Vocabulari i conceptes filosòfics fonamentals
Aquest bloc avalua la precisió lèxica: definir termes tècnics en el seu sentit filosòfic i, sovint, en el sentit específic d'un autor. Una definició correcta no és una glossa vague, sinó una caracterització que permet distingir el concepte del seu veí.
Tècnica de definició
- Gènere pròxim i diferència específica: què és i en què es distingeix del concepte proper.
- Autor i obra quan el terme és idiosincràtic.
- Contrast amb un concepte veí (això és el que més punts dona).
- Un exemple breu si ajuda a fixar el sentit.
Termes d'alta freqüència
- Antiga: eidos/idea, doxa, episteme, eudaimonia, areté, mesotes, hilemorfisme, acte/potència, catarsi.
- Moderna: cogito, res extensa, res cogitans, a priori/a posteriori, analític/sintètic, fenomen/noümen, imperatiu categòric, impressió/idea, conjunció constant.
- Contemporània: nihilisme, voluntat de poder, etern retorn, alienació, plusvàlua, ideologia, raó vital, circumstància, home-massa.
Exemple treballat
«Imperatiu categòric» (Kant): manament de la raó pràctica que ordena sense condició i que es formula exigint que la màxima de l'acció puga esdevenir llei universal i que la humanitat siga tractada sempre com a fi. És a priori, formal i autònom. Contrast: l'imperatiu hipotètic ordena condicionalment («si vols X, fes Y») i és propi de l'habilitat o de la prudència. Un exemple: no mentir encara que mentir em beneficie, perquè la màxima de mentir no és universalitzable sense contradicció.
Errors que resten punts
Definir en llenguatge comú («ànima és el nostre interior»); confondre «a priori» amb innat; reduir «fenomen» a aparença enganyosa quan en Kant és l'objecte legítim de l'experiència; entendre «alienació» només en sentit psicològic; donar «voluntat de poder» com a set de dominació política; definir «eidos» com a simple pensament; oblidar l'autor quan el terme en depén (mesotes és aristotèlica, no platònica).
Consell de format
Una definició operativa ocupa dues o tres línies: prou per incloure el tret distintiu i el contrast, prou curta per no diluir-se. Si es demanen diversos termes, distribueix l'espai i no deixes cap sense resposta: un terme en blanc penalitza més que una definició sintètica.