Un tribú vetat una lleva: legalitat i poder magistratural
En la part de cultura clàssica, es planteja aquest cas: durant una lleva extraordinària, un cònsol ordena reclutar soldats a la ciutat. Un tribú de la plebs anuncia que vetarà la lleva; el cònsol afirma que el tribú no pot interferir en el seu imperium i fa que un lictor el faci apartar. Un testimoni diu que el tribú ha estat «tret de la contio». L'alumne ha de decidir quina actuació és conforme a les regles republicanes, quins poders estan en joc i què canvia si els fets passen dins o fora del pomerium. No es demana una llista de magistratures: cal raonar amb la intercessió tribunícia, l'imperium consular i la provocatio. El text no diu l'any; per tant, no s'ha de recolzar en un episodi històric concret.
1. Avalua la legalitat del veto i de la reacció consular.
Read the worked answer
La intercessió tribunícia és un poder real: el tribú de la plebs pot oposar-se a una decisió d'un magistrat, inclòs el cònsol, quan afecta els interessos dels ciutadans. La lleva extraordinària no és immune al veto pel sol fet de ser ordenada pel cònsol. A més, el tribú és sacrosant: no es pot fer servir la força contra ell per impedir-li l'acció.
Per tant, la reacció consular és il·legal o, com a mínim, inconstitucional en termes republicans: fer que un lictor el faci apartar vulnera la sacrosanctitas i la intercessio. L'imperium consular no és un poder absolut dins la ciutat: està limitat per la provocatio, la intercessió tribunícia i les normes religioses.
Matís: si la lleva es fa fora del pomerium i el tribú no hi és present, el veto pot ser pràcticament inoperant; però el text diu que el tribú anuncia el veto en una contio, és a dir, dins l'espai polític de la ciutat.
2. Explica què és la «provocatio» i per què no resol el cas per si sola.
Read the worked answer
La provocatio ad populum és el dret d'un ciutadà romà a apel·lar davant el poble contra una coerció o una pena capital imposada per un magistrat amb imperium, sobretot dins la ciutat. No és un poder del magistrat ni una eina del tribú per vetar una lleva.
Per això no resol el cas: el conflicte no és que el cònsol vulgui castigar un ciutadà i aquest apel·li, sinó que el tribú interposa la seva intercessio contra un acte de govern. La provocatio protegeix el ciutadà del cònsol; la intercessio protegeix la plebs i els seus representants. Són garanties diferents. Fora del pomerium, a més, la provocatio podia quedar suspesa en context militar, cosa que mostra que no és la clau del cas.
3. Quins indicis del text fan sospitar que la font és parcial? Com ho formularies en un comentari?
Read the worked answer
Indicis de parcialitat o de construcció narrativa: el text diu que el cònsol «fa que un lictor el faci apartar», però no explica si hi hagué violència, ordre formal o simple desallotjament; el passiu «ha estat tret de la contio» presenta el fet des del punt de vista del narrador; no hi ha noms, any ni menció del senat; i la justificació del cònsol («el tribú no pot interferir en el meu imperium») es recull sense contrastar-la amb la norma.
Com formular-ho: «El relat afavoreix la versió consular en presentar l'acte com una mesura necessària i no com una violació de la sacrosanctitas. Cal contrastar-ho amb la intercessió tribunícia i evitar acceptar la caracterització del tribú com a pertorbador.» Cal distingir el fet, la interpretació de la font i la valoració jurídica.