I85PREP
⌘ K
Valencian Community PAU History of Philosophy study materials
Valencian Community PAU History of Philosophy study resources

Valencian Community PAU History of Philosophy practice questions

One question at a time. Build your Valencian Community PAU History of Philosophy understanding.

First 50 of 200 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.

Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.

Question 1Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En el pensament de Plató, quina funció compleixen les Idees en relació amb les coses sensibles?

  1. Són els models eterns i immutables dels quals les coses sensibles participen. Correct answer.
  2. Són les lleis que la ciutat estableix per ordenar la convivència.
  3. Són les impressions que els sentits graven en l'ànima racional.
  4. Són els materials amb què el demiürg va fabricar l'univers físic.

Explanation

La teoria de les Idees distingeix el món intel·ligible, format per essències eternes i immutables, del món sensible, sotmès al canvi. Les coses sensibles existeixen en la mesura que participen (methexis) o imiten aquests models. Així, la Idea és allò que fa que una cosa sigui el que és i, alhora, l'objecte propi del coneixement vertader.

Question 2Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En el mite de la caverna de la República, què simbolitzen les ombres projectades al fons?

  1. Les lleis de la ciutat ideal que el filòsof ha de redactar.
  2. Les Idees que l'ànima recorda abans d'encarnar-se.
  3. Els càstigs que reben els qui tornen a la caverna.
  4. Les aparences sensibles que l'home pren per realitat vertadera. Correct answer.

Explanation

Els presoners encadenats només veuen ombres i les consideren la realitat, cosa que representa la condició de qui es guia per la percepció sensible i viu en la ignorància. El mite descriu el trànsit de la doxa al coneixement intel·ligible. Les ombres són, per tant, la imatge de les aparences, no les Idees ni les lleis.

Question 3Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Segons la classificació platònica del coneixement a la República, quins són els dos grans gèneres en què es divideix la realitat i el saber corresponent?

  1. L'ètica i la política.
  2. El món sensible (doxa) i el món intel·ligible (episteme). Correct answer.
  3. La física i la matemàtica.
  4. La retòrica i la dialèctica.

Explanation

Plató estableix una correspondència entre graus de realitat i graus de coneixement: al món sensible correspon l'opinió (doxa) i al món intel·ligible la ciència (episteme). Dins de cadascun hi ha subdivisions, com la imaginació i la creença, o el pensament discursiu i la intel·ligència. Aquesta divisió articula tota la teoria del coneixement platònica.

Question 4Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina és la virtut pròpia de l'ànima racional en la tripartició platònica de l'ànima?

  1. La justícia (dikaiosyne).
  2. El coratge (andreia).
  3. La saviesa (sophia). Correct answer.
  4. La temprança (sophrosyne).

Explanation

Plató distingeix tres parts de l'ànima: racional, irascible i concupiscible, i assigna a cadascuna una virtut. A la part racional li correspon la saviesa, a la irascible el coratge i a la concupiscible la temprança. La justícia és la virtut que harmonitza les tres parts.

Question 5Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la teoria de les quatre causes d'Aristòtil, quina causa explica la finalitat o l'objectiu d'un ésser?

  1. La causa material.
  2. La causa final. Correct answer.
  3. La causa eficient.
  4. La causa formal.

Explanation

Aristòtil distingeix quatre causes: material (allò de què està fet), formal (l'essència o estructura), eficient (allò que produeix el canvi) i final (allò per a què existeix). La causa final respon a la pregunta pel fi o la funció de l'ésser. És la causa que dona sentit al moviment i a l'activitat natural.

Question 6Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Què significa que, per a Aristòtil, l'ésser humà és un «animal polític» (zoon politikon)?

  1. Que l'home és l'únic ésser capaç d'usar la força.
  2. Que la vida política substitueix la vida contemplativa.
  3. Que la seva naturalesa només es realitza plenament en la comunitat política. Correct answer.
  4. Que la política és una convenció artificial aliena a la naturalesa.

Explanation

Per a Aristòtil, la polis no és un pacte artificial sinó una realitat natural anterior a l'individu en l'ordre de la finalitat. L'home només pot desenvolupar el llenguatge, la moral i la racionalitat dins de la comunitat. La vida política és, per tant, una exigència de la naturalesa humana, tot i que la contemplació és la culminació de la vida bona.

Question 7Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el criteri aristotèlic per distingir les virtuts ètiques de les dianoètiques?

