Pervivència de l'herència clàssica: el llatí en les llengües romàniques, l'art i el pensament modern
La pervivència de l'herència clàssica connecta el llatí amb el català, amb la història de l'art i amb el pensament modern. A la PAU sol aparèixer com a pregunta breu sobre etimologia, llengües romàniques o iconografia, i com a part del comentari quan cal contextualitzar un text en la tradició posterior.
Del llatí al català
- El català és una llengua romànica: continua el llatí vulgar, no el llatí clàssic. Petjades del canvi:
Appendix Probi, inscripcions i grafits de Pompeia. - Cap al 1200 apareixen les
Homilies d'Organyà; el llatí continua sent la llengua de la cancelleria, l'Església, la universitat i la ciència fins al segle XVIII. - Capes lèxiques: mots patrimonials, cultismes, hel·lenismes arribats via llatí, arabismes i germànics que no vénen del llatí.
- Pompeu Fabra va fixar la norma del català modern amb criteris que sovint recuperen la forma etimològica llatina.
Iconografia i art
- Els déus es reconeixen pels atributs: Júpiter (llamp, àguila), Neptú (trident), Mart (casc, llança), Venus (colom, petxina), Diana (lluna, arc), Mercuri (caduceu, sandàlies alades), Minerva (òliba, ègida).
- El Renaixement recupera Vitruvi (
De architectura, redescobert el 1414) i els ordres arquitectònics; el Neoclassicisme (Winckelmann, Canova) fa del món antic un model normatiu. - A Catalunya, el Noucentisme converteix el classicisme en programa estètic, i la tradició clàssica arriba a la pintura, l'escultura i l'arquitectura públiques.
Pensament modern
Humanisme (Petrarca, Erasme, Joan Lluís Vives); Maquiavel i la lectura política de Livi; el republicanisme modern i els models romans (Cató com a símbol); els lemes i inscripcions llatines en la política i el dret; la nomenclatura científica de Linneu i els termes jurídics (habeas corpus, de iure, quorum, ad hoc).
Exemple resolt
Analitza quòrum i referèndum. Tots dos són formes llatines arribades al català com a manlleus cultes, no per evolució popular: per això conserven la terminació -um i no han sofert els canvis que transformen causam en cosa. Referendum és el gerundiu de refero («allò que ha de ser sotmès a votació»), i quorum és el genitiu plural de qui, pres de la fórmula amb què es fixava quants membres calien perquè una comissió fos vàlida. Reconeixem, doncs, morfologia llatina viva en els textos administratius actuals.
Errors que costen punts
Suposar que tot mot català és llatí; «regularitzar» un cultisme com si fos patrimonial; datar la mort del llatí el 476 dC; confondre els atributs dels déus; reduir la tradició clàssica a la literatura i oblidar el dret, la ciència i la iconografia; atribuir al Renaixement obres neoclàssiques.