Dissertació argumentativa i reflexió crítica sobre un problema filosòfic
Aquest bloc avalua l'escriptura filosòfica pròpia: davant d'una pregunta problemàtica, cal construir una resposta raonada, estructurada i conceptualment rica. No es demana erudició sinó argumentació: una tesi defensada amb raons, objeccions i una conclusió ponderada.
Estructura recomanada
- Introducció: formular el problema (per què és problemàtic), delimitar-lo i anunciar la tesi i el pla. No començar amb «des de sempre la humanitat s'ha preguntat».
- Desenvolupament: dos o tres arguments, cada un amb una raó, un suport conceptual (autor o distinció) i un exemple.
- Contraargument: presentar la objecció més forta, no una de feble, i respondre-la.
- Conclusió: recuperar la tesi matisada, reconéixer el que queda obert.
Recursos que puntuen
- Distincions conceptuals clares (llibertat negativa/positiva; determinisme/indeterminisme/compatibilisme; legalitat/moralitat).
- Referències pertinents: Kant i l'autonomia, Hume i la llibertat com a absència de coacció, Marx i les condicions materials, Ortega i la circumstància.
- Connectors argumentatius: «per tant», «en canvi», «si això és així», «cal distingir».
- Exemples concrets i breus que facen tangible l'abstracció.
Exemple treballat
Pregunta: «És la llibertat humana una il·lusió?» Pla: (1) introducció amb la tensió entre determinisme científic i experiència de decidir; (2) argument causal: si tot té causa, la decisió també, i l'elecció seria aparent; (3) argument kantian: la llibertat és condició de la moralitat i es pensa com a idea transcendental, no com a fenomen; (4) Hume: llibertat com a absència de coacció externa, compatible amb la regularitat causal; (5) objecció: el compatibilisme redefineix la llibertat i potser buida el concepte; (6) conclusió: la llibertat no és una dada empírica sinó una condició pràctica, i la resposta depén de quin concepte de llibertat adoptem.
Errors que resten punts
Acumular autors sense fil argumentatiu; respondre amb definicions i no amb raons; confondre opinió personal amb argumentació; no respondre la pregunta formulada; introducció desproporcionada que ofega el desenvolupament; conclusió que introdueix una tesi nova; cites d'autor incorrectes o descontextualitzades.