  1. Les ètiques són innates i les dianoètiques s'adquireixen amb l'edat.
  2. Les ètiques pertanyen a l'ànima i les dianoètiques al cos.
  3. Les ètiques busquen el plaer i les dianoètiques el poder.
  4. Les ètiques es generen pel costum i les dianoètiques per l'ensenyament. Correct answer.

Explanation

Aristòtil distingeix virtuts del caràcter (ètiques), com el coratge o la generositat, que s'adquireixen per la repetició d'actes i esdevenen hàbits, i virtuts intel·lectuals (dianoètiques), com la prudència o la saviesa, que es desenvolupen sobretot per l'ensenyament i l'experiència. La diferència rau en l'origen i el mode d'adquisició.

Question 8Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la metafísica aristotèlica, què és la substància (ousia) en sentit primer?

  1. La matèria primera sense cap determinació.
  2. El gènere universal que comparteixen molts individus.
  3. La qualitat accidental que canvia en l'ésser.
  4. L'individu concret, compost de matèria i forma. Correct answer.

Explanation

Aristòtil anomena substància primera l'ésser individual i concret, que existeix per si mateix i serveix de subjecte als predicats. Està compost de matèria i forma, però no es redueix a cap dels dos elements ni a un gènere universal. Els universals i els accidents només existeixen en relació amb la substància.

Question 9Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Com resol Aristòtil el problema del canvi amb els conceptes d'acte i potència?

  1. El canvi és el resultat de la barreja de partícules materials.
  2. El canvi és l'aparició d'una forma nova sense cap substrat previ.
  3. El canvi és el pas d'allò que és en potència a allò que és en acte. Correct answer.
  4. El canvi és una il·lusió dels sentits que la raó ha de corregir.

Explanation

Aristòtil explica el moviment sense negar l'ésser: allò que canvia no passa del no-res a l'ésser, sinó que actualitza una possibilitat que ja posseïa. La potència és la capacitat de rebre una determinació i l'acte és la seva realització. Així es concilia la permanència de l'ésser amb la realitat del devenir.

Question 10Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin paper juga la reminiscència (anamnesis) en la teoria platònica de l'aprenentatge?

  1. Aprendre consisteix a imitar les conductes dels ciutadans virtuosos.
  2. Aprendre consisteix a recordar les Idees contemplades per l'ànima abans de néixer. Correct answer.
  3. Aprendre consisteix a deduir conclusions a partir de premisses probables.
  4. Aprendre consisteix a acumular impressions que els sentits proporcionen.

Explanation

Segons Plató, l'ànima immortal ha contemplat les Idees i, en unir-se al cos, les oblida; conèixer és actualitzar aquell saber latent. Per això el mètode dialèctic consisteix a ajudar l'interlocutor a extreure de si mateix la veritat. La reminiscència és, doncs, el fonament de l'aprenentatge com a descoberta interior.

Question 11Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la República, quina és la funció dels guardians o filòsofs-reis dins de la ciutat justa?

  1. Governar la ciutat guiats pel coneixement del bé. Correct answer.
  2. Defensar la ciutat dels enemics exteriors.
  3. Legislar segons la voluntat de la majoria.
  4. Proveir la ciutat dels béns materials necessaris.

Explanation

Plató estructura la ciutat ideal en tres estaments: productors, guardians i governants. Els governants han de ser filòsofs, perquè només qui coneix la Idea del bé pot ordenar la ciutat segons la justícia. La seva funció és deliberar i dirigir, no produir riquesa ni combatre.

Question 12Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Què caracteritza el «just medi» (mesotes) en l'ètica aristotèlica?

  1. La renúncia a qualsevol plaer corporal.
  2. La igualtat aritmètica entre tots els ciutadans.
  3. La submissió de la raó als desitjos naturals.
  4. La virtut com a terme mitjà entre dos vicis, un per excés i un per defecte. Correct answer.

Explanation

Per a Aristòtil, la virtut ètica consisteix a triar el terme mitjà entre dos extrems viciosos, per exemple el coratge entre la temeritat i la covardia. Aquest just medi no és una mitjana aritmètica sinó el que la prudència determina com a convenient en cada situació. És una disposició habitual de la voluntat, no una renúncia al plaer.

Question 13Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el motor immòbil que Aristòtil postula com a causa primera de l'univers?

  1. Una matèria eterna que es mou per si mateixa.
  2. Un déu personal que intervé en la història dels homes.
  3. Un acte pur, sense matèria ni potència, que mou com a objecte d'amor. Correct answer.
  4. Un demiürg que fabrica el món a partir d'un model.

