Filosofia contemporània: Nietzsche, Marx i Ortega y Gasset
Aquest bloc avalua la capacitat d'explicar com tres autors contemporanis desmunten o reformulen la tradició: la crítica de la metafísica i de la moral (Nietzsche), la crítica de l'economia i de la ideologia (Marx) i la reformulació de la raó des de la vida (Ortega y Gasset). L'examen demana conceptes precisos i connexions entre crítica, diagnosi i proposta.
Nietzsche (1844-1900)
- Genealogia de la moral: contraposició entre moral de senyors (valors afirmatius) i moral d'esclaus (ressentiment, culpabilitat, igualitarisme).
- Mort de Déu i nihilisme: caiguda dels valors suprems; caldria un nihilisme actiu que cride a crear-ne de nous.
- Crítica del llenguatge i de la metafísica: les «veritats» són metàfores consolidades; el món vertader és una faula.
- Voluntat de poder com a principi d'expansió i interpretació, no com a poder polític.
- Etern retorn i amor fati com a prova existencial; el superhome com a qui afirma la vida.
Marx (1818-1883)
- Materialisme històric: estructura (forces i relacions de producció) i superestructura (dret, política, ideologia).
- Alienació del treball en quatre dimensions: respecte del producte, de l'activitat, de l'essència humana i dels altres.
- Plusvàlua: el treball no remunerat que genera el capital; lluita de classes com a motor històric.
- Ideologia com a representació que legitima les relacions de dominació; la filosofia ha de transformar, no només interpretar.
Ortega y Gasset (1883-1955)
- Raó vital: la raó ha d'arrelar en la vida; «jo soc jo i la meua circumstància».
- Perspectiva: cada punt de vista és una part de la veritat, no tota la veritat; ni objectivisme ni relativisme.
- Diagnosi social: l'home-massa, la rebel·lió de les masses i la desnacionalització; proposta d'integritat i projecte vital.
Exemple treballat
Un obrer de cadena de muntatge que no reconeix en el cotxe acabat l'obra de la seua vida exemplifica l'alienació marxiana: ha venut la força de treball, el producte li és alié, l'activitat li és imposta i es relaciona amb els altres com a competidors. L'anàlisi ha d'acabar amb la plusvàlua i la propietat dels mitjans de producció, no amb una queixa psicològica.
Errors que resten punts
Reduir Nietzsche a «relativista» o «irracionalista» sense matisar; llegir la voluntat de poder com a domini polític; fer de Marx un economicista mecanicista que nega tota autonomia cultural; convertir la perspectiva orteguiana en subjectivisme; confondre alienació marxiana amb alienació mental.