulum» o «nihil» funcionen com a adverbis de quantitat en acusatiu. Ací modifiquen el verb «laboravit» i no són complement directe.

Question 47Traducció i comprensió de textos llatins

Quina característica definix els verbs de la tercera conjugació com «mittere» respecte de la primera?

  1. Infinitiu en «-are» amb tema en «-a-»
  2. Infinitiu en «-ere» amb tema vocàlic breu «-i-» Correct answer.
  3. Infinitiu en «-ire» amb tema en «-i-» llarga
  4. Infinitiu en «-ere» amb tema en «-e-» llarga

Explanation

La tercera conjugació presenta infinitiu en «-ere» amb la vocal temàtica breu, fet que la distingix de la segona, amb «-ēre» llarga, i de la quarta, amb «-ire». El tema de present acaba en consonant o en «-i-» breu.

Question 48Traducció i comprensió de textos llatins

En «Caesar dixit se venturum esse», com s'interpreta «se» i quin temps expressa l'infinitiu?

  1. Anafòric referit a un altre subjecte, amb infinitiu de present
  2. Recíproc referit als oients, amb infinitiu de perfet
  3. Demostratiu de primera persona, amb supí
  4. Reflexiu referit a Cèsar, amb infinitiu de futur Correct answer.

Explanation

En l'oració d'infinitiu, «se» remet al subjecte del verb principal, Cèsar. L'infinitiu «venturum esse» és de futur i indica una acció posterior al moment de la paraula.

Question 49Traducció i comprensió de textos llatins

Quin és el valor de l'ablatiu en «Hoc facto, milites discesserunt»?

  1. Ablatiu de lloc, «en este fet»
  2. Ablatiu absolut amb participi concertat, «fet açò» Correct answer.
  3. Ablatiu de mitjà instrumental, «amb este fet»
  4. Ablatiu de comparació, «que este fet»

Explanation

«Hoc facto» és un ablatiu absolut format pel pronom «hoc» i el participi «facto». Es traduïx per «fet açò» o «després de fer açò», i indica una acció prèvia a la principal.

Question 50Traducció i comprensió de textos llatins

En «Nemo est quin te amet», quin valor té «quin» i quin mode exigix?

  1. Conjunció causal, amb indicatiu
  2. Conjunció que introduïx una relativa consecutiva, amb subjuntiu Correct answer.
  3. Preposició amb ablatiu
  4. Adverbi de lloc, amb acusatiu

Explanation

«Quin» pot equivaler a «qui non» i introduïx una subordinada de tipus consecutiu després de negacions o expressions com «nemo est». El verb va en subjuntiu, ací «amet».