Valencian Community PAU Music Analysis II flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Cadència autèntica perfecta

Successió V–I amb els dos acords en estat fonamental i la veu superior acabant en la tònica; conclou la frase amb màxima estabilitat.

Cadència semicadència

Pausa sobre el grau V (o un altre acord de dominant) que deixa la frase oberta; molt habitual al final de la primera secció d'una forma binària.

Sexta napolitana

Acord de bII en primera inversió (bII6), habitual en mode menor com a predominant alterada; baixa el segon grau i prepara la dominant.

Dominant secundària

Acord de dominant que resol sobre un grau diferent de la tònica, xifrat V/x; introdueix cromatisme i reforça el grau meta sense modular.

Xifrat 6/4

Segona inversió d'un acord de tres notes; sovint apareix com a 6/4 cadencial (I6/4–V) o com a acord de pas entre dues inversions.

Acord pivota

Acord comú a la tonalitat de partida i a la d'arribada que permet la modulació; es reconeix per la seva funció en ambdues tonalitats.

Forma sonata

Estructura en exposició, desenvolupament i reexposició; l'exposició presenta tema principal i secundari amb contrast tonal, i la reexposició els unifica en la tònica.

Forma rondó

Forma amb refrany recurrent A i episodis contrastants: A–B–A–C–A; el refrany torna en la tonalitat principal i els episodis modulen o canvien de caràcter.

Fuga: subjecte i resposta

El subjecte és el tema inicial; la resposta el presenta en la dominant, pot ser real (transposició exacta) o tonal (ajustada per mantenir la tonalitat).

Forma binària reexpositiva

Estructura A–B–A' en què la segona secció recupera material de la primera; freqüent en el minuet i en àries barroques.

Variació figurada

Tècnica de variació que ornamenta la melodia del tema amb notes de pas, trinos i escales, mantenint l'estructura harmònica de base.

Forma AABA

Estructura de cançó de 32 compassos amb estrofa inicial repetida, bridge contrastant i retorn de l'estrofa; habitual en el jazz i el pop.

Baix continu

Línia de baix xifrada que sustenta l'harmonia barroca; el clavecí o l'orgue i un instrument melòdic realitzen els acords segons el xifrat.

Ritornello barroc

Tema instrumental recurrent que alterna amb episodis solistes o corals; propi del concert barroc i de l'ària da capo.

Estil galant

Estil preclàssic del segle XVIII amb melodies clares, acompanyament senzill i frases simètriques; contrasta amb el contrapunt barroc dens.

Segona Escola de Viena

Grup format per Schönberg, Berg i Webern; desenvoluparen l'atonalisme lliure i després el serialisme dodecafònic a principis del segle XX.

Poema simfònic

Obra orquestral romàntica d'un sol moviment amb programa literari o descriptiu; cultivada per Liszt, Smetana o Strauss.

Ars Nova

Moviment musical del segle XIV associat a Philippe de Vitry; introdueix notació mensural precisa, isorrítmia i major complexitat rítmica.

Contrapunt imitatiu

Textura en què les veus presenten successivament el mateix motiu; base del motet renaixentista, del cànon i de la fuga.

Hemiolia

Canvi temporal entre agrupacions binàries i ternàries del mateix valor; es percep com un desplaçament de l'accentuació mètrica.

Nota de bordadura

Nota estranya que s'aparta grau conjunt de l'acord i hi torna; pot ser superior o inferior i sovint apareix en la melodia.

Textura homofònica

Totes les veus es mouen amb el mateix ritme formant acords, o una melodia destaca amb acompanyament; oposada a la polifonia imitativa.

Síncope

Desplaçament de l'accent rítmic cap a una part feble del compàs, amb prolongació del so a través de la barra de compàs o del temps fort.

Dinàmica en terrasses

Contrastos sobtats entre plans dinàmics fixos (piano i forte alterns), característics del Barroc i del primer Classicisme.

Anàlisi motivica

Mètode que identifica el motiu generador i segueix les seves transformacions (transposició, augmentació, inversió) al llarg de l'obra.

Segmentació formal

Divisió de la partitura en seccions i frases mitjançant cadències, canvis de textura, de tonalitat o de material temàtic.

Word painting

Recurs pel qual la música imita el significat del text, per exemple amb descensos per a 'caure' o cromatismes per al dolor.

Contextualització d'una obra

Situar l'obra en el seu autor, data, gènere, destinació i període, i relacionar-la amb la pràctica musical del moment.

Escolta guiada

Audició amb una línia temporal que assenyala entrades temàtiques, canvis de tonalitat, dinàmica i instrumentació en minuts i segons.

Cadència en castellà

Terme castellà equivalent a cadència; els tipus (autèntica, plagal, semicadència, trencada) mantenen la mateixa classificació funcional.

Armadura en castellà

Conjunt de sostinguts o bemolls inicials que fixa la tonalitat; en valencià s'anomena armadura i en castellà armadura.

Contrapunt en castellà

Tècnica de combinació de veus independents; en castellà contrapunto i en valencià contrapunt, amb el mateix significat tècnic.