Explanation

Aristòtil necessita una causa primera que expliqui el moviment etern de l'univers sense ser ella mateixa moguda. Aquesta és acte pur, forma sense matèria, pensament que es pensa a si mateix, i mou les esferes com a fi desitjat. No és un creador ni un déu provident, sinó el primer principi del moviment.

Question 14Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina diferència estableix Plató entre doxa i episteme?

  1. La doxa és veritable i l'episteme és merament probable.
  2. La doxa és el saber dels filòsofs i l'episteme el dels artesans.
  3. La doxa és opinió sobre el sensible i mutable; l'episteme és coneixement de l'intel·ligible i immutable. Correct answer.
  4. La doxa és innata i l'episteme s'adquireix per l'experiència.

Explanation

Plató associa cada grau de realitat amb un mode de coneixement: allò sensible, sotmès al canvi, només pot ser objecte d'opinió (doxa), mentre que les Idees immutables són objecte de ciència (episteme). La diferència no és de grau de confiança sinó de naturalesa de l'objecte i del saber. Per això la doxa no pot esdevenir mai coneixement ferm.

Question 15Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En què consisteix la virtut dianoètica de la prudència (phronesis) segons Aristòtil?

  1. En la contemplació de les veritats eternes i immutables.
  2. En la memòria dels fets passats per preveure el futur.
  3. En la destresa tècnica per fabricar objectes útils.
  4. En la capacitat de deliberar bé sobre el que és convenient per a la vida bona. Correct answer.

Explanation

La phronesis és la virtut intel·lectual que orienta la pràctica: permet deliberar sobre els mitjans adequats per assolir el bé en situacions particulars i canviants. Es distingeix de la saviesa teòrica (sophia), que tracta dels primers principis, i de la tècnica (techne), que produeix objectes. La prudència és indispensable perquè les virtuts ètiques triïn bé.

Question 16Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el paper de l'educació en la ciutat platònica de la República?

  1. Ensenyar oficis tècnics per augmentar la riquesa de la ciutat.
  2. Preparar els joves per defensar la ciutat en la guerra.
  3. Garantir que tots els ciutadans arribin a ser filòsofs governants.
  4. Seleccionar i formar cada ciutadà segons les seves capacitats naturals per a l'estament corresponent. Correct answer.

Explanation

L'educació platònica és un procés de selecció i formació: mitjançant la gimnàstica i la música, i més tard les matemàtiques i la dialèctica, es descobreixen les aptituds de cada individu. L'objectiu és assignar a cadascú la funció que li correspon per naturalesa, de manera que la ciutat sigui justa. No es tracta d'igualar tothom en el saber filosòfic.

Question 17Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina crítica adreça Aristòtil a la teoria platònica de les Idees?

  1. Que separar les essències de les coses no explica el moviment ni la realitat sensible. Correct answer.
  2. Que les Idees són massa nombroses per ser conegudes per l'home.
  3. Que les Idees són creacions de la ment humana sense cap fonament.
  4. Que les Idees depenen de la matèria i canvien amb ella.

Explanation

Aristòtil objecta que si les Idees existeixen separades de les coses sensibles, no poden explicar per què aquestes es mouen ni quina relació tenen amb elles. La crítica central és la separació (chorismos): duplicar el món no resol el problema del canvi ni de la predicació. Per això proposa la forma immanent a l'individu compost.

Question 18Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Com entén Aristòtil la felicitat (eudaimonia) com a bé suprem?

  1. Com l'absència de dolor i de pertorbació de l'ànima.
  2. Com l'exercici continuat de l'activitat racional conforme a la virtut. Correct answer.
  3. Com el compliment estricte dels deures imposats per la ciutat.
  4. Com la possessió de béns materials i honors socials.

Explanation

Per a Aristòtil, la felicitat és l'activitat de l'ànima segons la raó i la virtut, desenvolupada al llarg de la vida. No és un estat passiu ni un simple plaer, sinó una realització activa de la funció pròpia de l'home. Els béns exteriors són condicions favorables, però no constitueixen la felicitat mateixa.

Question 19Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En el Timeu, com descriu Plató la relació del demiürg amb el món sensible?

  1. Crea el món del no-res mitjançant un acte lliure de voluntat.
  2. Ordena una matèria preexistent mirant les Idees com a model. Correct answer.
  3. Es limita a contemplar el món sense intervenir-hi.
  4. Genera el món per emanació necessària de la seva essència.

