Deduir lleis fonètiques a partir d’un glossari medieval
Treballes amb un glossari escolar que arreplega formes llatines i els seus resultats en valencià: VITA > vida, CAPRA > cabra, FICUM > figa, ROTA > roda, SAPERE > saber, LACTEM > llet, FACTUM > fet, NOCTEM > nit, PECTUS > pit. El professor demana que no et limites a memoritzar la llista: has d’inferir dues regles de consonantisme i detectar quina paraula de la sèrie trenca aparentment la regla. A més, et dona una forma problemàtica: DELICATUM > delicat, però FICUM > figa, i et pregunta per què la -c- no evoluciona igual. Les formes són totes patrimonials excepte delicat, que és un cultisme. Tens 20 minuts i no pots consultar manuals ni bastir la resposta amb una llista memoritzada de lleis.
1. Formula la regla que explica VITA > vida, ROTA > roda, SAPERE > saber i FICUM > figa, i digues quines consonants llatines hi intervenen.
Read the worked answer
La sèrie mostra un mateix procés: una consonant oclusiva sorda simple en posició intervocàlica es sonoritza en català. Així, -T- > -d- (vita > vida, rota > roda), -P- > -b- (sapere > saber) i -C- > -g- (ficum > figa). La generalització no és ‘totes les consonants canvien’, sinó que el canvi afecta una consonant simple que queda entre vocals, on la pressió articulatòria afavoreix la sonorització. Cal fixar-se que la vocal final llatina també cau o es transforma, però el fenomen consonàntic és independent: la -t- de vita no és la mateixa que la -t- de lactem, perquè en aquesta segona forma la consonant no està sola entre vocals. La regla, per tant, s’ha de formular amb la condició ‘consonant simple intervocàlica’.
2. Per què LACTEM > llet i FACTUM > fet no mostren la mateixa sonorització que VITA > vida? Quina unitat fonètica s’ha conservat o simplificat?
Read the worked answer
En lactem i factum no hi ha una consonant simple intervocàlica, sinó un grup consonàntic -CT-. La regla de sonorització que afecta -T-, -P- o -C- simples no s’aplica a una consonant que forma part d’un grup: el grup evoluciona com una unitat. En català, -CT- es resol amb una simplificació i una palatalització prèvia que dona resultats com llet, fet, nit o pit; la consonant final no és la -t- intervocàlica sonoritzada de vida. La comparació ens ensenya que no n’hi ha prou de buscar la mateixa lletra en llatí: cal mirar l’entorn fonètic. LACTEM i FACTUM comparteixen el grup, mentre que VITA i ROTA tenen la dental sola entre vocals.
3. DELICATUM > delicat no segueix la regla de FICUM > figa. Quina explicació donaries i què ens diu sobre la diferència entre evolució patrimonial i cultisme?
Read the worked answer
Delicat no és una forma patrimonial: és un cultisme, un préstec erudit pres del llatí en època tardana o moderna, quan la llengua ja no aplicava automàticament els canvis fonètics populars. Per això conserva la -c- sorda de delicatum i no la sonoritza com hauria passat en una evolució ininterrompuda. Ficum, en canvi, és una paraula patrimonial, transmesa oralment de generació en generació, i participa de la sonorització intervocàlica -C- > -g-. La conclusió metodològica és que una etimologia no es pot reconstruir només per semblança formal: cal saber si el mot és patrimonial o cultista, perquè els cultismes poden conservar consonants, grups i vocals que el català popular hauria alterat.