Valencian Community PAU History of Philosophy study plan

Esquematitzar la teoria de les Idees de Plató: distingir món sensible i món intel·ligible, i explicar la relació de participació (méthexis) i la reminiscència (anámnesis) amb exemples propis.

Redactar una definició operativa de 6 termes platònics clau (idea, bé, opinió/doxa, ciència/episteme, ànima, justícia) que puga usar en un comentari de text.

Identificar i resumir en 10 línies l'argument central del mite de la caverna i la seua funció pedagògica dins la República.

Situar Plató en el seu context històric i polític (crisi de l'Atenes democràtica, judici i mort de Sòcrates) i connectar-ho amb la seua proposta política.

Contrastar Plató i Aristòtil en quatre punts: estatus de les Idees, teoria de la substància (hilemorfisme), teoria del coneixement (reminiscència vs. abstracció) i ètica (bé transcendent vs. eudaimonia).

Explicar la teoria de les quatre causes aristotèliques i aplicar-la a un objecte quotidià (per exemple, una taula o un ésser viu).

Definir els conceptes aristotèlics de potència i acte, substància i accident, i virtut com a terme mitjà, amb un exemple de cadascun.

Resumir la concepció aristotèlica de la felicitat (eudaimonia) a l'Ètica a Nicòmac i la funció de la phronesis.

Reconèixer, si el currículum inclou autors medievals, la recepció d'Aristòtil en Tomàs d'Aquila o Averroes i formular una pregunta de discussió sobre fe i raó.

Reconstruir el mètode cartesià del dubte: enumerar els nivells de dubte (sensos, somni, geni maligne) i explicar per què el cogito és el primer principi indubtable.

Explicar la distinció res cogitans/res extensa i el problema de la comunicació de les substàncies.

Formular amb precisió les proves cartesianes de l'existència de Déu i avaluar-ne la validesa amb una objecció pròpia.

Redactar una definició precisa de 5 termes de Descartes (dubte metòdic, cogito, substància, idea innata, criteri de claredat i distinció).

Distingir en Hume impressions i idees, i explicar la crítica a la causalitat com a connexió necessària.

Explicar l'origen de la creença en la causalitat per hàbit i costum, i connectar-ho amb l'escepticisme moderat de Hume.

Contrastar l'empirisme de Hume amb el racionalisme de Descartes en tres tesis bàsiques (origen del coneixement, idees innates, possibilitat de la metafísica).

Aplicar la crítica humeana a la causalitat a un exemple de la ciència empírica i valorar si la invalida.

Explicar la revolució copernicana de Kant: per què el subjecte constitueix l'objecte del coneixement.

Distingir judicis analítics i sintètics, a priori i a posteriori, i explicar com són possibles els judicis sintètics a priori.

Definir fenomen i cosa en si (noümen), i les formes a priori de la sensibilitat i les categories de l'enteniment.

Explicar els límits del coneixement i el paper de les idees de la raó (ànima, món, Déu) com a il·lusions transcendentals.

Comparar Kant amb Hume i Descartes en una síntesi de mitja pàgina.

Explicar el mètode genealògic de Nietzsche i la crítica a la moral del deure i de l'ascetisme.

Distingir les nocions de voluntat de poder, transvaloració dels valors, home reactiu i superhome (Übermensch), i il·lustrar-les amb exemples culturals.

Relacionar la mort de Déu amb el nihilisme i el seu diagnòstic de la cultura europea.

Explicar la crítica de Nietzsche a la metafísica i a la veritat com a convenció, i comparar-la amb la de Kant.

Explicar els conceptes marxians d'alienació, plusvàlua, lluita de classes i materialisme històric, i connectar-los en una cadena causal.

Distingir infraestructura i superestructura, i aplicar-ho a un fenomen cultural o jurídic actual.

Resumir la crítica de Marx a la ideologia i valorar-ne la vigència amb un exemple propi.

Explicar la proposta d'Ortega y Gasset: raó vital, circumstància, perspectiva i el concepte de massa, i comparar-la amb la de Nietzsche sobre la cultura de masses.

Aplicar una plantilla de comentari de text (contextualització, tesi, estructura argumentativa, conceptes, valoració crítica) a dos fragments de dos autors diferents, cronometrant 45 minuts cadascun.

Redactar una dissertació de 500 paraules sobre un problema filosòfic transversal (per exemple, llibertat i determinisme, o coneixement i experiència) amb introducció, desenvolupament argumentatiu i conclusió.

Autoavaluar el comentari i la dissertació amb una rúbrica pròpia de 5 criteris i detectar les dues debilitats més greus.

Repassar un glossari final de 40 conceptes dels sis àmbits i comprovar-ne la definició de memòria en un test cronometrat de 20 minuts.