Explanation

Al Timeu, el demiürg és un artífex diví que imposa ordre a una matèria caòtica i preexistent, prenent les Idees eternes com a model. No és un creador que produeixi l'ésser del no-res, ni un ésser que emanï necessàriament el món. Aquesta imatge explica la presència de la racionalitat i de la imperfecció en el cosmos.

Question 20Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el criteri aristotèlic de la virtut en relació amb la voluntat i el coneixement?

  1. La virtut depèn exclusivament del resultat extern de l'acció.
  2. L'acte virtuós exigeix elecció deliberada i no només un resultat correcte. Correct answer.
  3. La virtut és una disposició innata que no es pot educar.
  4. N'hi ha prou que l'acte sigui conforme a la norma perquè sigui virtuós.

Explanation

Aristòtil distingeix l'acte virtuós de l'acte merament conforme a la virtut: perquè una acció sigui virtuosa cal que el subjecte la triï deliberadament, amb coneixement i amb una disposició ferma del caràcter. La virtut és un hàbit adquirit, no una simple conformitat externa ni un resultat casual. Per això l'educació i la pràctica són indispensables.

Question 21Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina relació estableix Plató entre la Idea del bé i les altres Idees a la República?

  1. És una Idea més entre les altres, sense cap rang superior.
  2. És el principi suprem que dona intelligibilitat i ésser a les altres Idees. Correct answer.
  3. És equivalent al plaer que busca la majoria dels ciutadans.
  4. És una il·lusió que la dialèctica ha de superar.

Explanation

Plató compara la Idea del bé amb el sol: així com el sol fa visibles les coses i permet la visió, el bé fa intelligibles les altres Idees i els dona ésser. És el principi últim de tota la jerarquia intel·ligible i la meta de la dialèctica. Per això el filòsof governant ha de conèixer-lo per ordenar la ciutat.

Question 22Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin problema planteja la teoria aristotèlica de l'acte pur com a motor immòbil respecte de la pluralitat dels éssers?

  1. Ha de demostrar que el món és finit en el temps.
  2. Ha d'explicar com un principi immòbil i únic pot comunicar moviment a tot el cosmos. Correct answer.
  3. Ha de conciliar el motor immòbil amb la teoria de les Idees.
  4. Ha de justificar la creació lliure de la matèria.

Explanation

El motor immòbil és acte pur i no pot moure per contacte físic, de manera que Aristòtil l'ha de concebre com a causa final: mou com allò que és desitjat i pensat. El problema és com un principi únic i transcendent explica el moviment de les múltiples esferes i éssers. La solució passa per la finalitat i per l'ordre jeràrquic del cosmos.

Question 23Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Com es relaciona la teoria platònica de la justícia en l'ànima amb la justícia en la ciutat?

  1. Hi ha una correspondència estructural: cada part de l'ànima correspon a un estament de la ciutat. Correct answer.
  2. La justícia de la ciutat és independent de la virtut dels individus.
  3. La justícia de l'ànima és superior i fa innecessària la ciutat.
  4. La justícia consisteix a repartir igualitàriament tots els béns.

Explanation

Plató estableix una analogia entre l'ànima i la ciutat: la part racional correspon als governants, la irascible als guardians i la concupiscible als productors. La justícia s'assoleix quan cada part compleix la seva funció i la raó ordena les altres. Per això la ciutat justa és la projecció de l'ànima ben ordenada.

Question 24Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el sentit del símil de la línia dividida a la República?

  1. Explicar la generació dels quatre elements naturals.
  2. Il·lustrar la divisió de la ciutat en tres estaments socials.
  3. Mostrar els graus de realitat i de coneixement, de la imatge sensible a la intel·ligència pura. Correct answer.
  4. Descriure el recorregut de l'ànima després de la mort.

Explanation

La línia dividida en segments proporcionals representa els quatre graus del saber: imaginació, creença, pensament discursiu i intel·ligència, corresponents a graus creixents de realitat. És un recurs epistemològic i ontològic, no una descripció política ni escatològica. El seu objectiu és ordenar jeràrquicament els modes de coneixement.

Question 25Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Per què Aristòtil considera que la saviesa (sophia) és la virtut dianoètica superior?

  1. Perquè té com a objecte els principis més universals i divins, que no depenen de l'acció humana. Correct answer.
  2. Perquè garanteix l'èxit en els negocis i en la guerra.
  3. Perquè és la més útil per administrar la casa i la ciutat.
  4. Perquè permet obtenir plaers més intensos que les altres virtuts.

