JQCV C2 (Grau Superior) flashcards
JQCV C2 (Grau Superior) · Build recall with a focused review session.
32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.
- Accentuació de la ela geminada
- La ela geminada no compta com a consonant final: «novel·la» és plana i no s'accentua, però «novel·lí» és aguda i porta accent perquè acaba en vocal.
- Dièresi en «gü» i «qü»
- S'escriu dièresi sobre la «u» davant e o i quan cal pronunciar-la: «qüestió», «pingüí», «aigüera». Sense dièresi, la «u» seria muda en «guerra» o «quilo».
- Dièresi per trencar diftong
- S'usa en posició intervocàlica per separar dues vocals que formarien diftong: «raïm», «veïna», «diürn». No s'aplica a «agrair» ni «trair», on la «i» ja és tònica.
- Combinació «li» + «el»
- El complement indirecte «li/lis» es converteix en «hi» davant d'acusatiu definit: «Li dono el llibre» passa a «L'hi dono», i «Lis dono els llibres» passa a «Els hi dono».
- Combinació «en» amb «el»
- Quan coincideixen el pronom partitiu «en» i un acusatiu definit, l'ordre és acusatiu més «en»: «En vull el primer capítol» esdevé «El vull en» o, més habitualment, «En vull el primer».
- Concordança del participi amb «ser»
- Amb el verb «ser» en veu passiva, el participi concorda en gènere i nombre amb el subjecte: «Les propostes foren aprovades» i «El dictamen fou aprovat».
- Relatiu «el qual»
- «El qual», «la qual», «els quals», «les quals» concorden amb l'antecedent i admeten preposició davant: «la norma segons la qual…». La forma «el què» no és normativa.
- «On» relatiu de lloc
- «On» substitueix complements de lloc o de temps en alguns usos, però no complements de manera ni de causa: és correcte «el dia que vam parlar», no «el dia on vam parlar».
- Verbs «cabre» i «jeure»
- Present de «cabre»: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben; futur «cabré»; passat simple «capiguí». Present de «jeure»: jec, jeus, jeu; futur «jauré»; passat simple «jaguí».
- Imperatiu amb pronoms
- En imperatiu els pronoms es posposen i s'apostrofen segons les regles: «dona-li», «dona-li'l», «dona'ls-hi», «seieu-vos», «anem-nos-en». La forma «doneu-los-hi» manté el guionet entre grups.
- Perífrasi «anar a + infinitiu»
- Expressa futur immediat o intenció deliberada: «Vaig a presentar la sol·licitud demà». No equival a «estar a punt de», que indica imminència, ni a «haver de», que indica obligació.
- Connector «tanmateix»
- Marcador contrastiu de registre formal equivalent a «no obstant això» o «ara bé». Introdueix una objecció o un gir respecte del que s'ha afirmat just abans.
- «Sinó» versus «però»
- «Sinó» apareix després d'una negació i substitueix l'element negat: «No és un error, sinó una decisió». «Però» contraposa sense negació prèvia: «És car, però útil».
- Connector «car»
- Conjunció causal de registre cult equivalent a «perquè»: «No va comparèixer, car no havia rebut la citació». En textos formals alterna amb «atès que» i «puix que».
- «Nogensmenys» i «així mateix»
- «Nogensmenys» equival a «tanmateix» i marca contrast. «Així mateix» afegeix informació concordant. Tots dos són propis del registre formal escrit i poc freqüents en l'oral espontani.
- Estructura de la concessió
- La concessió reconeix un argument contrari abans de refutar-lo: «Si bé és cert que el cost inicial és alt, l'estalvi a llarg termini el compensa». Es marca amb «tot i que», «malgrat que», «encara que».
- Carta de reclamació formal
- Inclou identificació del sol·licitant, exposició cronològica dels fets, fonament normatiu o contractual, petició concreta i termini, i fórmula de comiat com «Us saludo atentament».
- «Adscriure» versus «inscriure»
- «Adscriure» significa assignar algú a un òrgan o dependent d'una entitat. «Inscriure» significa registrar formalment en un llistat o registre administratiu.
- «Preveure» versus «proveir»
- «Preveure» és anticipar o establir per endavant («la llei preveu»). «Proveir» és subministrar o dotar («proveir de material»). Confondre'ls altera el sentit jurídic del text.
- Punt i coma en enumeracions
- Separa elements d'una enumeració quan algun element ja conté comes internes: «Hi assistiren el director, que obrí la sessió; la secretària, que llegí l'acta; i els vocals».
- Cohesió per hiperonímia
- Consisteix a reprendre un terme amb un de més general per evitar repeticions: «El reglament… Aquesta norma estableix…». Manté la referència sense repetir la mateixa paraula.
- Registre formal: evitar «coses»
- En textos expositius C2 es substitueix «coses» per «aspectes», «qüestions» o «elements», i «fer» per «dur a terme», «efectuar» o «realitzar», segons el complement.
- Informe tècnic: parts
- Un informe conté introducció amb objecte i abast, metodologia, resultats amb dades, discussió i conclusions amb recomanacions. Les conclusions no introdueixen dades noves respecte dels resultats.
- «Emetre» versus «esmenar»
- «Emetre» és expedir o transmetre un document o un judici («emetre un informe»). «Esmenar» és corregir un error («esmenar la plana»). No són intercanviables en cap context administratiu.
- Argumentació: tesi i conclusió
- La tesi apareix a la introducció i es recupera a la conclusió amb les mateixes paraules clau o sinònims. La conclusió no aporta arguments nous: només sintetitza els ja exposats.
- La «e» neutra en català oriental
- En síl·laba àtona, «e» i «a» es neutralitzen en [ə] en català oriental: «casa» i «casa» sonen igual quant a la vocal final. En occidental es mantenen diferenciades.
- Betacisme oral
- La neutralització de [b] i [v] en [b] és general en català central i no es considera incorrecta en l'oral. No afecta la comprensió ni la valoració de la competència oral.
- Entonació interrogativa absoluta
- Les preguntes totals, que es responen amb sí o no, acaben amb un contorn ascendent: «Véns demà?». Les parcials amb «què» o «qui» solen acabar en descendent.
- Marcador «si em permeteu»
- Fórmula de cortesia per introduir una objecció o una interrupció en un debat formal. Es combina amb «voldria afegir» o «em sembla pertinent assenyalar» per suavitzar el torn.
- Reprendre el fil del discurs
- Després d'una digressió, es recupera el tema amb «com deia», «tornant al que dèiem» o «reprenc el punt anterior». Evita repeticions íntegres i manté la coherència del discurs oral.
- Refutació en debat C2
- Consisteix a reconèixer el punt aliè («entenc el que dieu»), reformular-lo amb precisió i després rebatre'l amb dades. No s'ataca la persona ni es desqualifica l'argument per la seva forma.
- Estructura de la presentació oral
- Obertura amb objectiu i guió anunciat, desenvolupament en tres o quatre blocs amb transicions explícites, i tancament amb síntesi i crida a l'acció. El suport visual no es llegeix literalment.