Formes verbals i pronoms en una oració narrativa
A la segona part de l'examen, es demana analitzar morfològicament i sintàcticament aquesta oració, extreta d'un text narratiu: «Caesar, cum ei nuntiatum esset Pompeium profectum esse, statim cum legionibus profectus est, ut eum consequeretur.» L'alumne ha d'identificar la funció de «ei», el tipus de «cum», la construcció d'«nuntiatum esset» i «profectum esse», i el valor d'«ut». Hi ha una trampa: «ei» pot semblar datiu de possessió o complement agent; «cum» pot ser preposició o conjunció; «profectus est» pot ser passiva o deponent. El corrector exigeix etiquetes precises (cas, funció, veu, temps, mode) i una justificació sintàctica, no només la traducció. Cal indicar també quin element controla el reflexiu, si n'hi hagués, i per què no n'hi ha cap en aquesta oració.
1. Analitza «ei» i «nuntiatum esset»: cas, funció, veu i mode.
Read the worked answer
ei és datiu singular del pronom is, ea, id. No és complement agent: l'agent en passiva es fa amb a/ab + ablatiu. Aquí és el datiu de la persona a qui s'anuncia una cosa, amb el verb impersonal nuntiatur.
nuntiatum esset és la tercera persona singular del plusquamperfet de subjuntiu passiu de nuntio; la forma és neutra singular perquè el verb és impersonal: «s'havia anunciat». El subjuntiu es deu a la conjunció cum, que aquí és temporal-causal («com que» / «quan»).
Traducció del segment: «Com que li havien anunciat que Pompeu havia sortit...»
2. «Pompeium profectum esse»: quina construcció és i per què no es tradueix com una passiva?
Read the worked answer
És una construcció d'acusatiu amb infinitiu (oració d'infinitiu) que fa de subjecte de nuntiatum esset: Pompeium és acusatiu, subjecte de profectum esse. profectum esse és l'infinitiu de perfecte actiu del verb deponent proficiscor; el participi profectum té forma passiva però valor actiu.
No és passiva: no vol dir «que Pompeu havia estat enviat», sinó «que Pompeu havia sortit / s'havia posat en marxa». La confusió ve de la forma participial, però el lexema i la construcció són de deponent.
3. «profectus est» i «ut eum consequeretur»: veu, concordança i valor de «ut».
Read the worked answer
profectus est és perfecte d'indicatiu actiu de proficiscor, verb deponent: «va sortir». El participi profectus concerta amb Caesar en masculí singular. No és una passiva «va ser enviat».
ut eum consequeretur és una subordinada final: ut + imperfect de subjuntiu, «per tal de seguir-lo». eum remet a Pompeu, no a Cèsar. La seqüència temporal és secundària perquè depèn d'un perfecte de narració; per això el subjuntiu és imperfect, no present.
cum legionibus és ablatiu de companyia: «amb les legions». No s'ha de confondre amb la conjunció cum de la primera part.