JQCV B1 (Mitjà) cheat sheet

L'enunciat es llegeix dues vegades; la primera escolta és per al sentit global, la segona per confirmar detalls numèrics i noms propis.

Els distractor de xifres solen ser variacions d'un mateix nombre (15/50, 2n/2a); anota la xifra exacta quan la sentis i no la corregeixis per memòria.

En converses de serveis (botiga, estació, consultori) el motiu real de la trucada apareix després d'un petit intercanvi social; la resposta correcta acostuma a ser la necessitat final.

Els marcadors de canvi d'opinió ('però', 'en canvi', 'de fet', 'millor dit') assenyalen la informació que invalida la primera impressió.

Les preguntes d'actitud (content, empipat, sorprès) es resolen pel to i les interjeccions ('home!', 'oi?', 'vaja'), no pel contingut literal.

Quan l'àudio és un missatge de contestador o una notícia, la resposta correcta sovint és la conseqüència pràctica (què ha de fer l'oient), no el tema general.

Els noms de lloc i les hores amb 'dos quarts', 'un quart de' i 'menys quart' es pregunten sovint; equivalències: dos quarts = :30, un quart de = :15, menys quart = :45.

Si una opció repeteix paraules de l'àudio però contradiu el sentit global, és un distractor de coincidència lèxica i s'ha de descartar.

En textos administratius (avís, carta de l'ajuntament), la informació vinculant sol estar en negreta o després de 'cal', 'és obligatori', 'termini'; els paràgrafs introductoris són context.

La pregunta de tipus 'Què vol dir l'autor amb...' es respon per la funció del fragment en el text, no per la definició de diccionari del mot.

Els connectors de causa ('perquè', 'ja que', 'atès que') i de conseqüència ('per tant', 'així doncs') marquen la relació que demana l'opció correcta.

En anuncis i fullets, la diferència entre opcions sovint és una condició: 'gratuït fins a 12 anys', 'només socis', 'amb reserva prèvia'; comprova sempre la condició.

Els textos amb dues opinions requereixen identificar qui diu què: subratlla el nom del parlant i el seu argument abans de mirar les opcions.

La paraula 'no' pot aparèixer dins d'una opció per invertir el sentit; llegeix l'opció sencera i compara-la amb la frase original.

En correus electrònics, la salutació i el comiat indiquen el grau de formalitat; les preguntes sobre registre es resolen per 'vostè' vs 'tu' i per les fórmules ('Atentament' vs 'Una abraçada').

L'exercici de redacció sol exigir 120-150 paraules i dos o tres punts de contingut; cada punt ha de tenir almenys una frase pròpia per obtenir la puntuació completa de contingut.

Estructura mínima eficaç: salutació, paràgraf d'obertura amb el motiu, un paràgraf per punt demanat, comiat; els connectors entre paràgrafs ('A més', 'Pel que fa a', 'Finalment') mostren coherència.

Per a una carta formal: 'Benvolgut/da Sr./Sra. + cognom', cos amb 'vostè', comiat 'Atentament' o 'Cordialment'; per a una carta informal: 'Hola + nom', cos amb 'tu', comiat 'Fins aviat'.

Els temps verbals de la narració en passat: pretèrit perfet per a fets acabats ('ahir vaig anar'), imperfet per a descripcions i hàbits ('quan era petit anava'), plusquamperfet per a l'anterioritat ('ja havia sortit').

Errors que penalitzen més: concordança de gènere i nombre, ús de 'ser/estar', pronoms febles ('li' per 'el/la' en CD), i barreja de registres.

Els connectors de discurs per nivell B1: afegir ('a més', 'també'), contrastar ('però', 'en canvi', 'tot i que'), causa ('perquè', 'com que'), ordre ('primer', 'després', 'finalment').

En la interacció escrita breu (respondre un missatge), cal respondre les preguntes formulades i afegir una pregunta o comentari propi per demostrar interacció.

La puntuació catalana: dos punts abans d'una enumeració, coma entre elements, i sense coma abans de 'que' explicatiu; els signes d'interrogació i exclamació només s'obren i es tanquen en català estàndard.

L'examen oral sol tenir una part de monòleg (descriure una imatge o parlar d'un tema 1-2 minuts) i una part de diàleg amb l'examinador o un altre candidat.

Per al monòleg, una plantilla de tres blocs funciona: què es veu / què passa (descripció), què crec o què faria (opinió), i una conclusió o experiència personal.

En la interacció, cal fer almenys una pregunta a l'interlocutor i respondre les seves; el torn de paraula es mostra amb fórmules com 'I tu què en penses?' o 'Què et sembla?'.

Si no entens una pregunta, demana reformulació amb 'Perdona, ho pots repetir?' o 'Què vols dir exactament?'; no responguis amb silenci.

Els temps per parlar de plans: 'penso + infinitiu', 'vaig a + infinitiu', 'tinc la intenció de + infinitiu'; per a hipòtesis: 'si + imperfet, condicional' ('si tingués temps, viatjaria').

La fluïdesa es valora més que la correcció: és millor una frase amb un error lleu que una pausa llarga; usa muletes catalanes ('doncs', 'és a dir', 'bueno' no és català).

Els temes personals freqüents: família, feina i estudis, temps lliure, viatges, menjar, ciutat; prepara 5-6 frases per tema amb vocabulari específic.

La pronúncia que més s'avalua: vocals obertes/tancades (e/o), la 'll' i 'ny', la 's' sonora entre vocals, i l'accent de paraules planes i esdrúixoles.