Explanation

La sophia uneix el coneixement científic i l'intel·lecte per captar els primers principis i les realitats més elevades, que són eternes. Aristòtil la considera la virtut més alta perquè actualitza la part més divina de l'home i no està subordinada a cap utilitat pràctica. La felicitat suprema és, per tant, la vida contemplativa.

Question 26Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Segons Plató, quina és la funció principal de l'ànima racional (logistikon) dins de la seva teoria tripartida de l'ànima?

  1. Governar i deliberar sobre allò que convé a la persona sencera Correct answer.
  2. Cercar el plaer i evitar el dolor en cada situació
  3. Impedir que la persona senti indignació davant la injustícia
  4. Proveir el cos de l'energia necessària per a l'acció

Explanation

Plató divideix l'ànima en racional, irascible i concupiscible, i assigna al logistikon la tasca de deliberar i dirigir les altres dues parts. La seva virtut és la saviesa (sophia), i la justícia en l'ànima s'assoleix quan la part racional governa les altres.

Question 27Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la classificació aristotèlica de les ciències, a quin àmbit pertany la metafísica i per què rep el nom de «filosofia primera»?

  1. És una ciència teorètica que estudia l'ésser en tant que ésser i les seves causes primeres Correct answer.
  2. És una ciència poètica que regula la producció d'obres belles
  3. És una ciència instrumental que fixa les regles del raonament correcte
  4. És una ciència pràctica que ordena l'acció política dels ciutadans

Explanation

Aristòtil distingeix ciències teorètiques, pràctiques i poètiques; la metafísica és teorètica i estudia l'ésser en tant que ésser, per això és la més universal i s'anomena filosofia primera. Les ciències pràctiques i poètiques tenen com a objecte l'acció i la producció, no l'ésser com a tal.

Question 28Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el sentit del mite de la caverna pel que fa al procés de coneixement segons Plató?

  1. Descriu el pas de la ignorància i l'aparença sensible al coneixement de les Idees i del bé Correct answer.
  2. Mostra que tots els éssers humans neixen amb el coneixement complet de les Idees
  3. Demostra que l'educació consisteix a omplir l'ànima amb dades obtingudes pels sentits
  4. Il·lustra que el coneixement sensible és l'única via fiable per arribar a la veritat

Explanation

El mite de la caverna representa el trànsit de l'opinió (doxa) lligada a les ombres sensibles fins a la contemplació de les Idees i, finalment, de la Idea del bé. L'alliberament de les cadenes i la pujada a l'exterior simbolitzen l'educació com a conversió de l'ànima cap a la llum intel·ligible.

Question 29Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina diferència estableix Aristòtil entre la virtut ètica i el vici pel que fa a la disposició de l'ànima?

  1. La virtut és un hàbit estable adquirit per la pràctica i el vici és l'hàbit contrari que s'hi oposa Correct answer.
  2. La virtut és un estat de coneixement teòric i el vici una simple manca d'informació
  3. La virtut depèn només de la voluntat i el vici de la coacció externa
  4. La virtut és una disposició innata i el vici és un hàbit adquirit

Explanation

Per a Aristòtil, virtut i vici són hàbits (hexeis) adquirits mitjançant la repetició d'actes, no disposicions naturals ni simples estats de coneixement. La virtut és l'hàbit de triar el terme mitjà segons la recta raó, mentre que el vici és l'hàbit que s'aparta cap als extrems.

Question 30Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la teoria del coneixement de Plató, quina relació hi ha entre la Idea i l'objecte sensible que en participa?

  1. La Idea és una còpia més perfecta que l'objecte sensible que li serveix de model
  2. La Idea i l'objecte sensible són dues expressions del mateix grau de realitat
  3. La Idea és una construcció mental sense existència independent dels objectes sensibles
  4. La Idea és la causa i el model de l'objecte sensible, que existeix en la mesura que en participa Correct answer.

Explanation

En la metafísica platònica les Idees són realitats intelligibles, eternes i immutables, i els objectes sensibles existeixen per participació en elles. La Idea funciona com a model i causa del sensible, de manera que el sensible ocupa un grau inferior de realitat.

Question 31Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Segons Aristòtil, per què la virtut ètica no pot reduir-se a un conjunt de normes fixes iguals per a tothom?

  1. Perquè la virtut és una qüestió de sentiment que no admet cap deliberació
  2. Perquè només els filòsofs poden conèixer el bé i els altres han de ser obedients
  3. Perquè les circumstàncies concretes varien i la recta raó ha de determinar el terme mitjà adequat a cada cas Correct answer.
  4. Perquè la moral depèn exclusivament de les convencions de cada ciutat

Explanation

Aristòtil compara l'ètica amb la medicina: el terme mitjà no és una mitjana aritmètica sinó el que la recta raó determina segons les circumstàncies, la persona i el moment. Per això la prudència (phronesis) és imprescindible per aplicar la virtut a casos concrets.

