Els cinc dubtes de la revista de l'institut

Criteri: la revista és un text escolar però publicat, i el destinatari és un alumne que no ha de percebre el valencià com una llengua de llibre. Per tant, correcció sí; pedanteria, no.

1. «sinó» - correcte: és la conjunció adversativa que substituïx «però» després d'una negació. No és «si no» (condicional + negació). Cap problema de recepció.
2. «Hem fet un anàlisi» - anàlisi és femení: «una anàlisi». És un error que el lector no veu com a error, però que un corrector sí; corregir-lo no costa res.
3. «Per a millorar» - davant d'un infinitiu de finalitat, la forma general és «per millorar». «Per a» es reserva per a altres contexts (infinitiu amb valor nominal, «per a què»). «Per millorar la convivència» no sona estrany a cap lector.
4. «els/les alumnes» / «l'alumnat» - les dues són possibles, però la barra complica la lectura en veu alta i no sempre és coherent amb el text. Per a una revista escolar, «l'alumnat» resol el genèric amb una sola paraula i allibera espai; si es vol visibilitzar, es pot alternar «les alumnes i els alumnes» en un paràgraf concret i no en tots.
5. «hi hagueren 40 respostes» - error: haver-hi és impersonal i invariable, «hi hagué 40 respostes».

Compensació: com que no hi ha prova d'impremta, prioritzaria els punts 2 i 5 (errors objectius) i el 3 (fàcil de canviar sense tocar la maqueta); el 4 el decidiria amb el consell perquè afecta el conjunt del text.

Problemes del titular proposat:

• «a nivell d'institut» és un calc: ací no indica jerarquia ni altura, sinó àmbit. Alternatives: «al nostre institut», «entre nosaltres», «al pati».
• «suposa un problema» és una fórmula buida: no diu qui, ni on, ni què passa. «Sona fort» perquè és abstracte, no perquè òbriga res.
• Risc de lectura en tutoria: un titular abstracte dona peu a un debat genèric («el tabac és dolent»), que l'alumnat ja ha sentit cent vegades.

Alternatives:

1. «Fumar al pati: 40 alumnes enquestats, 12 hi han fumat este curs» (concreta, xifrada, verificable).
2. «Qui neteja les burilles del pati? La resposta costa 300 € l'any» (concreta un cost i un responsable).

Tria: la primera. Complix tres requisits que el titular original no complix: té dada pròpia de la revista, és verificable amb l'enquesta que ja s'ha fet i no culpabilitza ningú. La segona és més impactant, però exigix que el cost estiga ben calculat; si el consell no pot demostrar els 300 €, no la publicaria, perquè un titular que no es pot sostindre crema la credibilitat de tota la revista.

Diagnòstic. No és un problema de correcció sinó de coherència interna i de cost de producció. Amb la maqueta tancada i sense prova d'impremta, cada canvi pot moure línies i fer caure text a la pàgina següent.

Tres escenaris:

1. No tocar res. És viable, però cal comprovar que la barra s'usa igual en tot el número. Si en un article apareix «els/les alumnes» i en un altre «els alumnes», el lector percep descuit, no opció ideològica.
2. Canviar-ho tot per «l'alumnat». Millora la fluïdesa i sol estalviar caràcters (la paraula és més curta que la fórmula amb barra), però exigix revisar cada línia i pot desquadrar els blocs de text justificat.
3. Solució mixta: mantindre la barra on ja està i no introduir-la en cap línia nova; i, si hi ha un paràgraf que calga reescriure per espai, aprofitar-lo per a «l'alumnat».

Recomanació operativa: amb 900 exemplars i 12 pàgines, el cost d'una reimpressió per un criteri de genèric no es justifica; el cost d'una incoherència sí que es nota. Per tant: fer un buidatge ràpid de les ocurrències, unificar el criteri en la meitat de pàgines que encara es poden tocar i deixar constància al consell de redacció del criteri triat per al pròxim número.