JQCV C2 (Grau Superior) study materials
JQCV C2 (Grau Superior) study resources

JQCV C2 (Grau Superior) flashcards

JQCV C2 (Grau Superior) · Build recall with a focused review session.

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Accentuació de la ela geminada
La ela geminada no compta com a consonant final: «novel·la» és plana i no s'accentua, però «novel·lí» és aguda i porta accent perquè acaba en vocal.
Dièresi en «gü» i «qü»
S'escriu dièresi sobre la «u» davant e o i quan cal pronunciar-la: «qüestió», «pingüí», «aigüera». Sense dièresi, la «u» seria muda en «guerra» o «quilo».
Dièresi per trencar diftong
S'usa en posició intervocàlica per separar dues vocals que formarien diftong: «raïm», «veïna», «diürn». No s'aplica a «agrair» ni «trair», on la «i» ja és tònica.
Combinació «li» + «el»
El complement indirecte «li/lis» es converteix en «hi» davant d'acusatiu definit: «Li dono el llibre» passa a «L'hi dono», i «Lis dono els llibres» passa a «Els hi dono».
Combinació «en» amb «el»
Quan coincideixen el pronom partitiu «en» i un acusatiu definit, l'ordre és acusatiu més «en»: «En vull el primer capítol» esdevé «El vull en» o, més habitualment, «En vull el primer».
Concordança del participi amb «ser»
Amb el verb «ser» en veu passiva, el participi concorda en gènere i nombre amb el subjecte: «Les propostes foren aprovades» i «El dictamen fou aprovat».
Relatiu «el qual»
«El qual», «la qual», «els quals», «les quals» concorden amb l'antecedent i admeten preposició davant: «la norma segons la qual…». La forma «el què» no és normativa.
«On» relatiu de lloc
«On» substitueix complements de lloc o de temps en alguns usos, però no complements de manera ni de causa: és correcte «el dia que vam parlar», no «el dia on vam parlar».
Verbs «cabre» i «jeure»
Present de «cabre»: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben; futur «cabré»; passat simple «capiguí». Present de «jeure»: jec, jeus, jeu; futur «jauré»; passat simple «jaguí».
Imperatiu amb pronoms
En imperatiu els pronoms es posposen i s'apostrofen segons les regles: «dona-li», «dona-li'l», «dona'ls-hi», «seieu-vos», «anem-nos-en». La forma «doneu-los-hi» manté el guionet entre grups.
Perífrasi «anar a + infinitiu»
Expressa futur immediat o intenció deliberada: «Vaig a presentar la sol·licitud demà». No equival a «estar a punt de», que indica imminència, ni a «haver de», que indica obligació.
Connector «tanmateix»
Marcador contrastiu de registre formal equivalent a «no obstant això» o «ara bé». Introdueix una objecció o un gir respecte del que s'ha afirmat just abans.
«Sinó» versus «però»
«Sinó» apareix després d'una negació i substitueix l'element negat: «No és un error, sinó una decisió». «Però» contraposa sense negació prèvia: «És car, però útil».
Connector «car»
Conjunció causal de registre cult equivalent a «perquè»: «No va comparèixer, car no havia rebut la citació». En textos formals alterna amb «atès que» i «puix que».
«Nogensmenys» i «així mateix»
«Nogensmenys» equival a «tanmateix» i marca contrast. «Així mateix» afegeix informació concordant. Tots dos són propis del registre formal escrit i poc freqüents en l'oral espontani.
Estructura de la concessió
La concessió reconeix un argument contrari abans de refutar-lo: «Si bé és cert que el cost inicial és alt, l'estalvi a llarg termini el compensa». Es marca amb «tot i que», «malgrat que», «encara que».
Carta de reclamació formal
Inclou identificació del sol·licitant, exposició cronològica dels fets, fonament normatiu o contractual, petició concreta i termini, i fórmula de comiat com «Us saludo atentament».
«Adscriure» versus «inscriure»
«Adscriure» significa assignar algú a un òrgan o dependent d'una entitat. «Inscriure» significa registrar formalment en un llistat o registre administratiu.
«Preveure» versus «proveir»
«Preveure» és anticipar o establir per endavant («la llei preveu»). «Proveir» és subministrar o dotar («proveir de material»). Confondre'ls altera el sentit jurídic del text.
Punt i coma en enumeracions
Separa elements d'una enumeració quan algun element ja conté comes internes: «Hi assistiren el director, que obrí la sessió; la secretària, que llegí l'acta; i els vocals».
Cohesió per hiperonímia
Consisteix a reprendre un terme amb un de més general per evitar repeticions: «El reglament… Aquesta norma estableix…». Manté la referència sense repetir la mateixa paraula.
Registre formal: evitar «coses»
En textos expositius C2 es substitueix «coses» per «aspectes», «qüestions» o «elements», i «fer» per «dur a terme», «efectuar» o «realitzar», segons el complement.
Informe tècnic: parts
Un informe conté introducció amb objecte i abast, metodologia, resultats amb dades, discussió i conclusions amb recomanacions. Les conclusions no introdueixen dades noves respecte dels resultats.
«Emetre» versus «esmenar»
«Emetre» és expedir o transmetre un document o un judici («emetre un informe»). «Esmenar» és corregir un error («esmenar la plana»). No són intercanviables en cap context administratiu.
Argumentació: tesi i conclusió
La tesi apareix a la introducció i es recupera a la conclusió amb les mateixes paraules clau o sinònims. La conclusió no aporta arguments nous: només sintetitza els ja exposats.
La «e» neutra en català oriental
En síl·laba àtona, «e» i «a» es neutralitzen en [ə] en català oriental: «casa» i «casa» sonen igual quant a la vocal final. En occidental es mantenen diferenciades.
Betacisme oral
La neutralització de [b] i [v] en [b] és general en català central i no es considera incorrecta en l'oral. No afecta la comprensió ni la valoració de la competència oral.
Entonació interrogativa absoluta
Les preguntes totals, que es responen amb sí o no, acaben amb un contorn ascendent: «Véns demà?». Les parcials amb «què» o «qui» solen acabar en descendent.
Marcador «si em permeteu»
Fórmula de cortesia per introduir una objecció o una interrupció en un debat formal. Es combina amb «voldria afegir» o «em sembla pertinent assenyalar» per suavitzar el torn.
Reprendre el fil del discurs
Després d'una digressió, es recupera el tema amb «com deia», «tornant al que dèiem» o «reprenc el punt anterior». Evita repeticions íntegres i manté la coherència del discurs oral.
Refutació en debat C2
Consisteix a reconèixer el punt aliè («entenc el que dieu»), reformular-lo amb precisió i després rebatre'l amb dades. No s'ataca la persona ni es desqualifica l'argument per la seva forma.
Estructura de la presentació oral
Obertura amb objectiu i guió anunciat, desenvolupament en tres o quatre blocs amb transicions explícites, i tancament amb síntesi i crida a l'acció. El suport visual no es llegeix literalment.