Question 32Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin paper assigna Plató a la part irascible (thymoeides) de l'ànima en la persona virtuosa?

  1. Ha de reforçar els desigs corporals per obtenir plaer
  2. Ha d'assumir el comandament de l'ànima en substitució de la raó
  3. Ha de sotmetre's completament i no intervenir en cap decisió
  4. Ha d'aliar-se amb la raó per sostenir amb fermesa les seves decisions davant els impulsos Correct answer.

Explanation

En la psicologia platònica el thymos és la seu del coratge i del sentiment d'honor, i en la persona justa actua com a auxiliar de la raó. No governa ni s'anul·la, sinó que dóna força a la raó per resistir els desigs desordenats de la part concupiscible.

Question 33Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el criteri aristotèlic per distingir els éssers naturals dels artificials?

  1. Els éssers naturals són eterns i els artificials són corruptibles
  2. Els éssers naturals estan fets de matèria i els artificials no tenen matèria
  3. Els éssers naturals tenen el principi del moviment i del repòs en ells mateixos, mentre que els artificials el tenen en l'artesà Correct answer.
  4. Els éssers naturals són sempre vius i els artificials són sempre inerts

Explanation

En la Física Aristòtil defineix la naturalesa com el principi intern de moviment i repòs. Els éssers naturals (animals, plantes, elements) porten en si mateixos la causa del seu canvi, mentre que els productes de l'art només es mouen per una causa externa, l'artesà.

Question 34Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Com descriu Plató la relació entre el cos i l'ànima en el Fedó?

  1. El cos és la presó o la tomba de l'ànima, que només es purifica alliberant-se'n Correct answer.
  2. El cos és superior a l'ànima perquè és el que permet percebre les Idees
  3. El cos i l'ànima formen una unitat harmònica que no cal separar
  4. L'ànima depèn del cos per recordar les Idees

Explanation

En el Fedó Plató presenta el cos com un obstacle per al coneixement i com una presó de l'ànima, que aspira a separar-se'n per contemplar les Idees. La filosofia és entesa com una preparació per a la mort, és a dir, per a l'alliberament de l'ànima respecte del cos.

Question 35Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina funció compleix la «causa final» en l'explicació aristotèlica de la naturalesa?

  1. Assenyala allò per a què existeix una cosa, és a dir, la seva finalitat o bé propi Correct answer.
  2. Explica l'impuls extern que inicia el moviment d'un cos
  3. Indica l'element material del qual està feta una cosa
  4. Determina la forma geomètrica que adopta la matèria

Explanation

Aristòtil distingeix quatre causes: material, formal, eficient i final. La causa final és el fi o bé cap al qual tendeix un ésser natural, com la maduresa en un ésser viu o la salut en la medicina, i és la que dóna ple sentit a les altres.

Question 36Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

En la República, per què Plató sosté que la ciutat justa requereix que cada classe social compleixi la seva pròpia funció?

  1. Perquè així s'evita el conflicte i es realitza la justícia com a harmonia entre les parts Correct answer.
  2. Perquè la igualtat absoluta de funcions és el bé més alt de la ciutat
  3. Perquè d'aquesta manera tots els ciutadans obtenen la mateixa riquesa
  4. Perquè la classe productora ha de dirigir la ciutat per la seva experiència

Explanation

La justícia platònica consisteix que cada part faci allò que li és propi: els governants governen, els guardians defensen i els productors proveeixen. Aquesta especialització evita la intromissió d'unes classes en les funcions de les altres i produeix la unitat harmònica de la ciutat.

Question 37Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quina crítica adreça Aristòtil a la Idea platònica del bé com a causa del món sensible?

  1. Que el bé és un producte de la imaginació dels poetes
  2. Que el bé no existeix com a concepte i no cal estudiar-lo
  3. Que les Idees, si són separades, no poden explicar el moviment ni el canvi dels éssers sensibles Correct answer.
  4. Que les Idees són massa nombroses i per això resulten inútils

Explanation

Aristòtil objecta que les Idees, en ésser separades del món sensible, no poden ser causa del moviment ni de la generació dels éssers concrets. La crítica afecta la teoria de les Idees en general i, especialment, la pretensió que la Idea del bé expliqui l'ordre del món.

