Triar entre dos esquemes de dissertació sobre la tècnica
La part B de l'examen demana una dissertació de 300-350 paraules en 45 minuts: «La tècnica ens allibera o ens sotmet? Responeu prenent com a referència Ortega y Gasset». Dos alumnes presenten estos esquemes. L'alumne A: introducció de dos línies, sis idees sobre la tècnica, quatre exemples (intel·ligència artificial, xarxes socials, transgènics, energia nuclear), una citació de Nietzsche sobre el cos i una conclusió de tres línies: «Depén de l'ús que en fem». L'alumne B: definició del problema en dos sentits (la tècnica com a prolongació de la naturalesa i com a producció de lo superflu), tesi («la tècnica amplia la vida però pot convertir-se en una segona naturalesa que substituïsca el projecte humà»), dos exemples, una objecció («sense tècnica no hi ha llibertat possible»), resposta a l'objecció i conclusió. Cap dels dos no ha llegit el text d'Ortega que apareix en la part A, i tots dos volen maximitzar la nota amb el que ja saben.
1. Quin esquema convé seguir i per què? Justifica la decisió amb els criteris habituals de correcció (adequació, coherència, argumentació, correcció) i assenyala el principal risc de l'esquema guanyador.
Read the worked answer
Convé seguir B, però no perquè tinga més idees, sinó per l'estructura. Adequació: la pregunta demana Ortega; citar Nietzsche com a font principal desplaça la resposta i, com a molt, pot valdre com a contrast secundari. Coherència: B convertix la disjunció en un problema i assumix una tesi discutible; A conclou «depén de l'ús», fórmula que no compromet ningú i que, si no s'especifica de què depén i amb quin criteri, no és avaluable. Argumentació: la objecció i la resposta de B obliguen a mostrar per què la tesi resistix; A acumula exemples, i quatre exemples no són quatre arguments. Correcció: la citació de Nietzsche en A és un ornament mal integrat. Risc de B: amb 350 paraules màxim, si gasta massa a definir el problema es quedarà sense exemples, que és on es veu la comprensió del text. Dosificació recomanada: 50-60 paraules per al problema, 130-150 per a tesi i arguments, 60 per a objecció i resposta, 40 per a la conclusió.
2. Reescriu la conclusió de l'alumne A com una tesi de quaranta paraules com a màxim i explica per què la nova formulació és avaluable i què hauria de definir-se abans.
Read the worked answer
Proposta: «La tècnica no allibera per si mateixa: amplia l'acció només si hi ha un projecte col·lectiu que li fixe fins; sotmet quan l'home s'adapta al mitjà com si el mitjà fóra el fi» (33 paraules). És avaluable perquè afirma una condició (el projecte col·lectiu) i és falsable: la refutaria un cas de tècnica que ampliara la llibertat sense cap projecte, o un cas on l'absència de projecte no sotmetera ningú. També connecta amb la distinció d'Ortega entre la tècnica de l'home primitiu i la de l'home modern, i entre satisfer la necessitat i produir lo superflu. Abans de defensar-la caldria definir «allibera»: no és el mateix llibertat negativa (no dependre d'altres) que llibertat positiva (poder dur a terme un projecte propi). Sense eixa definició, «depén de l'ús» i la nova tesi serien intercanviables, i la dissertació tornaria a no comprometre's.