JQCV C2 (Grau Superior) study materials
JQCV C2 (Grau Superior) study resources

El díptic de la fira: calcs, neologisme i una impremta que espera

JQCV C2 (Grau Superior) · Put your knowledge to work in context.

All case studies

El díptic de la fira: calcs, neologisme i una impremta que espera

Una cooperativa agrícola et passa el díptic d'una fira comarcal: huit cares, 5.000 exemplars i entrada a impremta dimecres a les 9.00 h. El text s'ha traduït del castellà i conté «en base a», «a nivel de comarca», «realitzar una visita», «el mismo día», «tema» per «assumpte», «problemàtica» com a comodí, «els interessats hauran de personar-se» i «Sra. Martínez». A més, la cooperativa ha creat el mot «firament» per a designar el conjunt d'activitats i vol saber si el pot posar a la portada, perquè «sona modern i és més curt que festa major». El pressupost de la reimpressió és de 780 € i no està previst. Hi ha dos textos alternatius per a la portada i la persona que firma el vistiplau és fora fins a dimarts a la vesprada.

1. Prioritza les intervencions: què corregeixes sense discutir, què negociaries i què deixaries estar, tenint en compte el termini, el cost de reimpressió i els 5.000 exemplars.

Read the worked answer

Criteri de prioritat: no tot té el mateix cost. Un error que el lector nota costa credibilitat; un calc que el lector no nota costa estil. Amb 5.000 exemplars i 780 € de reimpressió, la jerarquia és: errors objectius > calcs opacs > preferències estilístiques.

1. Corregeix sense discutir (cost zero, benefici alt):

  • «el mismo día»: és castellà. «El mateix dia» o «eixe dia». En un díptic imprés, un残留 de castellà és el pitjor senyal possible.
  • «realitzar una visita»: perifrasi innecessària; «visitar» o «fer una visita». No és incorrecte, però en un text de huit cares ocupa espai i allunya el lector.
  • «a nivel de comarca»: calc; «a tota la comarca» resol en tres paraules i guanya claredat.
  • «Sra. Martínez»: decidir si porta article i si cal el cognom; ho tracte en la tercera tasca.

2. Negociaria: «en base a» (alternatives: «segons», «a partir de») i «problemàtica» com a comodí (¿de què parlem exactament?). Són canvis de fons que poden afectar el sentit i que el president de la cooperativa ha d'aprovar.

3. Deixaria estar: «els interessats hauran de personar-se». És un cultisme, però és correcte i en un context de fira amb inscripcions té precedent administratiu. Canviar-lo exigix tocar el full d'inscripció i no compensa.

Si el vistiplau no arriba fins dimarts: prepare dos jocs de portada (un amb els canvis de la categoria 1 i un altre amb els de la categoria 2) i deixe la decisió tancada per telèfon, no per correu.

2. Avalua el neologisme «firament» amb criteris de formació, transparència, necessitat i extensió, i proposa una decisió per a la portada amb una alternativa.

Read the worked answer

Anàlisi per criteris:

  • Formació: el patró és productiu (verb + -ment: allotjament, finançament), però este sufix forma normalment noms d'acció o de resultat a partir de verbs, i «fira» no és un verb. Per tant, la formació no seguix un camí net: seria més regular «fires» o «activitats firals».
  • Transparència: «firament» no s'entén immediatament. Un lector pot pensar en un espai, en un pagament o en una manera de fer la fira. Un mot de portada ha de ser entés sense context.
  • Necessitat: no n'hi ha. El concepte ja es pot dir amb «les activitats de la fira», «el programa» o «la fira». La necessitat és el criteri que més pesa: sense buit lèxic, no cal innovar.
  • Extensió: «firament» és curt, però eixa és l'única virtut i no compensa els tres criteris anteriors.

Decisió per a la portada: no usar-lo en un lloc destacat. Si la cooperativa hi té un vincle afectiu, es pot permetre una aparició entre cometes en un text interior, amb una nota breu («el conjunt d'activitats que anomenem firament»), mai a la portada: la portada és l'únic lloc on el lector no pot consultar el context.

Alternatives per a la portada: «Fira 2025: tot el programa», «Huit dies de fira al poble» o «La fira, dia a dia». Són més llargues, però totes s'entenen abans de llegir el subtítol.

3. El díptic alterna «vosté» i «tu» en les instruccions i, a la cara 6, apareix «Sra. Martínez». Decideix un criteri únic d'adreça i de tractament i aplica'l a tres línies concretes, justificant el risc de canviar-lo a hores d'ara.

Read the worked answer

Diagnòstic: no és un problema de correcció sinó de coherència. Un díptic que comença amb «vosté» i acaba amb «vine» no és incorrecte: és incoherent, i el lector ho percep com a descuit, sobretot en un text que arriba a 5.000 persones.

Criteri que propose: tractament de tu en tot el text, perquè el díptic és publicitat d'una fira comarcal i el públic és veïnal. Les úniques excepcions serien les cites institucionals i les dades de contacte formal.

Tres línies concretes:

  1. «Els interessats hauran de personar-se a la secretaria» → «Si vols inscriure't, vine a la secretaria» (mantinc el verb personar-se només si apareix en un formulari adjunt, no en el text divulgatiu).
  2. «Per a més informació, truqueu al 96...» → «Per a més informació, truca al 96...». Cal canviar-ho a la vegada en totes les cares: una sola aparició de «truqueu» trenca el criteri.
  3. «Sra. Martínez» → «Maria Martínez» o «la regidora de Festes, Maria Martínez». En un text divulgatiu, l'article davant del cognom sol evitar-se i el tractament «Sra.» + cognom és més propi de correspondència formal. Si la persona és coneguda al poble, el nom complet és més càlid i més clar.

Risc de canviar-ho hui: el canvi de «vosté» a «tu» afecta moltes línies i pot desquadrar la maqueta; per això el faria només si es pot fer sense moure blocs. La decisió sobre la cara 6 és barata i la faria segur. Si no hi ha temps per al conjunt, deixaria la barreja i ho anotaria per a la pròxima edició: una incoherència parcial és menys costosa que una maqueta trencada a vint-i-quatre hores de la impremta.