Question 38Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Com articula Aristòtil la relació entre l'ànima racional i l'ànima sensitiva en l'ésser humà?

  1. L'ànima racional integra i ordena les funcions sensitives, que li són pròpies com a ésser viu Correct answer.
  2. Són facultats independents que actuen sense cap coordinació
  3. L'ànima racional substitueix completament l'ànima sensitiva en l'adult
  4. L'ànima sensitiva domina sempre la racional perquè és anterior en el desenvolupament

Explanation

Per a Aristòtil l'ànima és la forma del cos i les seves facultats s'integren jeràrquicament: la vegetativa, la sensitiva i la racional. En l'ésser humà la raó no elimina la sensibilitat sinó que la informa i la dirigeix, de manera que el desig pot ser ordenat per la deliberació.

Question 39Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Quin és el paper de la dialèctica en el currículum educatiu platònic de la República?

  1. És una disciplina preparatòria equivalent a la gimnàstica del cos
  2. És un mètode per aprendre oficis manuals útils per a la ciutat
  3. És una tècnica retòrica per persuadir el poble en les assemblees
  4. És la culminació del saber, que permet ascendir de les hipòtesis fins al principi no hipotètic Correct answer.

Explanation

En el símil de la línia, la dialèctica ocupa el grau superior del coneixement intel·ligible: parteix de les hipòtesis i les supera fins a arribar al principi no hipotètic, la Idea del bé. Per això és la culminació de l'educació dels futurs governants filòsofs.

Question 40Filosofia antiga i medieval: Plató i Aristòtil (i autors medievals del currículum)

Segons Aristòtil, quina diferència hi ha entre el moviment natural i el violent?

  1. El natural és sempre circular i el violent sempre rectilini
  2. El natural és perceptible i el violent només s'entén per la raó
  3. El natural s'ajusta a la naturalesa de l'ésser i el violent li és imposat per una força externa Correct answer.
  4. El natural es produeix en els éssers vius i el violent en els inerts

Explanation

Aristòtil explica el moviment local segons la tendència de cada ésser cap al seu lloc propi: la pedra cau per naturalesa i puja violentament si se la llança. El moviment natural respon a la forma o naturalesa de l'ésser, mentre que el violent és causat per una força que el contradiu.

Question 41Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

En la filosofia de Descartes, quin és el contingut del cogito tal com apareix a la Segona Meditació?

  1. Conec Déu i, per tant, sé que existeixo com a substància perfecta
  2. El món exterior existeix perquè el percebo amb claredat i distinció
  3. Penso, per tant existeixo, entès com una veritat que es dedueix del dubte mateix Correct answer.
  4. La meua ànima és immortal perquè és una substància simple

Explanation

Descartes arriba al cogito com a primera certesa indubtable: fins i tot qui dubta de tot està pensant i, per tant, existint. No és encara una conclusió sobre Déu ni sobre el món, sinó el punt de partida del sistema. Les altres respostes pressuposen resultats que es demostraran més endavant.

Question 42Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Quin paper té el geni maligne en la Primera Meditació de Descartes?

  1. Explicar l'origen de les passions de l'ànima
  2. Provar que Déu existeix a partir de la idea d'infinit
  3. Reforçar el dubte fins a suspendre fins i tot les veritats matemàtiques Correct answer.
  4. Demostrar que els sentits són totalment fiables

Explanation

El geni maligne és una hipòtesi extrema que permet a Descartes estendre el dubte més enllà dels sentits i de la imaginació. Amb ella posa en suspens les veritats matemàtiques, que podrien ser producte d'un engany constant. Així el dubte esdevé hiperbòlic i prepara el terreny per al cogito.

Question 43Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Segons Descartes, quina és la funció de la regla de l'evidència en el mètode?

  1. Deduïr totes les conclusions a partir de l'autoritat dels escolàstics
  2. Verificar les idees mitjançant experiments sensorials repetits
  3. Acceptar les opinions més comunes per seguretat
  4. Acceptar només el que es presenta a la ment amb claredat i distinció Correct answer.

Explanation

La primera regla del mètode cartesià consisteix a no admetre res que no es presenti amb evidència, és a dir, amb claredat i distinció. Aquesta regla converteix la intuïció racional en criteri de veritat. Les altres opcions descriuen procediments contraris a l'esperit del mètode.

Question 44Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

En la teoria humiana de les percepcions, quina diferència hi ha entre impressions i idees?

