Corregir un comentari que confon opinió i anàlisi
En un simulacre d'examen, un alumne disposa de 45 minuts per comentar aquest fragment: «Qui no ha vist mai res clar no pot dir que sap res; i allò que fa possible la claredat no és cap de les coses que es veuen, sinó una condició que les supera. Per això el coneixement vertader no depén de l'objecte, sinó de la llum que el fa intel·ligible». El comentari entregat té 400 paraules i es puntua sobre 10 amb cinc criteris de 2 punts: tesi, anàlisi de l'argument, contextualització, vocabulari tècnic i valoració crítica. L'alumne dedica 60 paraules a resumir, 90 a opinar sobre les xarxes socials i 250 a qualificar l'autor de «totalitari» perquè defén que governen els filòsofs. No identifica premisses ni conclusions, no esmenta cap diàleg i fa servir «idea» i «concepte» com a sinònims. La rúbrica del centre exigix que la valoració vaja després de l'anàlisi i que cada judici tinga ancoratge en el text.
1. Assigna una puntuació provisional a cadascun dels cinc criteris i justifica les dues decisions que més es podrien discutir amb l'alumne.
Read the worked answer
Puntuació provisional: tesi 0,5/2; argument 0/2; context 0/2; vocabulari 0,5/2; valoració 1/2 (total 2/10). El resum descriu el tema però no aïlla la tesi, i sense distingir «idea» de «concepte» no se sap què afirma l'autor sobre el coneixement. L'argument del fragment sí que és reconstruïble: primera premissa, hi ha una condició que fa intel·ligible allò visible; segona, eixa condició no és cap objecte visible; conclusió, el coneixement no depén de l'objecte. Si no apareix, el criteri 2 és zero i no 0,5, perquè no hi ha anàlisi. Les dues decisions discutibles: (a) si la valoració mereix punt perquè l'alumne «ha opinat». No: la rúbrica exigix judici argumentat i ancorat, i «totalitari» és una etiqueta que no es dedueix de les premisses. (b) si el resum pot comptar com a context. No: contextualitzar és situar el problema -per què cal una condició del coneixement, a quin interlocutor respon-, no parafrasear. Convé deixar per escrit la raó de cada decisió, perquè l'alumne puga corregir el mètode i no sols la nota.
2. Reescriu la identificació de la tesi en tres frases, amb termes que apareguen en el text, i indica quina informació externa cal afegir per contextualitzar i quina no.
Read the worked answer
Tesi en tres frases: «(1) El coneixement vertader no depén de l'objecte. (2) Allò que fa possible la claredat no és cap de les coses que es veuen, sinó una condició que les supera. (3) Per tant, qui no ha vist eixa condició no pot dir que sap res». Informació externa pertinent: el gènere (diàleg), el problema que el text respon (com és possible un saber estable si els objectes sensibles canvien), el lloc de l'argument dins d'una teoria més àmplia (la condició que supera l'objecte és el bé, i el saber vertader ho és de les idees) i el vocabulari tècnic del corpus (opinió enfront de ciència, participació). Informació que no cal: dades biogràfiques, paral·lelismes amb autors del segle XX o judicis polítics actuals, perquè no expliquen per què el text diu el que diu. El criteri per decidir-ho és simple: si la informació ajuda a reconstruir la pregunta a què respon el fragment, compta com a context; si només l'il·lustra o servix per a altres fins, no.
3. L'alumne vol convertir la seua hostilitat cap a l'autor en una objecció filosòfica. Proposa'n una reformulació amb ancoratge textual i indica quins criteris de la rúbrica milloraria i quin salt argumental caldria evitar.
Read the worked answer
Reformulació: «Si el coneixement depén d'una condició que no és cap objecte visible, com pot saber algú que l'ha vista? El text no dona cap criteri públic per a distingir qui veu de qui creu vore; sense eixe criteri, qualsevol autoproclamat coneixedor pot exigir obediència. Ací hi ha una objecció de legitimitat política que naix de l'epistemologia del text». Millora el criteri 2, perquè reconstrueix la premissa i en trau una conseqüència; millora el 5, perquè el judici és argumentat i no una etiqueta prèvia; també ajuda el 4, perquè obliga a distingir «condició», «objecte» i «coneixement». No millora el 3, perquè continua sense situar el text. El salt que caldria evitar és este: del fet que el text no oferisca un criteri públic no es seguix que l'autor defense el totalitarisme; es seguix, com a màxim, que la seua teoria necessita un criteri de verificació o una educació dels qui han de veure-hi. Presentar eixa necessitat com una acusació és precisament el pas que la correcció ha de penalitzar.