Expressió i interacció orals (nivell C2)
En què consisteix
La prova oral del C2 sol combinar una exposició individual a partir d'un estímul (una notícia breu, una dada, una situació quotidiana o professional) i una conversa posterior amb el tribunal. Es puntuen la fluïdesa, la correcció fonètica i gramatical, la riquesa lèxica, l'adequació del registre, la coherència del discurs i, molt especialment, la capacitat de respondre i d'ajustar-se al que pregunta l'interlocutor.
Com planificar l'exposició
- Entrada: contextualitzar el tema en una frase i anunciar el punt de vista («El debat sobre el lloguer turístic és, sobretot, un debat sobre l'habitatge»).
- Cos: dos o tres arguments amb un exemple concret cadascun; incloure un matís o contraargument per demostrar flexibilitat.
- Tancament: síntesi i una obertura («caldria pactar criteris comuns per barris»).
- Marcadors orals: «d'entrada», «pel que fa a», «no obstant això», «de fet», «en definitiva».
Interacció
Cal demostrar que s'escolta: demanar aclariments («quan dius “massificació”, et refereixes a visitants o a pisos?»), reformular («més ben dit, no és el turisme en si, sinó el model»), cedir el torn i expressar desacord cortès («entenc el plantejament, però...»). El tribunal sovint interromp justament per provar aquesta habilitat, de manera que un monòleg tancat juga en contra del candidat.
Exemple raonat
Tema: «Els pisos buits al centre de València». Resposta: «Bona pregunta. Distingiria dos casos: pisos buits per especulació i pisos buits perquè no compleixen la normativa. En el primer, mobilitzaria els propietaris amb incentius fiscals; en el segon, caldria rehabilitar-los.» Hi ha estructura, lèxic precís i resposta directa: el tribunal veu que el candidat organitza el discurs i no recita un text après.
Errors que costen punts
- Recitar un guió memoritzat i no respondre la pregunta formulada.
- Farcir el discurs de crosses castellanes («o sea», «bueno», «pues»).
- Accelerar per nerviosisme: es perd la pronúncia valenciana i la claredat.
- No tancar l'exposició o quedar-se en un sol argument sense matisos.