Lèxic llatí, etimologia i famílies lèxiques; relacions semàntiques amb el català
El lèxic és la part on es demana relacionar el llatí amb el català: evolució fonètica, doblets, famílies lèxiques i etimologia. Sovint es proposa un mot del text traduït i cal explicar-ne la descendència catalana o, a l'inrevés, reconèixer la base llatina d'un mot català.
Canvis regulars del llatí al català
- Vocals tòniques:
ĕ> e oberta,ĭ/ē> e tancada,ă/ā> a,ŏ> o oberta,ŭ/ō> o tancada,ū> u. - Consonants:
-T-intervocàlica > -d- (vitam> vida,rotam> roda);-P-> -b- (ripam> riba,sapere> saber);-C-davant e/i > -u- (vocem> veu,nucem> nou,decem> deu);-CT-> -it (noctem> nit,factum> fet,lactem> llet,octo> vuit);-LL-> ll (caballum> cavall);-NN-> ny (annum> any);-GN-> ny (lignum> llenya); pròtesi de e- davant s + consonant (scholam> escola,spiritum> esperit). - La F- inicial es manté (
filius> fill,ferrum> ferro), a diferència del castellà.
Doblets: mot patrimonial i cultisme
causam > cosa / causa; strictum > estret / estricte; ministerium > menester / ministeri; parabolam > paraula / paràbola; rationem > raó / ració; fabricam > farga / fàbrica; integrum > enter / íntegre; operam > obra / òpera.
Famílies i afixos
Treballa amb l'arrel del supí: pono, posui, positum → posar, posició, composar, imposar, exposar, dipositar; duco, duxi, ductum → conduir, deduir, produir, reduir, conducte. Prefixos in-, ad-, con-, sub-, re-, ex-, trans-, amb assimilació (ad- + ferre > afferre, in- + legere > intellegere). Sufixos -tor, -tio, -tas, -bilis, -osus.
Exemple resolt
noctem → nit. Raonament: el grup -ct- evoluciona a -it; la nasal final -m cau i la -e final àtona també; dona nit. El cultisme germà, pres directament del llatí escrit, conserva el grup: nocturn. Per tant, nit i nocturn són el mateix ètim amb dos tractaments diferents, i no cal «corregir» cap de les dues formes.
Errors que costen punts
Falsos amics: pretium > preu (no «premi», que ve de praemium); littera > lletra; hostis > hoste. Suposar que tot mot català ve del llatí (n'hi ha d'àrabs, germànics i celtes). Aplicar la regla regular a un cultisme o a l'inrevés. Oblidar la pròtesi de e- o la caiguda de la vocal final.