El mal com a privació: corregir dos resums d'Agustí
En l'examen apareix esta pregunta: «Si Déu ha creat totes les coses, per què hi ha mal?». Dos alumnes responen prenent Agustí d'Hipona com a referència. L'alumne 1 escriu: «El mal no existix; és només una manera de parlar, una absència que nosaltres notem. Per tant, Déu no n'és responsable». L'alumne 2 escriu: «El mal és una substància creada per Déu, però Ell no la vol: la vol el pecador, que és lliure; per això el mal moral no s'imputa a Déu». El corrector ha de puntuar sobre 10 amb tres exigències: distingir mal físic i mal moral, explicar l'estatut ontològic del mal i valorar si l'apel·lació a la llibertat humana resol el problema o només el desplaça. Cap dels dos alumnes no ha esmentat Tomàs d'Aquino, i el segon ha escrit «substància» sense definir el terme.
1. Diagnostica els errors de cada resposta i indica com els corregiries amb precisió conceptual.
Read the worked answer
Alumne 1: confon «no ser substància» amb «no ser res». Per a Agustí el mal no té naturalesa pròpia ni és creat, però és real com a privació del bé que hi hauria d'haver en una cosa; dir que és «una manera de parlar» és una forma de nominalisme que no explica el dolor ni la crueltat, només n'estalvia l'explicació. L'exemple que ho mostra: un ull malalt no és una manera de parlar, és una privació de la vista en un cos. Alumne 2: la formulació és contradictòria, perquè si el mal és una substància creada per Déu, aleshores Déu n'és causa, i dir que «no la vol» no ho salva: crear suposa voler. Agustí nega explícitament que el mal siga substància. A més, l'alumne 2 només explica el mal moral; el mal físic dels innocents no es deriva de la llibertat del pecador. Cap dels dos no distingix culpa i pena, i cap no ha definit «substància». La correcció més econòmica seria introduir Tomàs: el mal no té subjecte propi, existix en el bé, i cal separar malum culpae i malum poenae.
2. Reconstrueix l'argument d'Agustí en premisses i conclusió, i valora si resol el problema o només el desplaça.
Read the worked answer
Reconstrucció: P1. Tot allò que Déu crea és bo. P2. El mal no és una cosa creada, sinó la privació d'un bé en una cosa bona. P3. La causa del mal moral és la voluntat lliure de la criatura, no la voluntat divina. C. Déu no és causa del mal. L'argument és vàlid, però la conclusió és més feble del que pareix: «no ser causa» no equival a «no ser responsable», i queda oberta la pregunta per què permet el mal qui podria impedir-lo. La llibertat explica el mal moral, però no el mal físic natural, i exigix una concepció de la llibertat com a poder d'elegir el mal que no tots els autors acceptarien. Per tant, el problema no desapareix: es desplaça de la creació a la permissió. Una resposta completa hauria d'afegir la gràcia -sense ella la voluntat no es guaríx- i algun argument sobre el conjunt de l'ordre creat, i hauria de reconéixer que eixe pas ja és teologia i no sols filosofia.