Filosofia antiga i medieval: Plató, Aristòtil i els autors medievals
Aquest bloc avalua la comprensió dels dos sistemes que funden la filosofia occidental -Plató i Aristòtil- i de la seua recepció cristiana en autors medievals com sant Agustí i sant Tomàs d'Aquino. L'examen demana situar cada autor, explicar els conceptes centrals amb precisió i detectar què distingeix les seues respostes davant d'un mateix problema: quin és l'estatut de la realitat vertadera i com s'hi accedeix.
Plató (428-347 aC)
- Dualisme ontològic: món sensible (canviant, opinable) i món intel·ligible (etern, objecte de ciència).
- Teoria de les Idees: les Idees són essències reals, universals i separades de les coses; la Idea del Bé corona el sistema.
- Coneixement: doxa (eikasia, pistis) i episteme (dianoia, noesi), correlatives als graus de l'ésser de la línia dividida.
- Reminiscència: conèixer és recordar; l'ànima ha contemplat les Idees abans d'unir-se al cos.
- Mite de la caverna: al·legoria del procés educatiu i de la funció política del filòsof.
- Ànima tripartida (racional, irascible, concupiscible) i ciutat justa com a harmonia de les tres classes.
Aristòtil (384-322 aC)
- Crítica de la separació: les essències no existeixen fora de les coses; la substància és el sinol de matèria i forma (hilemorfisme).
- Quatre causes: material, formal, eficient i final; el canvi s'explica per potència i acte.
- Ètica: la virtut és un hàbit racional, un terme mitjà entre excessos, orientat a l'eudaimonia; la phronesis guia la deliberació.
- Política: l'home és animal polític; la ciutat és anterior per naturalesa a l'individu.
- Lògica: categories, sil·logisme i principi de no-contradicció com a instruments del saber.
Edat mitjana
Sant Agustí (354-430) interioritza el camí platònic: «in interiore homine habitat veritas», il·luminació divina, primacia de la voluntat i de l'amor, i dues ciutats (de Déu i terrenal). Sant Tomàs (1225-1274) aristotelitza el cristianisme: cinc vies per demostrar l'existència de Déu, analogia de l'ésser, distinció essència/existència i llei natural com a participació de la llei eterna en la raó humana.
Exemple treballat
Text: «L'ànima, abans de nàixer, ho ha conegut tot; aprendre no és altra cosa que recordar.» Raonament: (1) hi ha un coneixement previ a l'experiència; (2) aquest coneixement versa sobre les Idees; (3) aprendre és actualitzar-lo mitjançant la interrogació dialèctica. Cal citar el Menó o el Fedó, distingir-ho de l'innatisme cartesià (idees implantades per Déu) i no confondre-ho amb l'abstracció aristotèlica, que parteix sempre de l'experiència sensible.
Errors que resten punts
Atribuir les Idees a Aristòtil o negar que Plató en parle; presentar l'hilemorfisme com un dualisme de dues realitats separades; confondre eudaimonia amb plaer o amb utilitat; afirmar que Tomàs demostra Déu per la fe i no per la raó; usar «mite» com a sinònim de faula irracional quan en Plató és un recurs expositiu amb contingut racional.