Valencian Community PAU History of Philosophy flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Mite de la caverna

Al·legoria de la República de Plató on els presoners confonen ombres amb realitat; representa els graus de coneixement i el procés d'educació de l'ànima cap a les Idees.

Teoria de les Idees

Doctrina platònica segons la qual les realitats veritablement existents són les Idees, eternes i intel·ligibles, de les quals les coses sensibles participen i són còpies imperfectes.

Hilemorfisme aristotèlic

Teoria d'Aristòtil segons la qual tot ésser natural és un compost de matèria (hyle) i forma (eidos); la forma actualitza la matèria i explica l'essència de la cosa.

Acte i potència

Parell aristotèlic que explica el canvi: la potència és la capacitat de rebre una forma i l'acte és la forma ja realitzada; el moviment és pas de potència a acte.

Terme mitjà i prudència

A l'ètica d'Aristòtil, la virtut és un hàbit que tria el terme mitjà entre excés i defecte, determinat per la prudència (phronesis) en cada situació concreta.

Il·luminació agustiniana

Tesi d'Agustí d'Hipona segons la qual la ment humana coneix les veritats eternes gràcies a la il·luminació divina; la raó i la fe col·laboren en la recerca de la veritat.

Les cinc vies tomistes

Arguments de Tomàs d'Aquino per demostrar l'existència de Déu a partir del moviment, la causalitat, la contingència, els graus de perfecció i l'ordre del món.

Dubte metòdic cartesià

Procediment de Descartes que suspèn tota creença dubtosa (senses, món, cos) fins a trobar una veritat indubtable: el cogito, el fet mateix de pensar.

Cogito ergo sum

Primera veritat indubtable de Descartes: encara que dubti de tot, no puc dubtar que dubto i, per tant, que penso; el pensament prova l'existència del subjecte.

Dualisme substancial

Posició de Descartes que distingeix dues substàncies: la pensant (res cogitans) i l'extensa (res extensa); el cos és una màquina i la ment és immaterial.

Impressió i idea (Hume)

Per a Hume, les impressions són percepcions fortes i vives (sensacions, passions) i les idees són còpies febles d'aquestes; tot contingut mental prové d'una impressió.

Crítica humeana de la causalitat

Hume sosté que no percebem cap connexió necessària entre causa i efecte, sinó només conjunció constant; la creença causal es basa en l'hàbit i el costum.

Gir copernicà kantià

Revolució epistemològica de Kant: no és el subjecte qui es regeix pels objectes, sinó els objectes pels modes de conèixer del subjecte; només coneixem fenòmens.

Judici sintètic a priori

Judici que amplia el coneixement (sintètic) i és independent de l'experiència (a priori); Kant el considera possible gràcies a les formes a priori de la sensibilitat i l'enteniment.

Imperatiu categòric

Principi moral de Kant que ordena incondicionalment: obra de manera que la teva màxima pugui esdevenir llei universal; expressa l'autonomia de la raó pràctica.

Noümen i fenomen

Distinció kantiana: el fenomen és l'objecte tal com el coneixem sota les formes a priori; el noümen és la cosa en si, pensable però no cognoscible.

Mort de Déu

Expressió de Nietzsche que anuncia la fi dels valors metafísics i religiosos tradicionals; obre el nihilisme i exigeix la creació de nous valors humans.

Voluntat de poder

Principi nietzschià que designa la força expansiva i valoradora de la vida; no és domini polític sinó impulsió a créixer, crear i superar-se.

Moral d'amos i esclaus

Distinció de Nietzsche entre la moral dels forts, que afirmen la vida, i la dels febles, nascuda del ressentiment, que converteix la debilitat en virtut.

Etern retorn

Idea nietzschiana segons la qual cal afirmar la vida com si haguéssim de viure-la eternament repetida; és la prova de l'amor fati i de la superació del nihilisme.

Alienació del treball (Marx)

Situació en què el treballador no posseeix el producte ni el procés del seu treball, i s'enfronta a ells com a forces estranyes que el dominen.

Materialisme històric

Concepció de Marx segons la qual la infraestructura econòmica (forces i relacions de producció) condiciona la superestructura jurídica, política i ideològica de la societat.

Plusvàlua

Concepte marxista: valor addicional creat pel treballador que no se li retorna en salari i que s'apropia el capitalista; és la base de l'explotació capitalista.

Raó vital orteguiana

Concepte d'Ortega y Gasset segons el qual la raó ha de donar compte de la vida concreta; el jo és jo i la seva circumstància, i la vida és la realitat radical.

Perspectivisme

Tesi d'Ortega y Gasset que afirma que cada individu i època té una perspectiva legítima de la veritat; la veritat completa resulta de la suma de perspectives.

Comentari de text filosòfic

Exercici que contextualitza un fragment, n'identifica el problema i la tesi, analitza els termes i arguments i en fa una valoració crítica fonamentada.

Tesi d'un text

Afirmació central que l'autor defensa en el fragment; cal distingir-la del tema o problema que planteja i dels exemples que la il·lustren.

Dissertació argumentativa

Text amb introducció que planteja el problema i la tesi, desenvolupament amb arguments i objeccions recolzats en autors, i conclusió que sintetitza la posició defensada.

Contraargumentació

Moviment argumentatiu que anticipa una objecció a la pròpia tesi i la respon amb raons; mostra solidesa crítica i evita la defensa unilateral.

Autonomia i heteronomia

Distinció ètica: l'autonomia és donar-se la pròpia llei racional (Kant); l'heteronomia és rebre les normes d'una autoritat o interès extern.

Analític i sintètic

Un judici és analític si el predicat ja està contingut en el subjecte i no amplia el coneixement; és sintètic si afegeix informació nova.

Determinisme i lliure albir

El determinisme afirma que tot succés té causes necessàries; el lliure albir defensa la capacitat d'elecció no determinada. El compatibilisme intenta conciliar-los.