PAU Latin Language and Culture (Catalonia) flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Ablatiu absolut

Construcció formada per un nom o pronom en ablatiu més un participi concertat, sense dependre gramaticalment de l'oració principal; es tradueix per una subordinada circumstancial o un gerundi.

Acusatiu amb infinitiu

Construcció on el subjecte de l'infinitiu va en acusatiu; depèn de verbs de dir, pensar, saber o manar i es tradueix per una oració completiva amb «que».

Gerundiu d'obligació

Adjectiu verbal en -ndus que expressa deure o necessitat; amb «esse» forma la conjugació perifràstica passiva, com «delenda est Carthago» («Cartago ha de ser destruïda»).

Datiu possessiu amb esse

El datiu de persona amb el verb «esse» indica possessió: «mihi liber est» es tradueix «tinc un llibre», i no pas «el llibre és per a mi».

Cum històric

Ús de «cum» amb subjuntiu en narracions passades, equivalent a «quan» o «com que»; sovint es tradueix per gerundi o per una subordinada causal o temporal.

Cinquena declinació

Declinació amb genitiu en -ei i datiu en -ei; inclou noms majoritàriament femenins com «res, rei» i «dies, diei», amb pocs casos i formes regulars.

Tercera declinació: parisíl·labs

Noms amb el mateix nombre de síl·labes al nominatiu i al genitiu, generalment amb tema en -i; fan ablatiu singular en -i i genitiu plural en -ium.

Preposicions d'acusatiu

«Ad, apud, ante, contra, inter, per, post, propter, trans» regeixen acusatiu; indiquen direcció, lloc on, causa o finalitat segons el context.

Preposicions d'ablatiu

«A/ab, cum, de, e/ex, pro, sine» regeixen ablatiu; «in» i «sub» poden regir acusatiu si expressen moviment cap a un lloc.

Tema de perfet

Forma que serveix de base al perfet, al plusquamperfet i al futur anterior; es reconeix per allargament vocàlic, reduplicació o sufix -s-, com «cecidi» o «scripsi».

Anàlisi en tres nivells

Descripció d'una forma llatina que combina morfologia (cas, nombre, gènere, persona, temps), sintaxi (funció dins l'oració) i lèxic (lema i enunciat).

Hexàmetre dactílic

Vers de sis peus format per dàctils i espondeus, amb cesura habitual al tercer peu; és el vers de l'èpica virgiliana i de la sàtira.

Hipèrbaton

Figura de dicció que altera l'ordre habitual dels mots, sovint separant un adjectiu del seu nom; és molt freqüent en Virgili i en la poesia llatina culta.

Locus amoenus

Tòpic literari del lloc agradable: prat, font, arbres i ombra, sovint amb ocells; apareix en la poesia bucòlica i en la narrativa amorosa llatina.

Carpe diem

Expressió horaciana que convida a aprofitar el moment present; s'oposa al «tempus fugit» i estructura moltes odes del llibre I d'Horaci.

Estil ciclerià

Període llarg amb subordinació hipotàctica, «cum» + subjuntiu i equilibri de membres; caracteritza l'oratòria de Ciceró i la prosa clàssica.

Sonorització intervocàlica

Canvi de consonant sorda llatina a sonora entre vocals en català: «ripam» > «riba», «amicum» > «amic», «securum» > «segur».

Doblets lèxics

Parell format per un mot patrimonial i un cultisme de la mateixa arrel llatina: «causa»/«cosa», «directum»/«dret», «vita»/«vital».

Sufix -tor

Sufix llatí que forma noms d'agent a partir del tema de supí: «actor» (de «agere»), «doctor» (de «docere»), «scriptor» (de «scribere»).

Família de dicere

Conjunt de mots derivats de l'arrel dic-/dict-: «dictare», «dictio», «index», «iudex», «benedicere»; en català donen «dir», «dicció», «índex», «jutge».

Prefix in- negatiu

Prefix llatí que afegeix valor de negació o privació: «inauditus» (no sentit), «inutilis» (inútil); en català dona «inaudit», «inútil», «injust».

Cursus honorum

Successió ordenada de magistratures republicanes: qüestura, edilitat, pretura i consolat; cada grau tenia una edat mínima i un any de durada.

Tribú de la plebs

Magistrat plebeu sagrat amb poder de veto contra les decisions dels altres magistrats; el càrrec, creat el 494 aC, protegia els interessos populars.

Tríada capitolina

Conjunt de Júpiter, Juno i Minerva, venerat al temple del Capitoli; era el culte oficial més important de Roma i símbol de la religió d'estat.

Termes romanes

Edifici de banys amb «frigidarium», «tepidarium» i «caldarium»; era un espai social on es feien banys, exercici i converses.

Legió romana

Unitat bàsica de l'exèrcit, d'uns cinc mil homes, dividida en cohorts i maniples; s'equipava amb «gladius», «scutum» i «pilum».

Virgili i l'Eneida

Poeta de Mantua (70-19 aC) autor de les «Bucòliques», les «Geòrgiques» i l'«Eneida», epopeia que connecta la fundació de Roma amb la llegenda troiana.

Plaute i la comèdia

Comediògraf llatí del segle III-II aC, autor de «Aulularia» i «Miles gloriosus»; el seu teatre, ple de jocs de paraules i cançons, influí en la comèdia europea.

Tàcit i l'anals

Historiador del segle I-II dC autor dels «Annals» i les «Històries»; el seu estil breu i incisiu, amb «inconcinnitas», és característic de la prosa imperial.

Novel·la llatina

Gènere de ficció en prosa representat per Petroni («Satyricon») i Apuleu («Metamorfosis»); combina aventures, sàtira social i elements mítics.

Toponímia llatina de Catalunya

Noms de ciutat procedents del llatí: «Barcino» > Barcelona, «Tarraco» > Tarragona, «Gerunda» > Girona, «Ilerda» > Lleida; mostren l'arrel romana del territori.

Ordres arquitectònics clàssics

Dòric, jònic i corinti, descrits per Vitruvi i recuperats al Renaixement; cada ordre fixa proporcions, capitell i entaulament dels edificis.