La família de «fortis» i els falsos parents lèxics
En l'exercici de lèxic, es donen aquestes formes: fortis, fortitudo, fortuna, fortuitus, fortiter, fortasse. L'alumne ha de construir famílies lèxiques i relacionar-les amb el català. Un company proposa agrupar-les totes sota la arrel de fortis perquè totes comencen per fort-; un altre vol separar fortuna i fortuitus. El corrector demana criteris etimològics, no només semblances fòniques, i vol que s'expliqui per què «fortasse» no és un adverbi derivat de fortis. També es pregunta per la relació semàntica entre «hostis» i el català «hoste», i entre «imperium» i «imperi». Hi ha un diccionari etimològic a l'aula, però no es pot fer servir per respondre la primera part; cal raonar amb els sufixos i els significats. La resposta ha de tenir unes 120 paraules i ha d'incloure exemples.
1. Agrupa les formes en famílies etimològiques i justifica la separació de «fortuna» i «fortuitus».
Read the worked answer
Família de fortis: fortis (adjectiu, «fort/valent»), fortitudo («fortalesa/valor», amb sufix -tudo), fortiter («valentament», adverbi de manera).
Família de fors: fortuna («sort/atzar», sovint personificada), fortuitus («fortuït», «casual»), fortasse («potser»). Aquestes formes no vénen de fortis, sinó de fors, fortis f. («atzar»). La semblança en fort- és enganyosa.
Justificació: fortuna no significa «força»; fortuitus no és «fort», sinó «que passa per atzar»; fortasse és un adverbi modal de probabilitat. Cal separar per significat i per base etimològica, no per la grafia.
2. Explica la relació semàntica entre «hostis» i «hoste» en català, i entre «imperium» i «imperi».
Read the worked answer
hostis en llatí és «enemic», sobretot enemic públic o col·lectiu; d'aquí hostilis > «hostil» i «hostilitat». El català hoste no ve de hostis, sinó de hospes, hospitis («hoste, qui acull o és acollit»). Per tant, és un fals amic: hostis no equival a hoste.
imperium designa el poder de comandament dels magistrats, especialment el poder militar i coercitiu; també pot designar l'exercici d'aquest poder i, més tard, l'imperi com a domini. El català imperi conserva sobretot el sentit territorial/polític, però en un text romà cal llegir-lo sovint com «poder de comandament» o «autoritat», no com «estat imperial». La traducció ha de distingir imperium («poder») de imperator («general», després «emperador») i d'imperare («manar»).
3. Per què «fortasse» no es pot explicar com a «fortiter» + sufix? Quin criteri morfològic i semàntic ho impedeix?
Read the worked answer
fortasse no és fortiter + un sufix productiu. La terminació -ter forma adverbis de manera a partir d'adjectius (fortis > fortiter), però -asse no és un sufix adverbial viu. A més, el significat no encaixa: fortiter vol dir «amb força/valentia»; fortasse vol dir «potser». La base és fors («atzar»), no fortis.
Criteri: no n'hi ha prou que una forma comparteixi lletres; cal comprovar la base lèxica, el patró de derivació i el significat. Aquesta és la diferència entre etimologia i simple semblança formal.