La fórmula «his rebus cognitis» en una traducció d'examen
En un simulacre de la part de traducció, l'alumne rep aquest passatge: «Consul, his rebus cognitis, legatos ad regem misit qui dicerent ne bellum inferret. Rex, ubi audivit, responsum dedit nihil se nisi pacem cupere, neque tamen imperata facturum.» El tribunal valora la versió catalana i demana decisions concretes: «his rebus cognitis» pot ser participi absolut o ablatiu de causa; «qui dicerent» és una relativa final; «responsum dedit» introdueix discurs indirecte; «imperata» és participi substantivat. L'alumne ha de mantenir la coherència temporal i no calcar «res» per «cosa» en tots els casos. Hi ha 20 minuts per a aquesta part i no es pot consultar cap diccionari. Cal justificar les tries amb el context, no amb una llista de normes. El text no porta títol ni context.
1. Tradueix «Consul, his rebus cognitis, legatos ad regem misit qui dicerent ne bellum inferret» i justifica les tres decisions morfosintàctiques principals.
Read the worked answer
Traducció proposada: «El cònsol, un cop coneguts aquests fets, va enviar legats al rei perquè li diguessin que no fes la guerra.»
Justificació:
- his rebus cognitis és un ablatiu absolut: el participi concerta amb rebus i el conjunt és un complement circumstancial de temps o de causa. No cal traduir-lo per «per aquestes coses conegudes», sinó per «un cop coneguts aquests fets» o «davant d'aquests fets».
- qui dicerent és una relativa amb valor final («perquè diguessin»), no una relativa explicativa. El subjuntiu hi és obligatori pel valor final i per la seqüència temporal.
- ne bellum inferret depèn de diceret: és una completiva de voluntat negativa amb ne + imperfect de subjuntiu, en discurs indirecte. inferret té com a subjecte el rei, no el cònsol.
Error que cal evitar: traduir legatos com «legisladors» o inferret com a indicatiu. Legatus en context diplomàtic és «legat/ambaixador».
2. Analitza «responsum dedit nihil se nisi pacem cupere, neque tamen imperata facturum»: què és «se», quin valor té «imperata» i com resols la coordinació «neque tamen»?
Read the worked answer
Anàlisi: responsum dedit introdueix un discurs indirecte. se és acusatiu, subjecte de cupere i de facturum (esse); el referent és rex, el subjecte de dedit, no el cònsol. nihil ... nisi pacem equival a «res més que la pau». imperata és un participi perfecte neutre plural substantivat, objecte de facturum: «les ordres» o «el que se li havia ordenat». facturum és infinitiu de futur actiu amb esse elidit.
Traducció: «El rei, quan ho va sentir, va respondre que no desitjava res més que la pau, però que tot i això no faria les ordres.»
Per què no és passiva: imperata facturum no vol dir «les coses que havien de ser fetes», sinó «ell faria les ordres». La veu és activa i el participi funciona com a nom.
3. Per què «res» no s'ha de traduir sempre per «cosa»? Proposa una solució per a «his rebus» i una per a «imperata», i explica el criteri.
Read the worked answer
Res en llatí és un mot de significat molt ampli: «cosa», «fet», «assumpte», «situació», «realitat». En his rebus cognitis, «conegudes aquestes coses» és correcte però poc natural; millor «un cop coneguts aquests fets» o «davant d'aquests fets». Imperata no s'ha de traduir per «coses manades» si es pot dir «ordres».
Criteri: no traduir mot per mot, sinó triar l'equivalent català que respecti el registre i la funció sintàctica. En un examen, una traducció natural i justificada val més que un calc literal.