Evolució fonètica i etimologia
Evolució fonètica i etimologia
Aquest domini avalua el pas del llatí al català/valencià i la capacitat d'explicar etimologies, famílies lèxiques i doblets. Cal distingir formes patrimonials, que han patit l'evolució popular, de cultismes introduïts per la llengua escrita o religiosa, que conserven més la forma llatina.
Lleis i criteris
- La base de moltes paraules romàniques és l'acusatiu llatí, no el nominatiu: «noctem» > «nit», «civitatem» > «ciutat».
- Es perd la «-m» final i sovint la vocal final àtona: «panem» > «pa», «vinum» > «vi».
- Els grups consonàntics es simplifiquen: «factum» > «fet», «lactem» > «llet», «oculum» > «ull».
- Les vocals tòniques poden diptongar o canviar de timbre; les àtones poden caure per síncope.
- Hi ha palatalitzacions i canvis de consonant inicial o interna segons el context: «clavem» > «clau», «pluviam» > «pluja».
- Un doblet apareix quan una mateixa base llatina dóna una forma patrimonial i una de culta: «causa» > «cosa» i «causa»; «frigidum» > «fred» i «frígid».
Exemple raonat
Explica per què «noctem» dóna «nit» en català. Raonament: es parteix de l'acusatiu «noctem», que és la forma que solen continuar les llengües romàniques; es perd la «-m» final; el grup «-ct-» es redueix a «-t»; la vocal final àtona desapareix. El resultat és «nit». No s'ha de derivar de «nox», perquè el nominatiu no explica la forma romànica. Un cultisme relacionat seria «nocturn», que conserva el grup llatí.
Errors que costen punts
- Derivar sempre del nominatiu i no de l'acusatiu.
- Confondre una forma patrimonial amb un cultisme i explicar canvis que no hi són.
- Aplicar una llei fonètica a un mot que és préstec o cultisme.
- Inventar etimologies per semblança superficial amb el català.
- No indicar quina forma llatina concreta és la base.
Com provar-ho
Escriu la forma llatina de partida, assenyala els canvis en ordre i comprova si el resultat és patrimonial o culte. Si el mot té un doblet, explica la diferència de transmissió, no només la diferència de significat.