JQCV B1 (Mitjà) key terms

Part de l'examen en què escoltes converses i missatges en valencià i has de respondre preguntes sobre què s'ha dit, qui parla i quina intenció té.

Enregistrament que s'escolta una o més vegades durant la prova de comprensió oral; sol incloure diàlegs quotidians, avisos o missatges telefònics amb accents diversos.

Mot o expressió d'un text o àudio que concentra la informació essencial i ajuda a localitzar la resposta correcta sense entendre cada paraula.

Missatge central que l'emissor vol transmetre en un text o una conversa; distingir-la dels detalls és bàsic per respondre bé les preguntes.

Propòsit amb què algú parla o escriu: informar, demanar un favor, queixar-se, convidar o disculpar-se; reconèixer-la és imprescindible en les tasques orals.

Enunciat amb diverses opcions de resposta que comprova si has entès un text oral o escrit; cal llegir totes les opcions abans de triar.

Resposta que coincideix amb la informació del text o de l'àudio; sovint les altres opcions són versemblants però contenen un detall fals o una confusió.

Manera de pronunciar pròpia d'una zona o d'un parlant; a la prova pots trobar accents valencians, catalans o balears, i cal acostumar-se a la variació.

Conjunt de trets de pronunciació, lèxic i gramàtica propis d'una regió; l'examen admet les formes valencianes i també les d'altres territoris on es parla català.

Part de l'examen en què llegeixes textos com anuncis, correus, notícies o instruccions i has de demostrar que n'has entès el contingut i el propòsit.

Document real o semblant a un de real (fullet, correu, cartell, recepta) que apareix a l'examen; sol contenir informació pràctica que cal localitzar amb rapidesa.

Instrucció que acompanya una tasca i explica què has de fer, quantes paraules escriure o si has de triar una opció; llegir-lo bé evita errors evidents.

Reduir un text a les idees essencials amb paraules pròpies; a l'examen ajuda a comprovar si has entès un fragment abans de contestar.

Conclusió que traus d'un text sense que estiga escrita literalment, per exemple deduir l'estat d'ànim d'un personatge pel to de les seues paraules.

Qualitat d'un text en què les idees estan connectades lògicament i no hi ha salts ni contradiccions; es valora en les redaccions de l'examen.

Conjunt de recursos lingüístics (pronoms, connectors, repeticions controlades) que uneixen les frases d'un text perquè es lligga com un tot.

Paraula o expressió que enllaça idees o paràgrafs: «per tant», «en canvi», «a més», «d'altra banda»; fan més clar el text escrit.

Grau de formalitat que uses segons el destinatari i la situació; no és igual escriure a un amic que a una administració o a un professor.

Text adreçat a una institució o a algú desconegut, amb salutació protocol·lària, exposició clara del motiu i comiat; sol exigir un registre culte.

Escrit breu amb què demanes oficialment una cosa (una beca, un certificat, un canvi de grup), indicant les teues dades i el motiu de la petició.

Missatge digital amb assumpte, salutació, cos i comiat; a l'examen pots haver d'escriure'n un de formal o informal segons el destinatari.

Tasca en què escrius un text propi sobre un tema o una situació donada, amb una extensió indicada i una estructura clara d'inici, desenvolupament i tancament.

Conjunt de normes sobre la pronunciació correcta de les paraules; en l'expressió oral ajuda a articular bé les paraules i a evitar dubtes davant del tribunal.

Conjunt de regles per escriure correctament les paraules: accents, essa sonora i sorda, essa líquida, guionets i majúscules; els errors resten punts.

Regles oficials de la llengua catalana que fixen l'ortografia, la gramàtica i el lèxic; l'examen valora l'ús correcte de les formes normatives.

Part de l'examen en què parles davant d'un examinador o d'un company per descriure, narrar, opinar o conversar sobre temes quotidians.

Capacitat de parlar amb continuïtat i ritme natural, amb poques pauses llargues i sense haver de buscar cada paraula; és un criteri central de la prova oral.

Manera d'articular els sons d'una llengua; a l'examen oral es valora que sigues comprensible, no que imites un accent determinat.

Intervenció en què una sola persona parla durant un temps determinat sobre un tema o una imatge, sense interrupcions, amb una estructura ordenada.

Conversa entre dues o més persones que alternen els torns; a la prova pots haver de simular una situació com demanar informació o fer una reclamació.

Moment en què et toca parlar dins una conversa; respectar-lo i cedir-lo quan cal demostra que pots interactuar de manera natural.

Paper que t'assignen en una tasca d'interacció (client, veí, turista, company de feina); has d'adaptar el llenguatge i les fórmules a eixe paper.

Expressió fixa per saludar, demanar, agrair o disculpar-se, com «bon dia», «si us plau», «moltes gràcies» o «ho sent molt»; facilita la interacció.

Explicar una idea amb paraules diferents de les originals; és útil quan no recordes un mot exacte o quan has de reformular el que t'han dit.

Donar raons i exemples per defensar una opinió; en les tasques orals i escrites cal justificar el parer amb motius clars i ordenats.

Punt de vista personal sobre un tema; expressar-la exigeix fórmules com «al meu parer», «pense que» i arguments que la sostinguen.

Conjunt de paraules sobre temes com la família, el treball, el menjar, la salut o el transport que apareixen constantment en els textos de l'examen.