  1. Les impressions són innates i les idees s'adquireixen per l'experiència
  2. Les impressions pertanyen a la raó i les idees a la imaginació
  3. Les impressions són més vives i fortes, mentre que les idees són còpies més febles Correct answer.
  4. Les impressions són universals i les idees sempre particulars

Explanation

Per a Hume, impressions i idees es distingeixen pel grau de vivor o força amb què es presenten a la ment. Les impressions són les percepcions més intenses, i les idees en són còpies atenuades. Aquesta distinció és la base del seu principi de còpia.

Question 45Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Què estableix el principi humià que tota idea deriva d'una impressió?

  1. Que les idees innates són el fonament del coneixement
  2. Que les impressions són sempre falses i cal rebutjar-les
  3. Que les idees sense impressió corresponent són sospitoses de ser buides de significat Correct answer.
  4. Que la raó pot produir idees independents de l'experiència

Explanation

El principi de còpia serveix a Hume com a criteri per examinar el significat de les idees: si no es pot trobar la impressió d'on prové una idea, cal sospitar que no té contingut clar. Així ho aplica, per exemple, a la idea de substància. No nega el valor de l'experiència, sinó que el reforça com a origen de tot contingut mental.

Question 46Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Quin tipus de coneixement, segons Hume, expressa la proposició "el tot és més gran que la part"?

  1. Una relació d'idees, coneguda per pura operació del pensament Correct answer.
  2. Una qüestió de fet, basada en l'observació empírica
  3. Una inferència causal obtinguda per costum
  4. Una veritat revelada que depén de la fe

Explanation

Hume distingeix entre relacions d'idees i qüestions de fet. Les relacions d'idees, com les proposicions matemàtiques o aquesta, es descobreixen per la mera comparació de conceptes i no depenen de l'experiència. Les qüestions de fet, en canvi, requereixen constatació empírica.

Question 47Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Com explica Hume la creença en la necessitat causal?

  1. Com una idea innata implantada per la natura
  2. Com una intuïció intel·lectual de l'essència dels cossos
  3. Com una deducció necessària a partir del principi de raó suficient
  4. Com un sentiment o hàbit mental generat per la concurrència constant d'esdeveniments Correct answer.

Explanation

Hume analitza la idea de connexió necessària i no troba cap impressió que li corresponga en els objectes. Allò que anomenem necessitat és, segons ell, un sentiment de transició habitual que la ment adquireix en veure repetir-se dues classes d'esdeveniments. La causalitat queda així reduïda a un fet psicològic, no a una estructura objectiva coneguda.

Question 48Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Quina conclusió trau Hume sobre la inducció?

  1. Que és una forma de deducció vàlida
  2. Que depén de les idees innates de causa i efecte
  3. Que es fonamenta en el principi de contradicció
  4. Que no pot justificar-se racionalment, perquè pressuposa la uniformitat de la natura Correct answer.

Explanation

Hume mostra que passar de casos observats a casos no observats no és una inferència demostrativa. Pressuposa que la natura continuarà sent uniforme, però aquesta uniformitat no es pot provar sense circularitat. Per tant, la inducció es recolza en el costum i la creença, no en la raó.

Question 49Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Segons Hume, què passa quan parlem del "jo" o de la identitat personal?

  1. Que el jo és una substància simple i immutable coneguda per intuïció
  2. Que el jo és una il·lusió que cal eliminar completament
  3. Que no hi ha cap impressió constant del jo, sinó un feix de percepcions successives Correct answer.
  4. Que el jo és una idea innata anterior a tota experiència

Explanation

Hume busca una impressió del jo i només troba percepcions particulars que canvien. La identitat personal és, doncs, una ficció que la imaginació construeix a partir de la successió de percepcions. No nega l'experiència del jo, sinó la seua naturalesa substancial.

Question 50Filosofia moderna: Descartes, Hume i Kant

Quin és el criteri kantjà per distingir judicis analítics de judicis sintètics?

  1. Els analítics són sempre vertaders i els sintètics sempre falsos
  2. Els analítics es refereixen a l'experiència i els sintètics a la raó pura
  3. Els analítics són a posteriori i els sintètics a priori
  4. En els analítics el predicat està contingut en el subjecte; en els sintètics afig informació nova Correct answer.

Explanation

Kant classifica els judicis segons la relació entre subjecte i predicat. En els analítics el predicat no afig res que no estiga ja pensat en el concepte del subjecte; en els sintètics, sí. Aquesta distinció és independent de la divisió entre a priori i a posteriori, cosa que permet combinar-les.