JQCV C2 (Grau Superior) cheat sheet

Accentuació: la ela geminada «l·l» no compta com a consonant final als efectes d'accentuació; per tant «novel·la» no s'accentua i «novel·lí» sí, perquè passa a aguda acabada en vocal.

Diftongs i hiats: «u» i «i» entre vocals fan de consonant («duia», «cuina»); per tant formen diftong amb la vocal anterior i no porten accent. Excepció: «diürn», «reüll» perquè la «u» duu dièresi.

Dièresi: s'escriu sobre la «u» de «qü», «gü» davant e/i («qüestió», «pingüí») i sobre «ï/ü» en posició intervocàlica per trencar el diftong («raïm», «veïna»), però no en mots com «agrair» o «trair».

Pronoms febles: els grups de dos pronoms substitueixen el CI per «li/lis» → «el», «els» («Li dono el llibre» → «L'hi dono»); la combinació amb «en» dona «l'en», «els en», i amb «ho» dona «l'ho».

Combinacions de pronoms: «us» + «el» → «us el»; «ens» + «ho» → «ens ho»; «vos» + «en» → «vos en»; en imperatiu s'apostrofa i es posposa («dona-li'l», «dona'ls-hi»).

Concordança del participi: amb «haver» no concorda («han vingut elles»); amb «ser» i verbs inacusatius concorda amb el subjecte («les cartes foren enviades»); amb «tenir/portar» concorda amb l'objecte directe («les duu posades»).

Relatius: «el qual / la qual» concorden amb l'antecedent; «què» no s'usa mai amb preposició davant article («amb el qual», no «amb el què»); «on» substitueix complements de lloc, no temps («el dia que», no «el dia on»).

Perífrasis verbals: «anar a + infinitiu» expressa futur o intenció; «estar a punt de» immediatesa; «haver de» obligació; «tenir de» no és normatiu en català central (es prefereix «haver de» o «caldre»).

Verbs irregulars de nivell C2: «cabre» (cabré, cabria, capiguí); «jeure» (jec, jauré, jaguí); «coure» (coc, couré, coguí); «saber» (sé, sàpigues); «voler» (vull, vulgui, volgué).

Connectors contrastius: «però» i «sinó» (substitució d'una negació), «ans al contrari», «tanmateix», «nogensmenys» (registre formal); «ara bé» introdueix objecció, «si fa no fa» equival a «aproximadament».

Connectors consecutius i il·latius: «per tant» (conseqüència lògica), «doncs» (conclusió), «en conseqüència», «així doncs», «de manera que»; «car» i «puix que» introdueixen causa en registre cult.

Registre formal en textos expositius: evitar «coses», «fer» com a verb universal i «molt» com a intensificador genèric; preferir «aspectes», «dur a terme», «notablement» o «considerablement».

Cohesió lèxica: la sinonimia i la hiperonímia eviten la repetició; la substitució pronominal ha de mantenir la referència inequívoca; els demostratius «aquest/aquell» distingeixen proximitat textual.

Estructura argumentativa C2: tesi explícita, arguments jerarquitzats, concessió («si bé», «tot i que») seguida de refutació, i conclusió que recupera la tesi sense introduir informació nova.

Convencions de text formal: carta de reclamació amb dades del sol·licitant, exposició dels fets, fonament normatiu, petició concreta i fórmula de comiat («Us saludo atentament»); informe amb introducció, metodologia, resultats i conclusions.

Precisió lèxica: distingir «adscriure» (assignar) d'«inscriure» (registrar); «preveure» (anticipar) de «proveir» (subministrar); «emetre» (expedir/transmetre) d'«esmenar» (corregir).

Puntuació avançada: els dos punts introdueixen enumeracions i citacions; el punt i coma separa elements d'una enumeració complexa amb comes internes; la coma no separa subjecte i predicat.

Fluïdesa C2: el discurs s'articula en torns llargs (2-3 minuts) amb pauses plenes de reformulació («és a dir», «o sigui», «dit d'una altra manera») en lloc de silencis llargs.

Fonètica: la «e» neutra [ə] apareix en síl·laba àtona (oriental); la «o» àtona es pronuncia [u] en català central; el betacisme ([b]/[v] neutralitzats) és habitual i no impedeix la comprensió.

Entonació: la interrogativa absoluta acaba en to ascendent; la interrogativa parcial amb «què/qui» pot acabar en descendent; l'èmfasi contrastiu desplaça l'accent tonal a la paraula clau.

Marcadors de cortesia oral: «si em permeteu», «si no us sab greu», «disculpeu la interrupció», «torno de seguida al tema» per recuperar el fil després d'una digressió.

Torn de paraula: per interrompre formalment s'usa «em permeteu un aclariment?»; per cedir-lo, «et passo la paraula»; per reprendre, «com deia…» o «tornant al que dèiem…».

Debat: la refutació C2 reconeix el punt aliè («entenc el que dieu, però…»), reformula'l abans de rebatre'l i evita l'atac personal; els arguments s'ordenen per rellevància, no per ordre d'aparició.

Presentació oral: obertura amb objectiu i estructura anunciada, desenvolupament en 3-4 blocs, tancament amb síntesi i crida a l'acció; el suport visual no es llegeix literalment.