Història literària i gèneres de la literatura llatina; autors i obres
La història literària es demana sovint de manera aplicada: identificar l'autor, l'obra i el gènere d'un fragment, situar-lo en el temps o relacionar-lo amb la producció de l'autor. Cal una cronologia sòlida i saber què caracteritza cada gènere.
Gèneres i autors clau
- Èpica: Enni (
Annals) → Virgili (Eneida,Bucòliques,Geòrgiques), Lucà (Farsàlia), Estaci, Valeri Flac, Sili Itàlic. - Teatre: Plaute (c. 254-184) i Terenci (c. 190-159), comèdia nova; tragèdia de Sèneca (
Medea,Fedra,Tiestes). - Lírica i elegia: Catul, Horaci (
Odes,Sàtires,Epístoles,Art poètica), Tibul, Properci, Ovidi (Amores,Heroides,Ars amatoria,Metamorfosisen hexàmetres,Fastos,Tristia). - Epigrama: Catul i Marcial. Sàtira: Horaci, Persi, Juvenal; menipea:
Apocolocintoside Sèneca iSatyriconde Petroni. - Historiografia: Cèsar, Sal·lusti (
Catilina,Jugurta), Livi (Ab urbe condita), Tàcit (Annals,Històries,Germania), Suetoni. - Oratòria i filosofia: Ciceró, Quintilià (
Institutio oratoria), Lucreci (De rerum natura), Sèneca (Epistulae morales). - Novel·la: Petroni (
Satyricon), Apuleu (MetamorfosisoAsinus aureus). Epistolografia: Ciceró, Plini el Jove. Fàbula: Fedre. Tècnics: Vitruvi, Plini el Vell, Columel·la, Aule Gel·li.
Etapes
Període arcaic (fins al 81 aC); edat d'or (81 aC-14 dC: Ciceró, Cèsar, Lucreci, Catul, Virgili, Horaci, Ovidi, Livi); edat de plata (14-138: Sèneca, Lucà, Petroni, Marcial, Quintilià, Tàcit, Plini); baix imperi i literatura cristiana (Tertul·lià, Agustí, Jeroni).
Exemple resolt
Urbem Romam a principio reges habuere...
Raonament: és l'incipit dels Annals de Tàcit. El motiu per identificar-lo és la fórmula d'obertura historiogràfica que remunta als orígens i el to moralitzant del prefaci, on l'autor promet escriure sine ira et studio. El gènere és la historiografia analística, hereva de Livi, però amb una mirada política sobre el pas de la República al Principat. Si es pregunta per l'autor, cal distingir els Annals (de Tiberi a Neró) de les Històries (any dels quatre emperadors).
Errors que costen punts
Confondre Sèneca el filòsof amb Sèneca el retòric (pare); atribuir la Farsàlia a Virgili; pensar que les Metamorfosis són en dístic elegíac; fer de Plaute un tràgic; intercanviar Annals i Històries de Tàcit; oblidar que la literatura llatina és plena d'intertextos grecs i que això forma part de la resposta.